divendres, de setembre 29, 2006

Aznar desatado!

La frase de la semana: "Es muy interesante ver que mucha gente en el mundo islámico reclama que el Papa pida perdón, pero no oigo a ningún musulmán que me pida perdón por conquistar España y estar allí ocho siglos".

Nuestro querido expresidente José María Aznar muestra una vez más su talante tolerante con otras culturas. ¿Qué esperar de una persona cuyo ídolo histórico es Don Pelayo? Una defensa de una idea de España (nacionalcristiana) que no se ajusta a la realidad. ¿Porqué antes de los reynos cristianos no existieron antes los romanos y antes de estos los íberos? Por poner el caso yo me podría definir como romanoibérico y pedir a las instituciones católicas que pidan perdón por haber hecho desaparecer mi modo de vida.

José María Aznar tiene un problema grave de falta pluralismo y se pone al nivel de los radicales islamistas más recalcitrantes.

Otro día hablaremos sobre la polémica de la autocensura en los medios de comunicación!

divendres, de setembre 22, 2006

La "polèmica del pregó"

Sincerament, la polèmica del pregó que ferà en castellà l'escriptora Elvira Lindo em sembla totalment fora de lloc. Es pot discutir que sigui una escriptora amb prou talent per obrir les festes majors de Barcelona (això que ho diguin els experts en literatura) però el que no es pot negar és que en anteriors festes de la Mercè ja s'han fet pregons en castellà. Perquè ara es vol discutir si s'han de fer pregons en català o castellà?

El boicot del senyor Puigcercós és una manera de mostrar-se davant de l'electorat i separar-se de l'acció d'un govern municipal actualment molt criticada. Més que encetar debats simbòlics i donar munició a partits antisistema com Ciutadans de Catalunya, el que hauria de fer és vendre la seva gestió al capadavant del consistori i criticar (si vol) el que no li agrada del que han fet els seus companys d'aventura. La resta és demagògia. Ai... el que fa la perspectiva d'unes eleccions!!!

Pd: Moltes vegades els polítics catalans em recorden aquella sèrie dels bobobobs en la qual unes criatures es dedicaven a viatjar per l'espai exterior sense tocar mai de peus a terra!

dimarts, de setembre 19, 2006

"El problema es que en oriente próximo hay petróleo"

La frase de la semana:
Yo que me pensaba que el principal problema de oriente próximo se basaba en el comercio ilegal de diamantes o incluso en el sempiterno debate sobre el futbol de ataque o de contraataque he descubierto recientemente la verdadera causa del problema de oriente próximo en una entrevista del País al experto en terrorismo Phil Rees. ¡Qué gran descubrimiento! ¡Me han sacado la venda de los ojos! El problema radica en el petróleo...

¡Qué pésimo titular para una entrevista tan interesante! En cualquier debate de café sobre oriente próximo entre personas mínimamente informadas siempre salen varios conceptos básicos repetitivos como islam, terrorismo, ocupación israelí, radicalismo, etc... Cuantas veces abré oído la sentencia "el problema de oriente próximo es el petróleo" para zanjar un debate de dudosa calidad (yo mismo habré utilizado esta fórmula infinidad de veces).

Por favor busquen titulares más innovadores y realmente interesantes. Muchas gracias.

dijous, de setembre 14, 2006

Tornado!!!!

Les pluges torrencials dels últims dies, la repetició anual de tornados a la costa catalana i la troballa d'un cocodril jacarè (per no parlar de les nombroses espècies que s'estan adaptant al clima mediterrani com les cotorres o els musclos zebra) en un pantà de Collserola em fan plantejar la possibilitat que el canvi climàtic ens estigui afectant de debó.

Ja sé, exagero... Què passa tots els setembres? Aiguat al canto amb la primera depressió que passa sobre nostre la força de la qual variarà si vé acompanyada de vent de llevant o no o del nivell de temperatura del mar mediterrani. Però el que ningú no pot negar és que els últims anys hi ha hagut molts tornados. Enlloc de ser una ciutat del mediterrani, Barcelona em recorda cada vegada més una ciutat de l'estat nordamericà d'Oklahoma. A veure si d'aquí un parell d'anys entrem a la ruta de sonats que es dediquen rodar documentals sobre Tornados.

PD: Tot aquesta panòplia de comentaris me les causa el record d'un somni que vaig tenir fa uns anys en el qual escapava a dos tornados amb la destresa de tot un heroi hieràtic de pel·lícula de Hollywood. Jejeje...

dimecres, de setembre 13, 2006

Caimans a Barcelona

Tots hem sentit alguna vegada que en el subsòl de Nova York hi ha una colònia de cocodrils des de la dècada dels 80. Segons diuen els rumors, nombrosos yuppies (segur que portaven umbreres i la gomina es desllissava per la seva cara) van tirar les seves preuades mascotes al sistema de clavegueram davant de la manca d'espai on col·locar-les (les seves cases de 200m2 estaven plenes de discos de Bananarama i Whaam i cuadres d'Andy Warhol). Des de llavors, els membres del servei de neteja de la Grande babylone de l'altra banda de l'Atlàntic van doblement armats per evitar tenir sorpreses desagradables. A la seva arma reglamentària, la manguera, s'hi va afegir un kalashnikov (AK-47 pels amics) comprat a les rebaixes de la fira d'armes de Brooklin.

Però per sorpreses la que devia tenir una familia barcelonina estàndard (composada, és clar, per un pare, una mare i dos fills) quan fent un passeig pel Parc de Collserola van decidir fer una parada al pantà de Can Borrell. En un exercici de pixapinisme habitual entre tots nosaltres, observaven embadalits una munió de carpes quan, de sobte, una ombra d'1 metre de llargada va sorgir de les profunditats. Era un caiman cocodrylus, un jacarè del Brasil adaptat al biosistema mediterrani.

Lluny de fugir cames ajudeu-me, el pare de la familia va decidir agafar el cocodril amb la tècnica que havia après veient els episodis del Caçador de Cocodrils emesos per TV3. L'home volia sortir de la categoria de pixapí per entrar a la categoria d'homes, perdó, HOMES amb majúscules. Ara bé, sembla que encara no havia interioritzat massa bé la teoria perquè, tot i immobilitzar-lo, el caimà el va mossegar. Era el moment de trucar al servei d'agents rurals que seguidament es van fer càrrec de l'exemplar. Actualment, el jacarè es recupera de les lesions psicològiques i de l'ansietat de la captura al centre de recuperació d'anfibis i rèptils de Catalunya.

Després d'hores de recerca al centre d'estudis del subsòl de Barcelona, he esbrinat que el pantà de Can Borrell està connectat a la xarxa de clavegueram de la ciutat de Barcelona... I sí el jacarè capturat fos només un exemplar d'una colònia més nombrosa?

Links:

Voleu fer un viatge pel sistema de clavegueram de la ciutat de Barcelona?
http://bcnweb13.bcn.es:81/NASApp/aaabcnsubsol/html/pag.jsp?idioma=cat&mnu=2&opc=0&sub=0

La vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/gen/20060913/51283019559/noticias/una-familia-encuentra-un-cocodrilo-de-casi-un-metro-en-un-pantano--de-collserola-barcelona-medio-ambiente-sant-cugat-masquefa-florida-valles.html

divendres, de setembre 08, 2006

Bush reconeix les presons secretes

Per primera vegada, el President nordamericà George W. Bush ha reconegut el fet que un gran nombre de pressumptes terroristes integristes estan empresonats en un nombre indeterminat de presons secretes de la CIA.

Uns mesos després de l'esclat polèmica sobre els vols secrets de la CIA al continent europeu i la pressumpte existència de presons secretes suggerida per l'informe Marty del Consell Europeu, el comunicat de Bush dóna el punt i final a les sospites dels activistes pel respecte dels Drets Humans.

Tot i l'afirmació del President nordamericà que ell mai no autoritzarà les tortures, queda la pregunta sobre com es poden salvaguardar les garanties de les persones si estan detingudes en presons secretes sense dret a un advocat ni a l'ajuda d'organitzacions com la Creu Roja. Això sí, sembla que d'ara en endavant els presoners de Guantánamo començaran a poder gaudir dels drets de la Convenció de Ginebra 5 anys després de l'11/S... (deu ser que ja no els poden treure res)...

Mentrestant, Europa segueix amb el seu exercici de "Suequisme", de no veure res, de tancar els ulls davant de les evidències mes clares. O és que realment ha col·laborat en la instalacio de presons secretes en el seu territori (Polònia, Romania) i no vol reconèixer-ho?

En resum, bona part de les bases bàsiques de les democràcies occidentals (el respecte als drets fonamentals) són una altra vegada greument trepitjades. Tot, en nom de la guerra al Terrorisme.

Links:

Buh reconeix les presons secretes http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=144347

Informe Marty (Consell d'Europa) http://www.coe.int/T/E/Com/Files/Events/2006-cia/

Vols, mentides i CIA http://www.cafebabel.com/ca/article.asp?T=T&Id=7030

Foto: Abu Ghraib...

dimecres, de setembre 06, 2006

Erst kommt das Fressen, dann die Morale


"First comes the food, then morals"
"Primer vé el menjar, després la moral"

La frase de la setmana pertany al dramaturg comunista alemany Bertold Brecht. Què pensaria aquest home representatiu de les primeres dècades del segle XX sobre el debat entre materialistes i postmaterialistes en el context postindustrial actual de la societat del risc del segle XXI?

dimarts, de setembre 05, 2006

THE CROCODILE HUNTER CRYING OVER A CRODILES DEATH

Steve Irvin, el caçador de cocodrils autralià, ha mort per la picadura d'una ralla mentre bucejava en unes illes d'un arxipèlag perdut! No és que sigués un gran fan seu però certament alguns dels seus programes em quedaran a la memòria. I és que una de les primeres coses que feia els dissabtes al matí en plena ressaca era beure un got de suc de taronja mentre em deleitava amb la seva lluita amb els dragons de comodo, les tarantules o les serps de torn.

Era tal la seva seguretat en si mateix o tan gran el despreci al perill i a la mort que cometia bogeries com molestar expressament qualsevol tipus de serp (recordo per exemple quan va agafar una serp escopidora sense protecció ocular). Possiblement, però, la seva bogeria més gran va ser donar menjar als cocodrils del seu zoo particular amb el seu fill de dos anys als braços.

Com tot heroi de culte el seu destí ha estat una mort que ha arribat abans d'hora. Steve Irvin amb la seva personalitat gamberra i arriscada ha estat víctima de la seva pròpia autoseguretat. La natura, tot i que l'home cregui dominar-la, encara ofereix sopreses fins i tot pels més experimentats naturistes. Sinó que li preguntin a Félix Rodríguez de la Fuente que a partir d'ara ja no estarà sol en el panteó dels naturistes de renom...