dissabte, de juliol 21, 2007

Bye, bye Piqué, retorn al VidalQuadrisme?


"A quien no le guste, que se vaya a casa y no moleste" asseguren que va espetar el secretari general del Partit Popular Ángel Acebes després de comunicar a Josep Piqué la decisió d'imposar una gestora paral·lela al front del partit conservador a Catalunya. Dit i fet, Piqué va dimitir l'endemà...
Acabava una etapa en la història recent del Partit Popular a Catalunya; una era caracteritzada per la paradoxa de l'apropament al nacionalisme de centre dreta i al camí de la moderació a Catalunya, per una banda, i a la maximalització del discurs conservador a Madrid.

Amb la substitució dels Vendrell i Luna per Daniel Sirera i sobretot Xavier García Albiol -fidels seguidors als dictamens de l'executiva del carrer Génova- comença una nova era que es caracteritzarà per un viratge ideològic al populisme antiimigració -que tants bons resultats ha donat a García Albiol a Badalona- i a l'espanyolisme d'arrel vidalquadrista -que combatrà a l'espai ideològic creat per Ciutadans de Catalunya-. Com diria el brillant cronista de La Vanguardia Enric Juliana "se acercan curvas estrechas y peligrosas, abróchense los cinturones".

EL JUEVES: Censura del segle XXI


En suport a la Revista EL JUEVES.


Tot i que no sigui una revista d'alt nivell, tot i que la portada en què es veuen els prínceps d'Astúries fent cosetes pugui ser de mal gust -Per cert ho és per vosaltres? per mi no-, el seu segrest per la justícia espanyola és una rèmora del passat; una demostració dels tics conservadors que encara conserva Espanya, un país on LA MONARQUIA NO ES TOCA. Tot plegat una vergonya.


PS: L'única cosa que es podria retreure als editors d'El Jueves seria en els cas que haguessin ideat la portada amb la internacionalitat de crear un escàndol com en el seu moment ja va fer Charlie Hebdo per guanyar lectors. Això no ho sabrem mai

dissabte, de juliol 07, 2007


Mentre bona part dels diaris saluden el darrer canvi de govern de José Luís Rodríguez com, jo opino que s'ha quedat curt.

D'acord que posar a un investigador de primer nivell i de prestigi entre els professionals com és Bernat Soria al capdavant de Sanitat és un encert. Donarà un pas endavant en la potenciació d'un sistema de salut modern que incidirà a la llarga en els propis metges i en els pacients.

En la mateixa línia, col·locar el director de l'Institut Cervantes, Cesár Antonio Molina, com a ministre de Cultura també és una maniobra de gat vell. I és que al capdavant del Cervantes Molina ha apostat per mostrar la realitat plurinacional cultural de l'estat espanyol en contrast amb els projectes d'anteriors directors del Cervantes. Esperem que en la instància immediatament superior continuï en la mateixa línia. A banda d'això també cal destacar que César Antonio Molina és una persona del món de la cultura per la qual es presuposa que realitzarà una política cultural de nivell (HURRA!).

Més dubtes em planteja la designació de Carme Chacón com a ministre de la Vivenda. Són dubtes, però no del tot racionals per la qual cosa no els exposaré ara. Això sí, la substitució de Maria Antònia Trujillo al capdavant del ministeri era evident ja que no ha sabut aportar solucions de curt termini al problema de la Vivenda. Un problema que afecta a un col·lectiu com els joves que és un dels sectors sociodemogràfics que més vots aporten a Zapatero.

Ara bé, personalment he trobat a faltar una destitució. La de la Ministre de Foment Magdalena Álvarez al capdavant del Ministeri de Foment. al llarg de la legislatura ha estat lamentable. En especial, la seva gestió de Renfe al llarg de la legislatura ha estat lamentable. Personalment, he hagut de patir en les meves carns els problemes de la Renfe a Catalunya: obres inacabables, accidents inexplicables que deixen centenars de milers de persones tirades, vagons a reventar a l'estiu i retards innombrables. Em sembla patètic que una persona que no és capaç de corregir els problemes causats per la construcció de l'AVE continuï sent ministra.

PS: Zapatero ha anunciat que cedirà la competència del servei de rodalies de Renfe a la Generalitat. Per una banda, me n'alegro. Tot i això, a banda de cedir les rodalies ZP haurà d'enviar un bon feix de diners per invertir en uns infraestructures ferroviaries envellides. Perquè el més important no és la cessió d'una competència com alguns nacionalistes de curta mirada creurien sinó oferir un servei públic digne