dimarts, d’octubre 31, 2006

Jornada de reflexió? Em sembla que no

Se suposa que en la jornada de reflexió la campanya electoral ja ha acabat i que els partits no han de donar més la llauna amb actes electorals. Aquesta tarda, però m'he donat compte que no és així. En passar davant del Corte Inglés, he vist a la llunyania com un noi repartia papers d'on sobresortia la silueta d'una figura humana nua. Tot pensant-me que seria propaganda d'un festival eròtic (ara que es multipliquen com els bolets) l'he recollit i m'he donat compte que no, que no era la figura d'una tremenda sinó la d'un tremendo d'Albert Rivera, el candidat de Ciutadans de Catalunya.

Aquest partit que es permet de donar lliçons de ciutadania i de titllar de subnormals als votants dels altres partits per voler tenir una consciència col·lectiva (no m'agrada el terme nacionalista)ignora les lleis electorals? La veu de la consciència liberal progressista (glups així és com es defineixen ideolicament) es permet de passar-se pel forro les lleis estatals que tan venera? Sense comentaris...

dissabte, d’octubre 28, 2006

Plaça del Macba, 20h

Hora: 20:00 de qualsevol dia de la setmana.
Localització: Plaça del Macba.
Ambient: Una munió de skaters d'edats compreses entre els 12 i els 30 (perdó, sempre hi ha el carcamal de rigor de 40 que intenta passar desaparcebut) van amunt i avall, saltant sobre cada una de les plataformes d'una de les catedrals de l'skating europeu. Grupets de gent de tribus urbanes diverses (tecnohippies, hippies de debó, mods i intelectuals de façana) o simples veïns del barri que volen respirar una mica d'aire apuren les seves cerveses parlant dels temes més varis (del disseny de les lampares del bar que han obert al carrer Valldonzella, als inassolibles preus de la vivenda passant pel mal joc del Barcelona els últims partits) absorts del soroll ensordidor de les rodes dels skates. De tant en quan passa una patrulla dels Mossos d'Esquadra que demana els papers a algun fumador de haixix massa confiat.

Escena:

Un noi i una noia surten de la llibreria del Macba on acaben de comprar un regal (un llibre de fotografia) per a un amic. No van donats de la mà, no són parella però semblen conèixer-se bé perquè caminen amb una cadència compassada fruit de innombrables passejades i xerrades conjuntes.

Noia: Tu creus que li agradarà el llibre?
Noi: Sí, n'estic segur. Recordo haver-ne parlat amb ell. Li encantarà!!
Noia: Esperem-ho!
[...]

Sabent que ja és hora de marxar, s'encaminen al carrer del Àngels. Tots dos es fixen amb la gent reunida a la Plaça. Per evitar la incomoditat del silenci comencen a parlar de les tribus urbanes, del fashioneo barceloní reunit al seu entorn.

Noia: T'has fixat amb tota aquesta gent? Jo flipo amb lo cosmopolita que és Barcelona.
Noi (arquejant les celles): bah.... és una altra manera de vendre la ciutat als turistes.
Noia: Inicia un discurs irreproduible sobre la creació de les tribus urbanes relacionant-la amb el postmodernisme, l'estètica i les tesis d'un filòsof de cuyo nombre no me puedo o no me quiero acordar.

Centrats en la conversació, són incapaços de veure que estan apunt de topar amb un captaire. L'home, de 35 anys més o menys, està ebri però s'afegeix a la conversació sobre el cosmopolitisme barceloní amb un dèbil vòmit de resistència...

O com diria Roy Lichtenstein: BURRRRRGGGGHHHHHHHHH!!!!!!!

dimecres, d’octubre 25, 2006

Il mondo no e' un panorama



El festival literari Kosmopolis que organitza anualment el CCCB ens va oferir una sèrie de joies literàries i filosòfiques entre les quals podríem destacar les instalacions de Masbedo, un col·lectiu de dos artistes visuals italians (Nicolò Massazza i Jacopo Bedogni) que treballen en la plasmació de la poètica del cos humà.

Links:
http://www.masbedo.net
http://www.cccb.org

dilluns, d’octubre 23, 2006

Marx en el siglo XXI


"Las antiguas industrias nacionales son destruídas o están a punto de serlo. Han sido suplantadas por nuevas industrias que no emplean materias indígenas, sino materias primas venidas de las regiones más alejadas, y cuyos productos se consumen, no sólo en el propio país, sino en todas las partes del globo. En lugar de las antiguas necesidades, satisfechas con productos nacionales, nacen necesidades nuevas, reclamando para su satisfacción productos de los lugares más apartados y de los climas más diversos. En lugar del antiguo aislamento de las naciones que se bastaban a sí mismas, se desenvuelve un tráfico universal, una interdependencia de las naciones. Y esto, que es verdad para la producción material, se aplica a la producción intelectual. Las producciones intelectuales de una nación advienen propiedad común de todas. La estrechez y el exclusivismo nacionales resultan de día en día más imposibles."

Fragmento del Manifiesto Comunista (1848) de Karl Marx y Fiedrich Engels.

Salvando algunos conceptos concretos podríamos decir que este texto tiene una gran vigencia en el contexto actual de internacionalización de la economía. Después de una época de renacionalización de la economía en el principio del siglo XX, volvemos otra vez a la liberalización global que ya se vivió en el siglo XIX... ¿Qué pensaría Marx de la sociedad del siglo XXI?

dijous, d’octubre 19, 2006

ConfidencialCAT -

Un petit fragment del famós DVD que Convergència va endosar a tots els diaris catalans el cap de setmana passat.

Crec que paga la pena veure especialment aquest capítol en que es titlla el tripartit com el resultat d'una conjura per "robar" el poder de manera fraudulenta al "rei legítim": Artur Mas. A l'ombra el cervell de la conjura és José Montilla un home fred i calculador.

El senyor David Madí, cap de comunicació de CIU, pot estar content del ressó que ha provocat el seu vídeo: tothom n'ha parlat.

Tot i que l'utilització de nous gèneres en la comunicació política sempre m'ha semblat molt interessant crec que aquesta vegada la fàbrica d'idees de CIU ha anat massa enllà...

N'estic segur que el Senyor Madí va quedar fascinat a l'hora de veure Fahrenheit 9/11. És per això que va decidir fer aquest DVD. Tot i el seu èxit, cal criticar fortament els seus continguts. Com es pot barrejar la veritat i la ficció en un documental electoral? Com es justifica l'ús de llenguatge cinematogràfic vari (blancs i negres, foses)per reforçar la idea de conjura? Queda suficientment separada l'opinió dels fets?

En continuarem parlant

dijous, d’octubre 05, 2006