El mirador satàrric

Vamos Rajoy, contigo estoy...

2008-03-02T15:25:00.003+01:00

Ho sento l'havia de posar!

Viva Obama

2008-03-02T15:17:00.002+01:00

Deien que els llatins no estimen a Obama... o almenys això es derivava dels resultats que havia tingut en estats com California o Nova York. Però després de guanyar diners a esportes amb els seus discursos dels últims mesos Barack li sobren els diners! I si cal pagar un corrillo de mariachis per atraure a los mexicanos a la nación amb promeses d'implementar un pla de salud social, es fa i punto...

Cafè Babel deixa de parlar català

2007-12-12T00:44:00.000+01:00

Us dono a conèixer la carta oberta del col·lectiu Noalafidecafebabel@hotmail.com

Estimats amics i amigues,

L’associació Cafe Babel International, que edita el portal d’informació europea www.cafebabel.com en set idiomes des de París, ha decidit suprimir la versió catalana de la seva web (www.cafebabel.com/ca ). Diuen que aquesta decisió és provisional, per a sis mesos inicialment, però segurament serà definitiva. També diuen que perden diners amb aquesta versió –o almenys que en deixen de guanyar-, perquè no rep anuncis ni subvencions.

Aquest projecte transnacional, nascut com una associació, camina cap a la professionalització gràcies a la feina de voluntaris d’arreu d’Europa. En el cas de la versió catalana, aproximadament unes 250 persones han col·laborat de forma voluntària en la redacció i traducció de textos al llarg dels darrers 3 anys. Ara, els esforços voluntaris de totes aquestes persones s’esborraran, a finals d’any, per una decisió purament econòmica que contrasta paradoxalment amb l’esperit associatiu dels promotors.. Igualment, milers de lectors es quedaran sense la possibilitat de llegir en català un portal únic dins del món mediàtic català.

Què podem fer ara? Podem seguir invertint el nostre temps buscant els diners que, diuen, salvarien la versió. Podem resignar-nos a utilitzar l’apartat de blogs per mantenir la presència del català a la web. O simplement podem plegar?

En tot cas, en el que no tenim dubtes és en mostrar el nostre rebuig al tancament de la versió catalana de www.cafebabel.com. Us demanem doncs que us adheriu a dir no a la fi arbitrària de la feina voluntària de més de 200 persones que col·laboren per portar la perspectiva catalana a Europa. Us demanem que dieu no a la pèrdua d’un mitjà de comunicació en català que segueixen mensualment milers de persones. Us demanem que ens doneu suport tot enviant un email a Noalafidecafebabelencatala@hotmail.com i a info@cafebabel.com assenyalant les vostres dades (EDAT I LLOC DE RESIDÈNCIA). Igualment reenvieu si us plau aquest mail a tot els vostres contactes mantenint el títol d’aquesta campanya:

JO TAMBÉ DIC NO A LA FI DE CAFEBABEL.COM EN CATALÀ

Moltes gràcies

Redacted

2007-12-11T14:14:00.000+01:00

Salvatge i brutal aquesta pel·lícula de Brian de Palma! Incorporant els nous llenguatges de la propaganda bèl·lica (excepcional la recreació dels youtube dAlqaeda) i la democratització de les càmeres de videoaficionat a la guerra fa una lectura molt interessant del conflicte d'Iraq a partir de la reconstrucció d'un episodi real.

Videoclip FUFÜ AI

2007-12-06T02:01:00.001+01:00

Per tots aquells habituals al Cafè suec!

Mc Solaar - Bouge de là

2007-12-06T01:35:00.001+01:00

Un petit record del passat ja llunyà!

Explosions in the sky

2007-11-25T23:42:00.000+01:00

Ni new rave ni polles, dos guitarres un baix i una bateria són suficients per fer vibrar!

Com diria Laporta, que n'aprenguin!

HVORDAN VI SLIPPER AF MED DE ANDRE (Com desfer-se dels altres)

2007-10-09T14:11:00.000+02:00

Copenhague, any 2007. La majoria de partits del parlament danès acaben d'aprobar una nova llei, els anomenats criteris de la Nova Copenhaguen segons la qual les persones antisocials, aquelles que s'aprofiten de forma indecent de l'estat de l'estat providència han de ser eliminades.

Sortida de la fàbrica artística de Lars Von Trier (Zentropa) Com desfer-se dels altres teoritza sobre una hipotètica deriva feixistoide (de fet va molt més enllà) de la societat democràtica danesa i per analogia de l'europea.

Dins del repartiment de cops a tort i a dret (església, exèrcit, per altra banda ja clàssics) la innovació és l'atac a una socialdemocràcia que, a la recerca de la perfecció de l'estat del benestar, està disposada a eliminar a aquells elements parasitaris (punkis, alcohòlics, artistes fracassats) que impedeixen el compliment de la societat ideal.

Assaig polític molt i molt recomanable

THE NEW COPENHAGEN CRITERIA: Si formeu part d'aquesta llista m'ho comuniqueu que actuaré en conseqüència

ad 1 : Citizens that have received, over a long period of time, welfare or other social support, with the exception of state pension.
ad 2: Citizens who have willingly bypassed Danish law for the purpose of personal gain, including social fraud, systematic moonlighting, tax evasion, etc.
ad 3 : Drug addicts and those who abuse recreational drugs, alcohol, etc.
ad 4 : People who place excessive strain on the hospital system, far above the average.
ad 5 : People who are incapable of caring for their own children.
ad 6 : People who are out of work for unusually long periods of time. Including pensioners who have been invalided prematurely.
ad 7 : People who have lived on the edge of the law for many years. Those who have often been in contact with the courts, swindlers, criminals, even though they haven't necessarily been convicted.

PARDON/EXEMPTION FROM PUNISHMENT

ad 1 : It isn't enough to live up to a single criterion. It is recommended that at least three criteria are achieved before punishment is meted out.
ad 2 : If an individual citizen - even though the person in question qualifies for several criteria - can provide some sort of proof that he or she has contributed to any kind of unselfish activity for the benefit of the common good then the individual will be free from punishment.

La ressaca de les festes de Gràcia

2007-08-31T17:06:00.000+02:00

Aquesta foto mal encuadrada (feta amb el mòbil) la vaig fer un parell de dies després de la fi de les festes de Gràcia. A que no sabeu quin carrer és? Els que vau anar a les festes teniu avantatge

El tauró de Tarragona

2007-08-22T14:53:00.001+02:00

Finalment, el tauró que visitava diàriament la platja del Miracle de Tarragona ha mort aquesta nit a l'Aquàrium de Barcelona. Es tanca en fals el que ha estat la història del mes d'agost dels mitjans de comunicaciò de la Península. Avidosos de recrear la història de Jaws s'han trobat amb un tauronet malalt i desorientat... Si més no han omplert unes quantes pàgines amb palla!

Galzeran

2007-08-16T15:36:00.000+02:00

Quan tornava del cole sempre passava per un parc rústic i mal cuidat que hi ha aprop de casa els meus pares. Més que els columpis, els tobogans o els gossos, el que més captava la meva atenció era un arbust lletjot i baix del que penjaven centenars de baies inmenjables. Dia rere dia, m'aturava davant d'aquell arbret mal girbat i arrencava un bon grapat de baies. Tot seguit jugava a tirar-les al terra al llarg del carrer que duu fins a casa tal com Hansel y Grettel havien fet en el conte dels germans Grimm.

Anys després he descobert que Galzeran és el nom en català d'aquest arbust. Per celebrar-ho, m'he posat altra vegada el mono d'incívic vàndal violador d'arbustos i he anat a tirar baies una estona. I és que a vegades la senzillesa és l'únic que necessitem per ser feliços.

Jim CareMerkel

2007-08-15T21:58:00.000+02:00

John SarkoWayne

2007-08-14T18:13:00.001+02:00

SchwarzyPutin

2007-08-14T18:10:00.000+02:00

Nova setmana negra de RENFE

2007-08-12T19:43:00.001+02:00

Quan podíem pensar que el xou dels darrers mesos a la sortida ferroviària sud de Barcelona ja no podia donar més de si, aquesta setmana Renfe s'ha superat a si mateixa. De set dies de la setmana, en 5 ha tingut problemes per causes diverses: la pluja (com s'entén que la pluja pugui paralitzar el trànsit ferroviari?), els suicidis, el trencament de catenàries, les avaries de trens... Mentrestant, els usuaris ens ho prenem amb ràbia o filosofia segons el dia de la setmana que sigui: els dilluns de mala llet i els divendres amb parsimònia! I pensar que la majoria dels usuaris de rodalies utilitzaran marginalment l'AVE.

PS: Magdalena Alvarez, dimissió!

Blackadder Season 2 Episode 2 Part 1/4

2007-08-07T21:43:00.001+02:00

I ja que estem generosos perquè no un fragment de l'Escurçó negre!!! Què gran

El cutre partit de futbol americà improvisat

2007-08-07T21:38:00.001+02:00

Go Flash go!

Flash a-ah

2007-08-06T18:21:00.000+02:00

Rebuscant en el "baúl de los recuerdos" he recobrat una perla del cinema fantàstic dels 70 com és Flash Gordon. Dic perla pel to autoparòdic de la història. Veure a Ornella Mutti com a princesa sexoadicte, a Max von Sidow com a malvat emperador Ming desplegant tots els tòpics antixinesos de principis del XX, a Timothy Dalton amb malles verdes de Robin Hood refetes a tota pressa per un sastre maldestre, o a un clàssic dels 80 com és Brian Blessed repartint cops a "diestro i siniestro" realment paga la pena. No hauríem d'oblidar tampoc que l'autèntic heroi de la història és un jugador de futbol americà guapito, ros i corpulent que ha de salvar la terra de la destrucció planificada pel maquiavélic Emperador Ming, Sam J. Jones. Si això li afegim uns decorats de cartró pedra de pena i un vestuari digne de les càmares dels horrors arribem a l'antítesi de la solemnitat d'Star Wars.

Flash a-ah

Savior of the Universe

Flash

He save everyone of us

Flash

He's a miracle

Flash

King of the impossible

(Queen, 1979)

Moments estelars de la pel·lícula:

Escena de la baralla al Palau del malvat Ming: Flash Gordon s'intenta escapar dels guàrdies de l'emperador. La baralla es desenvolupa com si fos un partit de futbol americà amb pilota improvisada incluïda. Patetisme a l'exponent!!!

La transformació de la princesa Aurea: el personatge d'Ornella Mutti en un principi era el perfil d'una princesa a la que li agradava molt anar de flor en flor. Després de ser implícitament torturada amb cucs trepanadors es converteix en una virtuosa disposada al matrimoni.

Un Darth Vader de pacotilla: tot emulant Star Wars el segon dels dolents porta una màscara i una caputxa i té poders sobrehumans. Per sort, no respira de forma entretallada i és clar no és el pare de Flash Gordon.

Homes llangardaix: com en tota la pel·lícula hi ha figurants que es caracteritzen per a) estar allà i B) no dir res. La tria dels homes llangardaix afegeix una opció de figurant C) recalcar la cutresa del film.

Les Maniobres maquiavèliques d'Alonso

2007-08-04T15:05:00.000+02:00

Faltava un minut i mig per acabar-se la sessió d'entrenaments del Gran Premi de F-1 d'Hongria. Fernando Alonso acabava de canviar les rodes per afrontar l'últim intent per obtenir una pole que en aquells moments detentava el seu company Lewis Hamilton. Aquest esperava que Alonso sortís del box per tal de canviar les rodes gastades per unes de noves.

Quan l'enginyer mecànic ha assenyalat a Alonso que ja podia sortir, aqust s'ha esperat de forma expressa per tal d'impedir que Lewis Hamilton tingués temps de fer també un últim intent per aconseguir la volta ràpida. Una maniobra maquiavèlica que li ha donat resultats -ha obtingut la pole i Hamilton no ha pogut iniciar la volta llançada- però que a la vegada recalca el costat antiesportiu d'Alonso amb la imatge ja danyada després de la polèmica amb el ferrarista Felipe Massa.

PS: Déu ni do la cara llarga del Director de McClaren, Ron Dennis, després de la fi dels entrenaments. Res feia semblar que un pilot del seu equip hagués aconseguit la pole. La tensió a McClaren puja de temperatura una altra vegada. Mentrestant, el cabdill de la F-1, Bernie Ecclestone, es frega les mans: les audiències pugen cada gran premi a mida que s'acosta la fi d'una temporada històrica pel circ de l'automobilisme. La F1 ja té el Bueno (L. Hamilton), el malo (F. Alonso). Ara hauran de trobar el feo

La pregunta: Per ser campió és necessari aquest toque de maldat i puteria?

Heroes: In Sylar and Dharma we trust!

2007-08-01T23:47:00.000+02:00

De tots els personatges d'Heroes, aquesta sèrie que s'ha posat de moda arreu del món, em quedo amb Sylar, el malvat psicòpata que arreplega els poders dels altres herois obrint-li's el cap per poder esdevenir algú en la vida fart de ser un gris rellotger. M'abstindré d'anàlisis psicològiques del personatge i de la figura dels superherois en el pensament contemporani perquè valgui la redundància en aquests moments em fa mal de cap!!

En tot cas, Sylar és un dels personatges més ben definits d'una sèrie el guió de la qual queda a llarga distància del llenguatge narratiu de Lost que requereix uns esforços intel·lectuals més exigents per part dels seus televidents. Una qualitat o un defecte ja que a menys que et baixis els seus capítols per internet o tinguis una cita cada setmana amb la battele a la mateixa bathora perdràs de segur el fil d'una història plena de backgrounds i personatges amb mil històries al darrere.

PS: Mort a Jack Sheperd i a Peter Petrelli i a tots els personatges buenistes!!!!

Bye, bye Piqué, retorn al VidalQuadrisme?

2007-07-21T16:13:00.000+02:00

"A quien no le guste, que se vaya a casa y no moleste" asseguren que va espetar el secretari general del Partit Popular Ángel Acebes després de comunicar a Josep Piqué la decisió d'imposar una gestora paral·lela al front del partit conservador a Catalunya. Dit i fet, Piqué va dimitir l'endemà...

Acabava una etapa en la història recent del Partit Popular a Catalunya; una era caracteritzada per la paradoxa de l'apropament al nacionalisme de centre dreta i al camí de la moderació a Catalunya, per una banda, i a la maximalització del discurs conservador a Madrid.

Amb la substitució dels Vendrell i Luna per Daniel Sirera i sobretot Xavier García Albiol -fidels seguidors als dictamens de l'executiva del carrer Génova- comença una nova era que es caracteritzarà per un viratge ideològic al populisme antiimigració -que tants bons resultats ha donat a García Albiol a Badalona- i a l'espanyolisme d'arrel vidalquadrista -que combatrà a l'espai ideològic creat per Ciutadans de Catalunya-. Com diria el brillant cronista de La Vanguardia Enric Juliana "se acercan curvas estrechas y peligrosas, abróchense los cinturones".

EL JUEVES: Censura del segle XXI

2007-07-21T15:53:00.000+02:00

En suport a la Revista EL JUEVES.

Tot i que no sigui una revista d'alt nivell, tot i que la portada en què es veuen els prínceps d'Astúries fent cosetes pugui ser de mal gust -Per cert ho és per vosaltres? per mi no-, el seu segrest per la justícia espanyola és una rèmora del passat; una demostració dels tics conservadors que encara conserva Espanya, un país on LA MONARQUIA NO ES TOCA. Tot plegat una vergonya.

PS: L'única cosa que es podria retreure als editors d'El Jueves seria en els cas que haguessin ideat la portada amb la internacionalitat de crear un escàndol com en el seu moment ja va fer Charlie Hebdo per guanyar lectors. Això no ho sabrem mai

2007-07-07T19:56:00.000+02:00

Mentre bona part dels diaris saluden el darrer canvi de govern de José Luís Rodríguez com, jo opino que s'ha quedat curt.

D'acord que posar a un investigador de primer nivell i de prestigi entre els professionals com és Bernat Soria al capdavant de Sanitat és un encert. Donarà un pas endavant en la potenciació d'un sistema de salut modern que incidirà a la llarga en els propis metges i en els pacients.

En la mateixa línia, col·locar el director de l'Institut Cervantes, Cesár Antonio Molina, com a ministre de Cultura també és una maniobra de gat vell. I és que al capdavant del Cervantes Molina ha apostat per mostrar la realitat plurinacional cultural de l'estat espanyol en contrast amb els projectes d'anteriors directors del Cervantes. Esperem que en la instància immediatament superior continuï en la mateixa línia. A banda d'això també cal destacar que César Antonio Molina és una persona del món de la cultura per la qual es presuposa que realitzarà una política cultural de nivell (HURRA!).

Més dubtes em planteja la designació de Carme Chacón com a ministre de la Vivenda. Són dubtes, però no del tot racionals per la qual cosa no els exposaré ara. Això sí, la substitució de Maria Antònia Trujillo al capdavant del ministeri era evident ja que no ha sabut aportar solucions de curt termini al problema de la Vivenda. Un problema que afecta a un col·lectiu com els joves que és un dels sectors sociodemogràfics que més vots aporten a Zapatero.

Ara bé, personalment he trobat a faltar una destitució. La de la Ministre de Foment Magdalena Álvarez al capdavant del Ministeri de Foment. al llarg de la legislatura ha estat lamentable. En especial, la seva gestió de Renfe al llarg de la legislatura ha estat lamentable. Personalment, he hagut de patir en les meves carns els problemes de la Renfe a Catalunya: obres inacabables, accidents inexplicables que deixen centenars de milers de persones tirades, vagons a reventar a l'estiu i retards innombrables. Em sembla patètic que una persona que no és capaç de corregir els problemes causats per la construcció de l'AVE continuï sent ministra.

PS: Zapatero ha anunciat que cedirà la competència del servei de rodalies de Renfe a la Generalitat. Per una banda, me n'alegro. Tot i això, a banda de cedir les rodalies ZP haurà d'enviar un bon feix de diners per invertir en uns infraestructures ferroviaries envellides. Perquè el més important no és la cessió d'una competència com alguns nacionalistes de curta mirada creurien sinó oferir un servei públic digne

Vídeo electoral d'IU 2007

2007-05-23T00:48:00.001+02:00

La Izquierda Unida de Gaspar Llamazares sembla apuntar-se a la recepta d'èxit d'obrir-se camins en els terrenys tous dels cleavages postmaterialistes com ja fa anys que Iniciativa i Ezker Batua fan amb relatiu èxit. Tot i que podríem obrir el debat de si IU perd la seva característica de partit de classe (desdibuixant el seu posicionament ideològic marxista dels partits comunistes de tota la vida com denuncien Paco Frutos i altres ortodoxos del PCE)amb aquesta aposta, sembla que la cosa li pot sortir bé esgarrapant una bona part dels votants decebuts d'un PSOE l'ànima socialista del qual cada dia sembla donar a pas a una ànima liberal (ho dic en sentit positiu).

!Oda al bogavante humanista!

2007-05-13T18:54:00.000+02:00

“Nunca he visto a nadie que matase para comer (quiero decir por necesidad, no me refiero a esos que cocinan lo que han matado un dia de vacaciones por azar). Vivimos en Europa y TODO es representación. Normalmente, las cosas se presentan ya muertas. Vas al Súper y todo ya está muerto. En saquitos, en conservas, al vacío, plastificado, empapelado; todo está muerto. En estos tiempos nos esforzamos para ganar dinero y cambiarlo por cadáveres. Y nos perdemos en esta masacre. Bajo mi humilde opinión, no ser asesinos nos deshumaniza y nos hace perder nuestra naturalidad. Hace falta tener mucha imaginación – y yo no tengo suficiente – para estremecernos ante la idea de la muerte abriendo una lata de judías con albóndigas en la cocina.”

Estas brillantes palabras corresponden a un fragmento de la obra Accidens del dramaturgo hispano argentino Rodrigo García cuyo amago de estreno en el Teatre Lliure en el transcurso del ciclo Radicals Lliures ha creado un gran revuelo. ¿El motivo del escándalo? Al final de la obra, su único protagonista hierve en vivo un bogavante colgado encima del escenario violando de forma explícita la ley catalana que prohibe matar animales en espectáculos artísticos. En un claro ejercicio de autocensura, finalmente el Teatre Lliure suspendió la representacíón de la función para evitar males mayores.

¿Con que os quedáis? ¿Con el sacrificio del bogavante (cual si fuera un émulo de Jesucristo en la Cruz) como reafirmación de nuestra animalidad y vitalidad humana o con el trato digno y respetuoso a los animales? ¿Es Accidens una obra de arte o un simple ejercicio de barbarie gratuito? Este debate no es muy lejano al que enfrenta desde hace años los colectivos antitaurinos y los aficionados a la fiesta nacional. Teniendo en cuenta que, aunque venidas a venidas a menos, las corridas de toros todavía se celebran, me plantea la duda de si es que los bogavantes tienen más derechos que los toros...

Lepenització dels esperits a Badalona?

2007-05-13T17:44:00.001+02:00

Immigració=Delinqüència és el perillós missatge d'aquest polèmic vídeo de la campanya del Partit Popular a les eleccions municipals de Badalona que utilitza la demagògia preferida per Jean-Marie Lepen en un escenari abonat a la discòrdia: els barris populars de Badalona.

M'estalvio comentaris! Es veu que al PP han après ràpid que el sistema Sarkozy funciona. Si s'ha de trepitjar el principi constitucional de la no discriminació per raó de raça, què hi farem.

Mentrestant, Aznar se les dóna d'anarcoide ultraliberal(Robert Nozick estaria content) en el tema de les campanyes de la Direcció General de Trànsit.

Realment, la dreta d'aquest país és una caixa de sorpreses. A vegades és ultraliberal, d'altres ultraconservadora (tema gays), d'altres voreja (sent generosos)l'extrema dreta com a Badalona.

PS: Este mensaje se autodestruirà en 15 días...

Summer Palace (Trailer)

2007-05-10T09:27:00.001+02:00

Que aprofiti!

Isabel Pantoja, "pillada con las manos en la masa"

2007-05-04T11:22:00.000+02:00

Feia dies, setmanes, mesos que es veia a venir tot plegat. La troballa d'una bossa d'escombraries amb fajotes de billets de 500€ a la casa d'Isabel Pantoja durant les investigacions contra el pressumpte delicte de frau del seu marit Julian Muñoz feien preveure el que finalment ha passat. Isabel Pantoja ha estat detinguda per la seva pressumpte participació en la trama descoberta per l'Operació Malaya.

Tot i que podríem allargar-nos pàgines i pàgines comentant el costat rosa de la informació optarem per donar un cop de timó al post. I és que el vertaderament important de la informació és la simbologia de la detenció. Tenint en compte el fet que, segons alguns estudis, el diner negre significa un 20% de la riquesa (el PIB) a Espanya, la detenció d'Isabel Pantoja és un missatge clar per a navegants intrèpids. El govern socialista aposta per la lluita contra la corrupció.

Recobrant les belles èpoques de Rumasa (Boyer, qué te pego leche), del judici de la Faraona, Lola Flores, la judicatura i el govern de Zapatero sembla que han reiniciat la creuada contra la corrupció. La lluita no serà fàcil. Si als Estats Units es parlava de les maquinacions del lobby industrial-armamentístic, a Espanya els poders públics tenen enfront seu el poder fàctic de la indústria del Totxo i del pladur.

A això s'hi afegeix un element igualment important. Els empleats públics espanyols no són precisament un exemple de la virtut republicana roussoniana. I és que el Poderoso Caballero Don Dinero mana arreu de la península. "Manolo, eres el único alcalde honrado que hay en España, eres un gilipollas" va clamar l'alcalde de Seseña que li va dir un constructor.

Serà capaç Zapatero d'obrir de bat a bat la caixa de Pandora de la lluita contra la corrupció o es limitarà a obrir-la i a tancar-la com si no hagués passat res com ja va fer de boca Maragall amb l'assumpte del 3%? Serà un nou episodi de la política de gestos i no paraules del President Zapatero?

PS: Esclatarà algun dia un cas Tangentopoli a Espanya?

Kubrador (The Bet Collector)

2007-05-03T12:28:00.001+02:00

En veure aquesta pel·lícula vaig pensar immediatament amb Ciudad de Dios. Sense arribar al desplegament audiovisual videoclipero de Fernando de Meirelles (la falta de pressupost és evident), Kubrador mostra la vida diària d'un barri de barraques filipí a través de la mirada madura d'una "mammie" corredora d'apostes.

Tindrà les falles que voldreu però els plans seqüència de les passejades pel barri de la dona són espectaculars. Si això li afegim el paper de l'atzar i les creències catòliques ens trobem davant d'una pel·lícula que es deixa veure de "cabo a rabo".

Summer Palace

2007-05-02T11:43:00.000+02:00

"I opened my photo album today.

I saw a picture of Zhou Wei.

My heart raced again.

One look at him

and I felt the joy and the pain.

Staring at his face

I asked myself,

On such a calm and open face,

all rectitude and resolution,

how is it that I couldn't see a trace,

not a shadow, that could make me doubt?

Why is it that no matter what this man had said to me, or what he had done to me, I do not really care, my heart still belongs to him?"

escriu en el seu diari Yu-hong l’antiheroïna de Summer Palace una pel·lícula que ha estat censurada a la Xina no se sap si pel seu retrat de la llibertat del moviment estudiantil que va manifestar-se a Tiananmen o per les seves nombroses escenes eròtiques. Amb una estètica cuidadíssima, el director Zung Yue entra en els fangosos territoris de l'obsessió sentimental.

Stereolab - Fluorescences

2007-03-16T15:35:00.001+01:00

Cançó xorra que em posa de bon humor!

Monochrome Live

2007-03-05T09:36:00.001+01:00

Els Temps hipermoderns de Gilles Lipovetski

2007-02-27T10:42:00.000+01:00

Lloc: Hall del CCCB
Aforament: ple com un ou
Motiu: Cicle Sentit: Interrogacions sobre l’existència en temps d’hiperconsum

El creador de la famosa obra de l’Era del buit, el sociòleg francès d’origen polonès Gilles Lipovetski va oferir ahir al vespre tot un recital d’arguments per defendre la seva visió dels temps hipermoderns. En tant, que no tinc la formació necessària per valorar les seves idees em limitaré a reproduir algun dels fragments que va exposar.

Apropant-se a les teories societals del risc del sociòleg alemany Ulrick Beck, Gilles Lipovetski afirma que estem en l’era de la velocitat, de la flexibilitat, en el temps de l’immediat, una era de canvis constants que provoquen una gran inseguretat entre els individus.

Per ell, la mundialització d’avui en dia, la fase superior del capitalisme reformulant la tesi sobre l’imperialisme de Lenin, sumada a la irrefrenable revolució tecnològica dibuixen una hipermodernitat en la que els individus triomfadors seran aquells que sàpiguen competir en aquest context de mobilitat i flexibilitat que ofereix el mercat capitalista en àrees com el treball, la religió o el consum: els individus reflexius.

Les forces que estructuraven o intentaven influir la societat anteriorment (l’església, els corrents ideològics, etc...) ja no tenen la capacitat d’estructurar, és a dir, de convèncer a la totalitat de la població d’una idea concreta de societat. És més, segons Lipovetski, no tenen la capacitat de resistir a les dinàmiques de la mundialització i a la incertesa. Per posar un exemple, per Lipovetski l’herència ideològica del Maig del 68 “n’existe plus”.

Perquè, doncs, hi ha un retorn al passat i a la religió es deu preguntar més d’un? Aquí és on el sociòleg desenvolupa un altre dels eixos de la seva teoria: la paradoxa de la societat actual.
Per poder afrontar la incertesa i la vulnerabilitat de la seva existència, els invidus opten per l’hiperconsumisme dels objectes, de la religió o del passat. Però no per un sentit exclusivament materialista just al contrari per una demanda paradoxal de medicina “estètica” o postmaterialista que curi la malaltia mental a la que els duu la incertesa.

Posem per cas l’exemple de la religió. Certs col·lectius tenen la necessitat d’acostar-se a la religió no perquè creguin en uns dogmes, en una vida posterior a la mort sinó en el sentit que els dóna un benestar immediat convertint la religió en un producte de consum més de autoafirmació personal. De la mateixa manera, cal entendre segons Lipovetski la renaixença del nacionalisme. Davant la incertesa del món global, els individus giren la mirada envers els referents més immediats.

La paradoxa de l’hipermodernitat està doncs en el fet que tot i que es pugui pensar que estem en una era materialista els individus no només volen el material sinó que necessitem, a més, una visió estètica de les coses. Lipovetski posa l’exemple de la societat d’avui en dia que preconitza la realització d’un individu competitiu a la vegada que aquest individu necessita actuar per ajudar als altres com demostra l’explosió de l’aparició d’Organitzacions no governamentals.

PS: He intentat reproduir les seves idees tan bonament com he pogut. Segurament, se m’han escapat coses així que si voleu corregir el text ja sabeu el que podeu fer.

Paris, je ne t’aime plus mon amour

2007-02-23T10:32:00.000+01:00

Si el meu amor a Paris depengués de la pel·lícula Paris je t’aime, us asseguro que ahir a la nit hauria desaparegut d’una forma sobtada. I és que l’ús del tòpic de Paris com a ciutat de l’amor com a fil argumental dels 20 curts en els que es composa la pel·lícula està molt sobat. Si a això li afegim que bona part dels directors són nordamericans ens trobem amb una pel·lícula excessivament ensucrada. Una repetició innecessària d’Amélie sense la màgia i el surrealisme amb que ens va enganyar Jean Pierre Jeunet.

PS: Quants diners ha costat a l'erari públic aquest furúncul, es preguntaria un parisí de pro. Sembla com si després de la decepció de la no concessió dels Jocs Olímpics del 2012 i la crisi de les Banlieues Paris necessités una cura de carinyo i autobombo. Però més que mirar al turista que busca la foto de la Gioconda, que vol menjar baguettes i croissants mentre es passeja pel Sena abraçat a la seva parella, Paris ha de reinventar-se a si mateixa. El tòpic de l'amor ja no funciona.

Torna la Itàlia de sempre

2007-02-22T11:07:00.000+01:00

La dimissió de Romano Prodi després de no superar una moció de confiança al Senat italià provoca el retorn de la tradicional polarització extrema de la política italiana després del periode d’impasse representat pels sis anys de govern de Silvio Berlusconi.

Quan l’elaboració de les grans aliances d’esquerra i dreta semblava haver portat el bipolarisme a la mobile qual piuma al vento Itàlia, la política exterior i, en especial, la relació amb els Estats Units ha posat sobre la taula els límits de la coalició de la Unió d’esquerres.

Si Prodi creia que podia fer empassar el xarop contra la tos de l’ampliació de la base nord-americana a Vicenza i el manteniment de les tropes a l’Afganistan als sectors més esquerrans de la Unió el desencadenament de la crisi del govern ha demostrat que la perspectiva del president del consell era errònia.

De cara al futur, l’experimentat polític italià haurà de gestionar millor la seva coalició i els seus suports parlamentaris donant incentius a tots els sectors que li donen suport per tal que el cost de crear una crisi de govern sigui molt elevat.

I és que com bé saben Pasqual Maragall i els altres membres de l’extint tripartit, l’establiment de les regles de confiança mútua i l’elaboració d’un programa comú (que no mínim comú denominador) per part de coalicions de partits amb ideologies diferents sempre són complicades.

PS: Giovanni Sartori estarà content del pressumpte retorn al polarisme extrem (xiste dolent exclusivament per a politòlegs)

reactable: la música del futur

2007-02-19T20:17:00.001+01:00

Tot i que sembla extret d'una mala serie de ciència ficció el que veureu immediatament és més aprop del que us creieu.

Desenvolupat pel grup de recerca musical tecnològica de la UPF, el reactable, aquest instrument basat en una taula i el que semblen unes peces de lego de P3, és un exemple d'excel·lent feina de recerca en R+D.

Felicitats als seus creadors!!!

PS: Espanya té un dèficit en finançament d'R+D en correlació als altres països desenvolupats que fa que els avenços que aporta la comunitat científica espanyola a nivell mundial es puguin comptar amb els dits a la mà. És clar que si Joan Clos ha d'encarregar-se de la investigació d'aquest país anem servits!!!!

Descansi en pau, AVM

2007-02-19T15:36:00.000+01:00

Tot i que creiem o volem creure que mai no arribarà, la mort sempre truca a la porta...
La qüestió és com acceptar-la amb dignitat.

Descansi en pau, AVM

Foto: Vassy Popova

Comunicat del moviment neoista de Barcelona

2007-02-14T17:39:00.000+01:00

"Un artista és aquell que produeïx coses que la gent no necessita, però que ell – per alguna raó- creu que és una bona idea oferir-se-les.

És molt millor fer Art Comercial que Art per l'Art, perquè l'Art per l'Art no aporta gens a l'espai que ocupa, mentre que l'Art Comercial sí. (Si l'Art Comercial no aporta gens al seu propi espai, no té mercat)."

Andy Warhol, “Mi filosofia de la A aB y de B a A, Ed.Tusquets

L’elecció d’aquestes frases d’Andy Warhol com a lema, mostra d’una forma clarivident la intencionalitat del projecte Merch & Promo presentat al Centre d'art Santa Mònica: centrar la seva atenció en els mecanismes de merchandising i marketing del món de l’art, esbrinar les tècniques d’autovenda dels propis creadors i mostrar als artistes novells les vies d’entrada al mercat de l’art. En definitiva, certificar que l'art, que els productes culturals són una mercaderia; destruint la seva essència original de recerca dels límits de l'expressió humana pel simple gust de fer-ho.

Com a protesta contra la ultracomercialització i la decadència simbòlica de l’art que preconitza Merch & Promo, proposem organitzar una concentració el proper dia 20 a les 12h del migdia davant del Centre d’Art Santa Mònica dia en el qual els organitzadors del certamen han invitat a diversos “artistes” (entre cometes que no en majúscules) per tal que facin conferències mostrant les seves tècniques de submissió al sistema capitalista.

Tot seguint els cànons de l’activisme dadaista i neoista, serà llavors l’hora d’entrar al Centre d’Art Santa Mònica cridant lemes com Mort a l’art burgès!, Visca l’art popular democràtic gratuït!, Mort a les indústries culturals! o Andy Warhol: hijo de puta!

I és que com va dir l’activista Stewart Home, l’art "és una religió secular que proporciona una justificació universal a l’estratificació social, que proporciona a la classe dirigent el ciment social d’una cultura comuna, mentre exclou simultàniament a la majoria d’homes i dones de la participació en aquest territori superior”. En paraules menys obtuses, que l'art és una eina d'expressió i persuassió de l'hegemonia burgesa com ja acotava dècades enrere Antonio Gramsci.

Res millor per exorcitzar les ànimes dels consumeristes de l’art que sacrificar el sancta sanctorum de l’art comercial per antonomàsia: Andy Warhol. Per fer-ho demanem als interessats que portin retrats o pintures XL d’aquest pseudoartista. I és que com a acte central de la protesta s’entrarà a les sales de conferències del festival i seguidament es cremarà el seu retrat davant l’atenta mirada dels pecadors de l’art. Només així entendran la gravetat dels seus actes.

Per a saber-ne més:

Neoísmo, plagiarismo y praxis

Amat, Kiko: “Somos los neoístas, no nos escuchen” Article aparegut al Suplement cultura’s nº 242 de la Vanguardia

PS: Qualsevol fira o mostra d'art com Arco o el FIAC serien igualment culpables de mercadejar l'art pels neoistes. Ara bé, el Merch & Promo no té pèls a la llengua de dir-ho sense cap sentit de culpa...

The Same Sad Song

2007-02-14T14:42:00.000+01:00

A Texas no només hi ha petroli, cowboys, indis, republicans i Bushs. Enmig del desert, hi apareixen oasis de frescor com la veu del trobador (així el denomina la crítica) hispanonordamericà Robert Gomez. Pels moments de tristesa res millor que escoltar The same sad song del seu nou disc Brand new towns.

19:55 Apagada general

2007-02-01T11:51:00.000+01:00

Avui tenim tots plegats una cita: una apagada voluntària del consum elèctric que començarà a les 19:55 i acabarà a les 8. La iniciativa, partida d'una organització ecologista francesa, ha aconseguit fer-se un lloc a l'opinió pública gràcies al boca a boca i actualitzant l'expressió gràcies al mail a mail. De fet, el mateix govern espanyol s'ha sumat a la crida davant les pressions de diferents moviments ecologistes.

En un context on l'energia s'està convertint en un dels eixos polítics, la iniciativa d'apagar els llums cinc minuts, tot i ser més aviat simbòlica, mereix un gran respecte; mostra la creixent preocupació d'una població i d'uns governs, els occidentals, davant de l'evidència de la fragilitat que significa ser dependent de l'energia i del delicat equilibri del medi ambient.

En el moment que el mateix President dels Estats Units George W. Bush i les empreses energètiques nord-americanes, actors polítics no gaire significats pel seu ecologisme, demanen una major sostenibilitat energètica és que estem davant d'un moment clau, davant d'un punt de no retorn. I és que lluny de significar que l'ecologisme ha envaït les consciències occidentals, aquesta tria indica el fet que els poders públics occidentals comencen a buscar alternatives per no continuar sent dependents de les vicissituds polítiques dels països productors d'energia com són els països àrabs, Rússia (en el cas d'Europa) i Veneçuela (en el cas dels EUA). En certa manera, aquesta insistència en l'ús eficiència em recorda el que va passar durant la crisi del petroli del 73 en la qual els països desenvolupats van veure's obligats a desenvolupar noves tecnologies més eficients per fer front als alts preus del petroli.

No és d'estranyar tampoc que tornin debats que semblaven desterrats de l'esfera política com són l'ús o l'abandonament de l'energia nuclear. I és que en els propers anys es decidirà quin model energètic viurà la humanitat: un model basat en les energies renovables o l'energia nuclear.

En aquest debat, els ciutadans hi tenim una gran responsabilitat. Tot i que creiem que som un gra de sorra al món, el nostre consum incideix en la sostenibilitat... És l'hora de desenvolupar una cultura de la sostenibilitat en la qual hi hem de ser partíceps al mateix nivell que els governs i les indústries energètiques; és l'hora de desenvolupar una cultura energètica responsable amb nosaltres mateixos i amb els nostres descendents.

Què trist és citar personatges amb una capacitat oratòria lamentable però com deia el Capità Enciam: ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS

(Continuarà)

Beirut

2007-01-24T14:20:00.000+01:00

Beirut, un grup ideat per un xavalet nord-americà de 19 anys, Zach Condom. Tot un autèntic talent. Vegeu-ne una mostra aquí. No tinc paraules per expressar la tranquil·litat que em dóna aquesta cançó…

PS: Àlex, perdó per copiar-te una miqueta però coi les idees bones s'han d'emular... Tranquil, la teva selecció musical sempre serà més apurada que la meva!!!

PSS: No sabeu els problemes que m'ha donat posar els codis del cony de cançó aquesta...

Vendre la pròpia vida per 5.800 $

2007-01-24T12:43:00.000+01:00

Ojo amb aquesta anècdota perquè és molt bona. Segons El diari El País un australià de 24 anys, Nicael Holt (el personatge de la fotografia) acaba de vendre la seva vida per 7000 $ australians (5800$ US) en una subasta celebrada aquests últims dies al portal Ebay.

El que va sorgir com una brometa entre amics ha esdevingut una cosa seriosa. Nicael, estudiant de filosofia, acaba de vendre no només les seves pertinences (no gaire nombroses: destacaríem que vèn els seus pírcings, la seva col·lecció de Cds i traspassa el seu compte bancari), sinó el seu propi nom i encara més les seves amistats, ligues. En resum, el seu mode de vida.

Tot i que sembli difícil que hom pugui vendre la seva pròpia vida, Holt s'hi referma incloent en el preu de la compra venda la realització d’un curset de 2 mesos al "consumidor" de la seva vida per tal que aquest conegui els seus amics, el xiuxiueig dels seus trucs infalibles amb les dones o descobreixi els seus acudits més aguts.

El motiu de la venda seria, segons Holt, l’interès per fer un experiment social (de moment les reaccions dels mass media demostren que ja és tot un èxit): és possible donar la teva vida a una altra persona i que aquesta compleixi el paper que tu has complert al llarg de la teva vida? Encara més, és possible mostrar com ets perqùè un altre et pugui emular?

Fora de l'esperit sociològic, Holt afirma tenir la necessitat de canviar la seva vida adoptant un altre nom i donar la volta al món. Podríem estar d'acord amb aquest canvi de vida radical però si has venut la teva personalitat i n'adoptes un altre has de reprimir la teva personalitat inicial? El comprador de la teva vida podria demanar danys i perjudicis si encara fas algun gest o utilitzes una expressió cedida en el contracte de compra-venda, no?

Molt probablement tota aquesta història sigui una estratègia de màrqueting maquiavèlicament elaborada per l’eludit o en el cas que sigui un graciós estúpid una brometa que se li ha anat de les mans. Ara bé, no ens enganyem el paio és tot un “hacha”. De moment, ja li han arribat propostes de treball des de la industria de Bollywood i invitacions a dormir en cases de mig món...

Això fa tuf a happening d’artista!!! És més, en concret, em recorda les vendes d’unitats d’immaterialitat (o sigui aire) realitzades per Yves Klein durant els 60. En definitiva, l'acte de vendre la pròpia vida per internet com una mostra d'Art conceptual del segle XXI.

Salvant tots els dubtes, com m’agradaria que el “locu” aquest australià posés a la xarxa el desenvolupament de les classes al comprador de la seva vida!!! Ja me l’imagino recomanant les frases idiotes per trencar el glaç o la seva postura sexual infalible. A tot això què hi diuen els seus amics? Col·laboraran adequadament per integrar un desconegut?

Per acabar, quantes vegades en temps de depressió o tristesa no hem pensat en la possibilitat hipotètica de tenir una nova vida radicalment diferent de la nostra?

Per a més informació:

http://blogs.smh.com.au/sit/archives/2007/01/trends_alter_your_ego_for_a_pr.html

http://www.abc.net.au/canberra/stories/s1831886.htm?backyard

Tor: la muntanya maleïda

2007-01-24T11:00:00.001+01:00

Vet aquí un petit fragment del reportatge en el seu dia al 30 minuts. com veureu els personatges que hi apareixen no tenen desperdici.

De Tor a Fago passant per Kansas (I)

2007-01-19T11:07:00.000+01:00

L’assassinat de l’alcalde de Fago, un petit poblet del Pirineu d’Osca, en circumstàncies no aclarades ha copsat un gran nombre de titulars en la premsa espanyola. Segons la Guàrdia Civil, l’assassí hauria de ser un dels 37 vilatans de Fago ja que la víctima, Miguel Grima, generava un gran refús entre els seus conciutadans. D'acord que sigui l'alcalde d'un poble però perquè tal desplegament mediàtic per un assassinat? D’aquí a generar tal remor informativa durant dies hi ha un gran distància. O és que la ciutadania coneix el nom de la darrera víctima d'un assassinat que ha patit Barcelona?

Personalment, entroncaria el desplegament mediàtic de Fago amb el que va passar a fa uns anys amb la muntanya de Tor quan la descoberta de l’assassinat de tres persones va copsar atenció mediàtica dels mitjans catalans. El cas va esdevenir tan famós que, fins i tot, el periodista Carles Porta en va escriure un llibre: 'Tor. Tretze cases i tres morts’ que va ser tot un èxit editorial.

Porta recuperava l’estil periodístic narratiu que va inaugurar tot un històric de la literatura moderna, Truman Capote, en escriure la seva obra més cèlebre: A Sang Freda tot descrivint la matança d’una familia grangera que vivia en un poble perdut de Kansas.

Fora de l’interès per la truculència pels assassinats pròpia dels criteris informatius periodístics i l’herència per l’anàlisi derivada de Capote, en el cas de Fago i de Tor trobem un element explicatiu encara més important: el fet que els assassinats s’hagin produït en comunitats o pobles molt petits en els quals tothom es coneix, en els que fins i tot la veïna del segon podria ser l’assassí.

Més enllà d'això, cal afegir que dels articles o reportatges periodístics publicats tant en el cas de Tor com en el de Fago se’n desprèn un tufillo moralista “urbanita”. Massa vegades, els periodistes cauen en el plantejament clàssic de tractar els personatges de poble mitjançant una reformulació dels canons clàssics de l’home salvatge, irracional, rural, místic o rústic... en contraposició a l’home urbà racional i educat però decadent argument narratiu ja utilitzat en obres com Terra Baixa d’Àngel Guimerà.

(Continuarà)

I.K.B

2007-01-15T01:18:00.001+01:00

Manipulated in the supermarket (II)

2007-01-09T09:50:00.000+01:00

Les meves sospites sobre l’ús de la música com a inductora de la compra es confirmen.

Los nueve trucos que usan los comercios para vender más en rebajas
La Vanguardia 8 de gener del 2007

“COMPRAR AL SON DE LA MÚSICA. Los primeros días de rebajas son los de mayor afluencia de clientes. Si por los altavoces del comercio se oye una música animada, algo de rock por ejemplo, los consumidores tenderán a comprar más deprisa y con mayor impulsividad. "Así se evitan aglomeraciones, porque los clientes entran y salen rápido, y además reducen la posibilidad de que piensen si realmente necesitan ese producto o no", explica el experto en marketing Rafael Muñiz, de Rmg& asociados. Por el contrario, una melodía relajada haría que el comprador se tomase las cosas con calma y reflexionase más sobre lo que va a adquirir. Por supuesto, eso no interesa en absoluto y este tipo de música se reserva para ocasiones en las que hay poca clientela. Las canciones movidas se suelen acompañar de temperaturas ambientales bajas - para que las personas estén en continuo movimiento y no se entretengan por los pasillos- y una mayor iluminación, para que las estanterías se vean bien y a nadie se le pase por alto un descuento.”

El pitjor es que l’expert en marketing citat per la Vanguardia tingui la barra de dir sense embuts que les grans botigues usen el rock per reduir el nivell de pensament dels clients i fomentar la compra impulsiva.

L’Associació de consumidors espanyola o catalana no hi haurien de dir res al respecte? La manipulació psicològica per part de les empreses hauria de ser si menys no monitorejada. Com a ciutadà, com a consumidor em nego a que manipulin els meus actes, la meva ment.

L’etern debat sobre la legitimitat o no de les tècniques de marketing ha de ser reprès immediatament!

2006-11-29T18:20:00.000+01:00

Burger King: "Yo soy un hombre" o com les empreses aprofiten l'estètica de la Revolució

Continuant amb la dinàmica anticonsumista en la que ha derivat el bloc, us postejo l'anunci que ha preparat Burger King de cara a presentar la seva nova hamburguesa...

En res publico el post

Fals Comunicat del Reial Club Columbòfil de Catalunya

2006-11-17T13:03:00.000+01:00

Des del Reial Club Columbòfil de Catalunya rebutgem la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona d'ocupar el recinte públic de la Plaça Catalunya amb la instalació d'una exposició pública que mostra els resultats de l'Àrea Metropolitana per un periode indeterminat amb els diners dels contribuents.

L'ocupació de la cèntrica plaça de Catalunya provoca un greu perjudici per la important comunitat columbòfila de Catalunya. I és que el centre de la Plaça és el símbol de la columbòfila catalana. Quantes generacions d'amics dels coloms han nascut a l'interior de la Plaça Catalunya tot donant mill als coloms de la Plaça tot acompanyats pels seus pares o avis? Quants actes hem realitzat des de la nostra associació per donar a conèixer els fonaments d'una cultura milenària com és la columbofilia? Tota la nostra activitat ja no tindrà sentit si el lloc clau de la nostra activitat és usat per l'Ajuntament per fins propis. No serà que volen privatitzar la Plaça Catalunya? Per si no fos poc, els ingressos de varis dels nostres adherents que treballaven com a venedors de cereals per als coloms han quedat greument afectats.

Davant els dubtes i pors dels nostres associats, des del Reial Club Columbòfil de Catalunya proclamem i demanem:

1) La plaça Catalunya és patrimoni de tots. Ningú, ni tant sols l'Ajuntament pot ocupar-la definitivament. Per tant, aconselleríem a les autoritats competents que retiressin l'exposició pertinent en la major brevetat possible. En un futur, la Plaça ha de mantenir-se permanentment oberta

2) que els poders públics compensin els costos de tancament obligatori dels venedors de menjar de colom afectats.

3) que com a reconeixement de les nostres activitats s'instali permanentment a la Plaça Catalunya una escultura simbòlica sobre els coloms, aquelles criatures belles i dòcils, aquells altres ciutadans no reconeguts de Barcelona

Firmat:

Florenci Reig Del Campell

Secretari del Reial Club Columbòfil de Catalunya
http://www.reialccc.com/

L'ou-iglú d'Hereu

2006-11-16T16:53:00.000+01:00

Tot bon barceloní té dos deures de ciutadania als quals dedica bona part del seu temps: seguir les evolucions de les obres públiques (més encara en franges d'edat avançades) com si tingués un màster d'Arquitectura per la Universitat més prestigiosa del Estats Units i criticar els projectes llunàtics de l'Ajuntament i, en especial, de l'Alcalde de torn. De tant en quant, però, dóna la casualitat que ambdós deures cívics conflueixen. És el cas del que va passar amb el Fòrum... El projecte paradigmàtic de la gestió de Joan Clos va generar tot un debat sobre la conveniència o no de la seva realització. No oblidem tampoc les famoses Pilotes de Porcioles que adornen Collserola o el Maremàgnum maragallià... Amb la instalació d'una carpa d'exposició de l'Àrea Metropolitana al bell mig de la Plaça Catalunya per un periode indeterminat, sembla com si el nou Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, busqués trobar el seu lloc en el rànquing d'idees estrambòtiques criticades per la ciutadania.

Com a barceloní de pro vaig a complir amb el meu deure cívic:

QUE COI FA UN OU-IGLÚ ENMIG DE LA PLAÇA CATALUNYA DES DE FA UN MES I MIG?

No ens enganyem, no siguem indulgents, la Plaça Catalunya com a centre neuràlgic de la ciutat és realment un lloc lleig de solemnitat on només estan a gust els coloms i els turistes. Ara bé, si que és cert que la carpa accentua encara més la lletjor de la plaça i la seva concepció com a No man's land... Espero que l'Exposició valgui la pena!

Després de criticar a l'Ajuntament tot bon barceloní se'n va a dormir tot satisfet encara que la ciutat tingui problemes molt més greus... I és que als barcelonins ens perd l'estètica.

La FRASE de la Setmana:

2006-11-11T13:14:00.000+01:00

"Diga lo que diga el PSOE, diga lo que diga el PP, una proposición hecha por unanimidad de [...] tiene que ser estudiada con respeto y atendida."

Aquesta frase no l'ha dit ni un convergent, ni un nacionalista basc ni encara menys un republicà independentista. Tot i que podéssim pensar que és el discurs prototípic d'un polític sobiranista, aquesta afirmació la va realitzar ahir el president de Castella La Manxa, José Luís Barreda, l'hereu de l'espanyolísimo Pepe Bono fent referència a les reticències de Madrid respecte a alguns articles de la Nova Proposta d'Estatut de Castella La Manxa. En concret, la polèmica gira al voltant de l'aigua ja que segons el nou Estatut manxec es vol prohibir els trasvassaments al riu Segura i a les Comunitats de València i Múrcia a partir del 2015.

La política espanyola és tot un cau de contradiccions. Quan la polèmica de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya tot just comença a oblidar-se els barons autonòmics (tant és si són socialistes o populars) han encetat la cursa per repartir-se el cafè per a tots del nou model territorial. Cap d'ells sembla recordar les furibundes crítiques que van llençar conjuntament al Parlament de Catalunya. Estan massa ocupats en dir-se mútuament "tonto el último".

"We be burning" in the supermarket

2006-11-10T09:56:00.000+01:00

Hi ha cançons que marquen època, que simbolitzen un moment de decadència o tristor moral davant de la pèrdua d’una ésser estimat o a l’inrevés que mostren l’explosió positiva d’un moment donat de la teva vida, l’amor per una persona, etc... Fins aquí tot normal. El que mai no m’havia passat és que tingués un cançó d’anar al Supermercat. Sí, sí, una cançó de Supermercat, una cançó que et fa ballar quan passeges pel passadís de productes de la neteja aprofitant que no et veu ningú; una cançó que et fa fer malabarismes quan peses les pomes; una cançó que tararages cada dia quan vas a pagar fent pensar a la caixera que estàs tocat del bolet. En definitiva, una cançó de celebració del consum obsessiu, de l’alegria de saber que aquesta nit et posaràs les botes amb un potaje pesant de llenties i xorisso...

Els culpables d'aquest despropòsit són dos (bé tres si se'm compta a mi). El primer és el cantant jamaicà Sean Paul. Els seus ritmes de dance hall em posen de bon humor quan haig d'afluixar els calés cosa que ni Britney Spears (massa niñata) ni Justin Timberlake(zzzz!!!) ni David Bisbal (massa flipat) aconsegueixen. El segon culpable és el supermercat. Començo a sospitar que el gerent del supermercat, un home calb i bigoti que porta samarreta imperio, és un expert en tècniques de màrqueting. No serà que els clients som cobais de les proves d'una nova arma de venda infalible amb creada per vés a saber quina obscura agència de publicitat?

PD: Proposo la creació d'un TOP TEN de la música de Supermercat. Quins són els vostres número 1?
PPD: Si hi ha recopilatoris de música d'ascensor perquè no crear un recopilatori de música de supermercat?
PPPD: Si jo fos Sean Paul reclamaria drets d'autor a tots els supermercats del món.

He perdut el nord del MAPA!

2006-11-06T15:46:00.000+01:00

Un mapa pot semblar-nos la cosa més gris i simple però, en veritat el concepte MAPA té una gran complexitat. Se suposa que és una simplificació “gràfica” d’un espai, d’un objecte per fer possible la comprensió al lector d’uns elements bàsics.

Per posar un exemple, els famosos Callejeros tenen l’objectiu bàsic de guiar-nos pels carrers de la nostra ciutat. Per fer-ho possible els seus creadors eliminen del mapa elements del nostre entorn secundaris com són els carrils dels carrers, les palmeres, els bancs, el dibuix de les placetes. Fins i tot, hi ha mapes que van més enllà, els de metro que arriben a prescindir de situar els carrers perquè pressuposen que nosaltres sabem la situació més o menys exacte de les parades de metro.

En canvi, altres experiències com Google Earth opten pel contrari per donar un plus d'informació. Mostren les nostres ciutats tal com són amb un detall que les persones que només busquen una direcció no necessiten. Són A-MAPES!

Sortint del món dels mapes geogràfics, què en penseu del mapa del Genoma humà? Perquè en el fons també és un mapa. I els mapes mentals? Tot i que no són mapes estrictament gràfics són una esquematització mental per afrontar un problema amb èxit. Podríem dir que l'objectiu final de la nostra vida és un carrer desconegut al que volem arribar. Per arribar-hi sans i estalvis, ens guiem per esquemes mentals encara que moltes vegades podem acabar en carrerons sense sortida. I és que no tothom sap llegir un mapa.

Segons l’Institut d’Estudis catalans:

mapa¹ m. Representació sobre una superfície plana de la superfície de la Terra o d'una part d'ella segons una escala donada; també, de l'esfera celeste o d'una part d'ella. mapa lingüístic Representació cartogràfica d'un o de diversos fenòmens lingüístics. Mapa municipal. mapa geològic Representació cartogràfica on són figurades les unitats estratigràfiques segons llurs edats, i les que no són sedimentàries segons la petrologia, i on s'indica mitjançant signes les deformacions tectòniques observades i la natura dels contactes. mapa cromosòmic Diagrama que representa l'ordre lineal dels gens dins el cromosoma i que és construït a partir de les freqüències d'entrecreuament i de l'observació de les aberracions cromosòmiques.

PD: Aquí és on volia arribar dissabte... puf quina palla mental més absurda tot per un coi de conversa que vaig tenir sobre un collons de mapa de metro...

Una ment prodigiosa

2006-11-03T20:29:00.000+01:00

Fa una setmana vaig tornar a veure Una mente Maravillosa (A beautiful mind) del director Johan Howard sobre la vida del matemàtic esquizofrènic John Nash. En una escena, la comprensió sobre com abordar una noia en un bar porta a Nash (Russell Crowe) a redactar una teoria matemàtica moderna que li valdrà l'obtenció d'un premi Nobel: l’equilibri de Nash.

Des de llavors el cap em fa fum... Les operacions més senzilles que realitzem dia a dia sense pena ni glòria com consultar un simple mapa, anar a comprar el pa, captar les indirectes d’un amic o el simple fet de llegir i opinar sobre un article resulta que són càlculs dignes d’un doctorat o d'un Premi Nobel de Matemàtiques? En definitiva, totes les accions, tots els comportaments humans són explicables mitjançant la matemàtica?

Autor de la fotografia: Zeitan de Flickr.com

Pel·lícules que tracten el tema d'una manera o altra (s'admeten suggeriments. Aniré ampliant la llista).

PI: Dirigida per Darren Aranofski mostra un matemàtic obsesionat per trobar el sentit de la vida mitjançant la recerca matematico-mística de La Càbala

The Matrix: Tot i que sé que em criticareu per afegir aquesta pel·lícula haig de dir que trobo molt interessant el fet que els seus creadors i guionistes plantegin un món dominat per les màquines. És a dir un món dominat per una màquina que ha sabut fer tots els càlculs necessaris per reproduir el comportament humà amb tots els seus pros i contres.

PD: Després de llegir i reflexionar el post que vaig escriure dissabte al matí he decidit esborrar la part final de l'article...

Jornada de reflexió? Em sembla que no

2006-10-31T19:55:00.000+01:00

Se suposa que en la jornada de reflexió la campanya electoral ja ha acabat i que els partits no han de donar més la llauna amb actes electorals. Aquesta tarda, però m'he donat compte que no és així. En passar davant del Corte Inglés, he vist a la llunyania com un noi repartia papers d'on sobresortia la silueta d'una figura humana nua. Tot pensant-me que seria propaganda d'un festival eròtic (ara que es multipliquen com els bolets) l'he recollit i m'he donat compte que no, que no era la figura d'una tremenda sinó la d'un tremendo d'Albert Rivera, el candidat de Ciutadans de Catalunya.

Aquest partit que es permet de donar lliçons de ciutadania i de titllar de subnormals als votants dels altres partits per voler tenir una consciència col·lectiva (no m'agrada el terme nacionalista)ignora les lleis electorals? La veu de la consciència liberal progressista (glups així és com es defineixen ideolicament) es permet de passar-se pel forro les lleis estatals que tan venera? Sense comentaris...

Plaça del Macba, 20h

2006-10-28T13:16:00.000+02:00

Hora: 20:00 de qualsevol dia de la setmana.
Localització: Plaça del Macba.
Ambient: Una munió de skaters d'edats compreses entre els 12 i els 30 (perdó, sempre hi ha el carcamal de rigor de 40 que intenta passar desaparcebut) van amunt i avall, saltant sobre cada una de les plataformes d'una de les catedrals de l'skating europeu. Grupets de gent de tribus urbanes diverses (tecnohippies, hippies de debó, mods i intelectuals de façana) o simples veïns del barri que volen respirar una mica d'aire apuren les seves cerveses parlant dels temes més varis (del disseny de les lampares del bar que han obert al carrer Valldonzella, als inassolibles preus de la vivenda passant pel mal joc del Barcelona els últims partits) absorts del soroll ensordidor de les rodes dels skates. De tant en quan passa una patrulla dels Mossos d'Esquadra que demana els papers a algun fumador de haixix massa confiat.

Escena:

Un noi i una noia surten de la llibreria del Macba on acaben de comprar un regal (un llibre de fotografia) per a un amic. No van donats de la mà, no són parella però semblen conèixer-se bé perquè caminen amb una cadència compassada fruit de innombrables passejades i xerrades conjuntes.

Noia: Tu creus que li agradarà el llibre?
Noi: Sí, n'estic segur. Recordo haver-ne parlat amb ell. Li encantarà!!
Noia: Esperem-ho!
[...]

Sabent que ja és hora de marxar, s'encaminen al carrer del Àngels. Tots dos es fixen amb la gent reunida a la Plaça. Per evitar la incomoditat del silenci comencen a parlar de les tribus urbanes, del fashioneo barceloní reunit al seu entorn.

Noia: T'has fixat amb tota aquesta gent? Jo flipo amb lo cosmopolita que és Barcelona.
Noi (arquejant les celles): bah.... és una altra manera de vendre la ciutat als turistes.
Noia: Inicia un discurs irreproduible sobre la creació de les tribus urbanes relacionant-la amb el postmodernisme, l'estètica i les tesis d'un filòsof de cuyo nombre no me puedo o no me quiero acordar.

Centrats en la conversació, són incapaços de veure que estan apunt de topar amb un captaire. L'home, de 35 anys més o menys, està ebri però s'afegeix a la conversació sobre el cosmopolitisme barceloní amb un dèbil vòmit de resistència...

O com diria Roy Lichtenstein: BURRRRRGGGGHHHHHHHHH!!!!!!!

Il mondo no e' un panorama

2006-10-25T12:50:00.000+02:00

El festival literari Kosmopolis que organitza anualment el CCCB ens va oferir una sèrie de joies literàries i filosòfiques entre les quals podríem destacar les instalacions de Masbedo, un col·lectiu de dos artistes visuals italians (Nicolò Massazza i Jacopo Bedogni) que treballen en la plasmació de la poètica del cos humà.

Links:
http://www.masbedo.net
http://www.cccb.org

Marx en el siglo XXI

2006-10-23T13:06:00.000+02:00

"Las antiguas industrias nacionales son destruídas o están a punto de serlo. Han sido suplantadas por nuevas industrias que no emplean materias indígenas, sino materias primas venidas de las regiones más alejadas, y cuyos productos se consumen, no sólo en el propio país, sino en todas las partes del globo. En lugar de las antiguas necesidades, satisfechas con productos nacionales, nacen necesidades nuevas, reclamando para su satisfacción productos de los lugares más apartados y de los climas más diversos. En lugar del antiguo aislamento de las naciones que se bastaban a sí mismas, se desenvuelve un tráfico universal, una interdependencia de las naciones. Y esto, que es verdad para la producción material, se aplica a la producción intelectual. Las producciones intelectuales de una nación advienen propiedad común de todas. La estrechez y el exclusivismo nacionales resultan de día en día más imposibles."

Fragmento del Manifiesto Comunista (1848) de Karl Marx y Fiedrich Engels.

Salvando algunos conceptos concretos podríamos decir que este texto tiene una gran vigencia en el contexto actual de internacionalización de la economía. Después de una época de renacionalización de la economía en el principio del siglo XX, volvemos otra vez a la liberalización global que ya se vivió en el siglo XIX... ¿Qué pensaría Marx de la sociedad del siglo XXI?

2006-10-19T04:27:00.000+02:00

ConfidencialCAT -

Un petit fragment del famós DVD que Convergència va endosar a tots els diaris catalans el cap de setmana passat.

Crec que paga la pena veure especialment aquest capítol en que es titlla el tripartit com el resultat d'una conjura per "robar" el poder de manera fraudulenta al "rei legítim": Artur Mas. A l'ombra el cervell de la conjura és José Montilla un home fred i calculador.

El senyor David Madí, cap de comunicació de CIU, pot estar content del ressó que ha provocat el seu vídeo: tothom n'ha parlat.

Tot i que l'utilització de nous gèneres en la comunicació política sempre m'ha semblat molt interessant crec que aquesta vegada la fàbrica d'idees de CIU ha anat massa enllà...

N'estic segur que el Senyor Madí va quedar fascinat a l'hora de veure Fahrenheit 9/11. És per això que va decidir fer aquest DVD. Tot i el seu èxit, cal criticar fortament els seus continguts. Com es pot barrejar la veritat i la ficció en un documental electoral? Com es justifica l'ús de llenguatge cinematogràfic vari (blancs i negres, foses)per reforçar la idea de conjura? Queda suficientment separada l'opinió dels fets?

En continuarem parlant

2006-10-05T09:02:00.000+02:00

Levántate ZP

Aznar desatado!

2006-09-29T12:36:00.000+02:00

La frase de la semana: "Es muy interesante ver que mucha gente en el mundo islámico reclama que el Papa pida perdón, pero no oigo a ningún musulmán que me pida perdón por conquistar España y estar allí ocho siglos".

Nuestro querido expresidente José María Aznar muestra una vez más su talante tolerante con otras culturas. ¿Qué esperar de una persona cuyo ídolo histórico es Don Pelayo? Una defensa de una idea de España (nacionalcristiana) que no se ajusta a la realidad. ¿Porqué antes de los reynos cristianos no existieron antes los romanos y antes de estos los íberos? Por poner el caso yo me podría definir como romanoibérico y pedir a las instituciones católicas que pidan perdón por haber hecho desaparecer mi modo de vida.

José María Aznar tiene un problema grave de falta pluralismo y se pone al nivel de los radicales islamistas más recalcitrantes.

Otro día hablaremos sobre la polémica de la autocensura en los medios de comunicación!

La "polèmica del pregó"

2006-09-22T11:18:00.000+02:00

Sincerament, la polèmica del pregó que ferà en castellà l'escriptora Elvira Lindo em sembla totalment fora de lloc. Es pot discutir que sigui una escriptora amb prou talent per obrir les festes majors de Barcelona (això que ho diguin els experts en literatura) però el que no es pot negar és que en anteriors festes de la Mercè ja s'han fet pregons en castellà. Perquè ara es vol discutir si s'han de fer pregons en català o castellà?

El boicot del senyor Puigcercós és una manera de mostrar-se davant de l'electorat i separar-se de l'acció d'un govern municipal actualment molt criticada. Més que encetar debats simbòlics i donar munició a partits antisistema com Ciutadans de Catalunya, el que hauria de fer és vendre la seva gestió al capadavant del consistori i criticar (si vol) el que no li agrada del que han fet els seus companys d'aventura. La resta és demagògia. Ai... el que fa la perspectiva d'unes eleccions!!!

Pd: Moltes vegades els polítics catalans em recorden aquella sèrie dels bobobobs en la qual unes criatures es dedicaven a viatjar per l'espai exterior sense tocar mai de peus a terra!

"El problema es que en oriente próximo hay petróleo"

2006-09-19T12:52:00.000+02:00

La frase de la semana:
Yo que me pensaba que el principal problema de oriente próximo se basaba en el comercio ilegal de diamantes o incluso en el sempiterno debate sobre el futbol de ataque o de contraataque he descubierto recientemente la verdadera causa del problema de oriente próximo en una entrevista del País al experto en terrorismo Phil Rees. ¡Qué gran descubrimiento! ¡Me han sacado la venda de los ojos! El problema radica en el petróleo...

¡Qué pésimo titular para una entrevista tan interesante! En cualquier debate de café sobre oriente próximo entre personas mínimamente informadas siempre salen varios conceptos básicos repetitivos como islam, terrorismo, ocupación israelí, radicalismo, etc... Cuantas veces abré oído la sentencia "el problema de oriente próximo es el petróleo" para zanjar un debate de dudosa calidad (yo mismo habré utilizado esta fórmula infinidad de veces).

Por favor busquen titulares más innovadores y realmente interesantes. Muchas gracias.

Tornado!!!!

2006-09-14T12:12:00.000+02:00

Les pluges torrencials dels últims dies, la repetició anual de tornados a la costa catalana i la troballa d'un cocodril jacarè (per no parlar de les nombroses espècies que s'estan adaptant al clima mediterrani com les cotorres o els musclos zebra) en un pantà de Collserola em fan plantejar la possibilitat que el canvi climàtic ens estigui afectant de debó.

Ja sé, exagero... Què passa tots els setembres? Aiguat al canto amb la primera depressió que passa sobre nostre la força de la qual variarà si vé acompanyada de vent de llevant o no o del nivell de temperatura del mar mediterrani. Però el que ningú no pot negar és que els últims anys hi ha hagut molts tornados. Enlloc de ser una ciutat del mediterrani, Barcelona em recorda cada vegada més una ciutat de l'estat nordamericà d'Oklahoma. A veure si d'aquí un parell d'anys entrem a la ruta de sonats que es dediquen rodar documentals sobre Tornados.

PD: Tot aquesta panòplia de comentaris me les causa el record d'un somni que vaig tenir fa uns anys en el qual escapava a dos tornados amb la destresa de tot un heroi hieràtic de pel·lícula de Hollywood. Jejeje...

Caimans a Barcelona

2006-09-13T10:56:00.000+02:00

Tots hem sentit alguna vegada que en el subsòl de Nova York hi ha una colònia de cocodrils des de la dècada dels 80. Segons diuen els rumors, nombrosos yuppies (segur que portaven umbreres i la gomina es desllissava per la seva cara) van tirar les seves preuades mascotes al sistema de clavegueram davant de la manca d'espai on col·locar-les (les seves cases de 200m2 estaven plenes de discos de Bananarama i Whaam i cuadres d'Andy Warhol). Des de llavors, els membres del servei de neteja de la Grande babylone de l'altra banda de l'Atlàntic van doblement armats per evitar tenir sorpreses desagradables. A la seva arma reglamentària, la manguera, s'hi va afegir un kalashnikov (AK-47 pels amics) comprat a les rebaixes de la fira d'armes de Brooklin.

Però per sorpreses la que devia tenir una familia barcelonina estàndard (composada, és clar, per un pare, una mare i dos fills) quan fent un passeig pel Parc de Collserola van decidir fer una parada al pantà de Can Borrell. En un exercici de pixapinisme habitual entre tots nosaltres, observaven embadalits una munió de carpes quan, de sobte, una ombra d'1 metre de llargada va sorgir de les profunditats. Era un caiman cocodrylus, un jacarè del Brasil adaptat al biosistema mediterrani.

Lluny de fugir cames ajudeu-me, el pare de la familia va decidir agafar el cocodril amb la tècnica que havia après veient els episodis del Caçador de Cocodrils emesos per TV3. L'home volia sortir de la categoria de pixapí per entrar a la categoria d'homes, perdó, HOMES amb majúscules. Ara bé, sembla que encara no havia interioritzat massa bé la teoria perquè, tot i immobilitzar-lo, el caimà el va mossegar. Era el moment de trucar al servei d'agents rurals que seguidament es van fer càrrec de l'exemplar. Actualment, el jacarè es recupera de les lesions psicològiques i de l'ansietat de la captura al centre de recuperació d'anfibis i rèptils de Catalunya.

Després d'hores de recerca al centre d'estudis del subsòl de Barcelona, he esbrinat que el pantà de Can Borrell està connectat a la xarxa de clavegueram de la ciutat de Barcelona... I sí el jacarè capturat fos només un exemplar d'una colònia més nombrosa?

Links:

Voleu fer un viatge pel sistema de clavegueram de la ciutat de Barcelona?
http://bcnweb13.bcn.es:81/NASApp/aaabcnsubsol/html/pag.jsp?idioma=cat&mnu=2&opc=0&sub=0

La vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/gen/20060913/51283019559/noticias/una-familia-encuentra-un-cocodrilo-de-casi-un-metro-en-un-pantano--de-collserola-barcelona-medio-ambiente-sant-cugat-masquefa-florida-valles.html

Bush reconeix les presons secretes

2006-09-08T13:31:00.000+02:00

Per primera vegada, el President nordamericà George W. Bush ha reconegut el fet que un gran nombre de pressumptes terroristes integristes estan empresonats en un nombre indeterminat de presons secretes de la CIA.

Uns mesos després de l'esclat polèmica sobre els vols secrets de la CIA al continent europeu i la pressumpte existència de presons secretes suggerida per l'informe Marty del Consell Europeu, el comunicat de Bush dóna el punt i final a les sospites dels activistes pel respecte dels Drets Humans.

Tot i l'afirmació del President nordamericà que ell mai no autoritzarà les tortures, queda la pregunta sobre com es poden salvaguardar les garanties de les persones si estan detingudes en presons secretes sense dret a un advocat ni a l'ajuda d'organitzacions com la Creu Roja. Això sí, sembla que d'ara en endavant els presoners de Guantánamo començaran a poder gaudir dels drets de la Convenció de Ginebra 5 anys després de l'11/S... (deu ser que ja no els poden treure res)...

Mentrestant, Europa segueix amb el seu exercici de "Suequisme", de no veure res, de tancar els ulls davant de les evidències mes clares. O és que realment ha col·laborat en la instalacio de presons secretes en el seu territori (Polònia, Romania) i no vol reconèixer-ho?

En resum, bona part de les bases bàsiques de les democràcies occidentals (el respecte als drets fonamentals) són una altra vegada greument trepitjades. Tot, en nom de la guerra al Terrorisme.

Links:

Buh reconeix les presons secretes http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=144347

Informe Marty (Consell d'Europa) http://www.coe.int/T/E/Com/Files/Events/2006-cia/

Vols, mentides i CIA http://www.cafebabel.com/ca/article.asp?T=T&Id=7030

Foto: Abu Ghraib...

Erst kommt das Fressen, dann die Morale

2006-09-06T18:14:00.000+02:00

"First comes the food, then morals"
"Primer vé el menjar, després la moral"

La frase de la setmana pertany al dramaturg comunista alemany Bertold Brecht. Què pensaria aquest home representatiu de les primeres dècades del segle XX sobre el debat entre materialistes i postmaterialistes en el context postindustrial actual de la societat del risc del segle XXI?

2006-09-05T12:17:00.000+02:00

THE CROCODILE HUNTER CRYING OVER A CRODILES DEATH

Steve Irvin, el caçador de cocodrils autralià, ha mort per la picadura d'una ralla mentre bucejava en unes illes d'un arxipèlag perdut! No és que sigués un gran fan seu però certament alguns dels seus programes em quedaran a la memòria. I és que una de les primeres coses que feia els dissabtes al matí en plena ressaca era beure un got de suc de taronja mentre em deleitava amb la seva lluita amb els dragons de comodo, les tarantules o les serps de torn.

Era tal la seva seguretat en si mateix o tan gran el despreci al perill i a la mort que cometia bogeries com molestar expressament qualsevol tipus de serp (recordo per exemple quan va agafar una serp escopidora sense protecció ocular). Possiblement, però, la seva bogeria més gran va ser donar menjar als cocodrils del seu zoo particular amb el seu fill de dos anys als braços.

Com tot heroi de culte el seu destí ha estat una mort que ha arribat abans d'hora. Steve Irvin amb la seva personalitat gamberra i arriscada ha estat víctima de la seva pròpia autoseguretat. La natura, tot i que l'home cregui dominar-la, encara ofereix sopreses fins i tot pels més experimentats naturistes. Sinó que li preguntin a Félix Rodríguez de la Fuente que a partir d'ara ja no estarà sol en el panteó dels naturistes de renom...

Publicitat indesitjada

2006-08-28T14:12:00.000+02:00

El fet que darrerement hi hagi persones que posin comentaris amb publicitat al meu propi blog m'ha obligat a prendre decisions dures. D'ara en endavant, posaré un filtre als comentaris. Tots aquells comentis publicitaris no seran publicats...

O sigui que phentermine... Ves a un altre blog maco/a

2006-08-23T12:46:00.000+02:00

Yola Berrocal presenta el seu programa

Ho sento no em podia resistir. Estava fent un post sobre el fenomen YIL i se m'ha esborrat quan l'acabava d'escriure. En espera que tingui temps per escriure'l (espero que demà o demà passat) us deixo amb aquest fragment del programa Salsa Rosa... Prometo intentar no posar més fragments d'aquest pseudoprograma periodístic de televisió!

La lotería de Babilonia

2006-08-17T13:30:00.000+02:00

Ya iniciado en los misterios de Bel, todo hombre libre automáticamente participaba en los sorteos sagrados, que se efectuaban en los laberintos del dios cada sesenta noches y que determinaban su destino hasta el otro ejercicio. Las consecuencias eran incalculables. Una jugada feliz podía motivar su elevación al concilio de magos o la prisión de un enemigo (notório o intimo) o el encontrar, en la pacífica tiniebla del cuarto, la mujer que empieza a inquietarnos o que no esperábamos rever; una jugada adversa: la mutilación, la variada infamia, la muerte. A veces un solo hecho -el tabernario asesinato de C, la apoteosis misteriosa de B- era la solución genial de treinta o cuarenta sorteos. Combinar las jugadas era difícil; pero hay que recordar que los individuos de la Compañía eran (y son) todopoderosos y astutos. En muchos casos, el conocimiento de que ciertas felicidades eran simple fábrica del azar, hubiera aminorado su virtud; para eludir ese incoveniente, los agentes de la Compañía usaban de las sugerstiones y de la magia. Sus pasos, sus manejos, eran secretos. Para indagar las íntimas esperanzas y los íntimos terrores de cada cual, disponían de astrólogos y espías. Había ciertos leones de piedra, había una letrina sagrada llamada Qaphqa, había unas grietas en un polvoriento acueducto que, según opinión general, daban a la Compañía; las personas malignas o benévolas depositaban delaciones en esos sitios. Un archivo alfabético recogía esas noticias de variable veracidad.

de l'escriptor Jorge Luís Borges en el seu llibre de contes FICCIONES

Vacanze a Sicilia

2006-08-04T20:27:00.000+02:00

Petita postal des de la Platja de la Tonnara de Scopello, un petita cala de la costa oest siciliana que era el port natural d'una antiga factoria de preparacio de la tonyina que ha estat reconvertida en platja publica. La seva aigua cristalina deixa veure el seu fons mari ple d'algues i de peixos de tots els colors i grandaries... Un lloc inoblidable

Tanquem la paradeta / Cerrado por vacaciones/ Office closed until...

2006-07-31T16:49:00.000+02:00

Per raons estivals, el mirador satàrric romandrà tancat fins d'aquí una o dues setmanes (tot depèn de les ganes d'escriure. En aquests dies esperem recarregar energia tot embriagant-me amb les olors, el menjar i les vistes de la vella però bellíssima illa de Sicília.

Por razones estivales, el mirador satárrico queda cerrado un par de semanas (todo depende de la ganas de escribir que tenga). Estos días espero cargar energia embriagándome con los olores, la comida y las vistas de la bellísima isla de Sicilia.

The Mirador Satàrric will be closed one or two weeks the time I need to recharge some energy breathing the air of the old but pretty Sicily.

Si voleu fer vosaltres el bloc em faríeu un favor... jo de mentre descansaré amb el vostre permís.

Una imatge val mil paraules

2006-07-28T14:53:00.000+02:00

2006-07-26T11:37:00.000+02:00

Supermas

2006-07-26T11:36:00.000+02:00

Clos a Polònia

2006-07-26T11:35:00.000+02:00

Carod Rovira i Puigcercós

2006-07-26T11:31:00.000+02:00

Discurs presidencial de José Montilla a Polònia

Videojocs: armes de perssuassió massiva

2006-07-25T12:11:00.000+02:00

L’era de l’entreteniment simple però massiu del Super Mario BROS, el FIFA el SONIC o el Golden Axe queda ja molt enrere. L’entrada a l’edat adulta de la primera generació usuària dels videojocs ha permès el naixement d’una nova generació de jocs amb intencionalitat social i política.

Que l’exèrcit nord-americà i l’espanyol tenen problemes per acabar d’ocupar les places als seus exèrcits professionals. Solució? Fer una campanya publicitària. Ara bé, les campanyes publicitàries són molt cares. Com obtenir un major enrolament a les files amb uns costos menors? Cap problema, creem un videojoc. Aquesta és la història de la creació del videojoc America's Army. Sabent l’èxit dels jocs de simulació del combat cos a cos, l’exèrcit nord-americà va crear un joc que ha tingut un gran èxit entre els joves nord-americans per la seva lliure distribució a través d'internet. Salvant les distàncies l’exèrcit espanyol ha fet el mateix amb el joc Misión de Paz. En aquest joc l’usuari pot col·laborar en la reconstrucció d’un país destruït.

Però no només els exèrcits utilitzen aquests recursos. Des del món associatiu i contracultural també s’està aprofitant una nova eina d’influència cultural. És el cas del col·lectiu Molle Industria que van visitar el darrer festival The Influencers del CCCB. Aquests activistes italians han creat jocs de crítica social com un sobre el procés productiu de la multinacional McDonalds o una sàtira sobre la flexibilitat del món del treball del demà. Un altre projecte interessant és el programa Peacemaker elaborat per ImpactGames en el qual l’objectiu del jugador és aconseguir l’obtenció de la pau al vesper del Pròxim Orient.

En resum, els jocs deixen de ser jocs per passar a ser armes de persuassió massiva.
Enllaços:

McDonalds: http://www.mcvideogame.com/game-esp.html
Food Force: http://www.food-force.com/index.php/game/downloads/
America’s Army: http://www.americasarmy.com
Misión de Paz: http://www.soldados.com/actualidad/juego/index.jsp
Peacemaker: http://www.peacemakergame.com/

Showtime al Gran premi de MOTO GP

2006-07-24T14:55:00.000+02:00

La prèvia de la retransmissió del Gran Premi de motos dels Estats Units de Televisió Espanyola d'ahir a la nit va ser antològica. Els ja tradicionals comentaristes tècnics de TVE Miguel Angel Roselló, Marc Martí, Manuel Pecino i l'excampió de motos 12+1 Ángel Nieto van tenir l'ajuda d'uns multifacètics i sobreexitats Carlos Lozano (el presentador de tot concurs de TVE que es valgui), Manolo Quijano, Sonia Ferrer (la guapíssima presentadora de Gente ) i Belinda Washington per tal d'adaptar una emissió només per a adeptes de les motos a les necessitats del Prime Time del diumenge.

De comentar els problemes de posada a punt de Valentino Rossi o els de pèrdua d'adherència de Dani Pedrosa, els nostres amics de les motos van passar a comentar les belleses del circuit fent una parada en l'estrella més neumàtica (alguna relació ha de tenir amb el món del motor) de Hollywood: Pamela Anderson. Però no es van aturar aquí. Emulant Verano Azul, les estrelles de la farandula de TVE van donar una volta al circuit amb moto. Això sí, per adaptar-se al circuit californià on corrien van tenir la dignitat de posar-nos uns beach boys per acompanyar l'impagable vídeo en el qual Ángel Nieto se sentia com un peix a l'aigua i liderava la colla de moteros de vespino...

Si us plau si algú ho va gravar que ho pengi a You Tube... Em faria una gran il·lusió tornar a veure un dels espectacles més dantescos de les últimes setmanes sense comptar és clar amb el programa de Pocholo a la Sexta.

Líban: la "Suïssa" del Pròxim Orient

2006-07-21T11:04:00.000+02:00

Sigui pel caràcter multilingüístic i multirreligiós del país que fa possible veure dones amb vel i cristianes amb minifaldilla, sigui pel simple fet de ser un país minúscul envoltat per autèntiques potències regionals, sigui per la meva predilecció per Amin Maalouf i, en especial per La Roca de Tànios, o sigui per ser un país en que hi ha més ciutadans fora del territori que a dins, el Líban és un país que m'atrau. No hi he estat però hi ha quelcom de la seva turbulenta identitat i de la seva misèria que m'atrau. Algun dia hi hauré d'anar a menjar-hi tabulé, hummus, a fumar xixa a passejar-me pel passeig marítim de Beirut. Per ara, però, això no podrà ser...

Barcelona festivaleja

2006-07-17T12:06:00.000+02:00

The Divine Comedy, Rufus Wrainwright, Fat Boy Slim, l'espectacle de llum i color (que no la música) de Daft Punk i la frescor de l'aire marí a la gespeta en una nit d'estiu van ser el millor d'un cap de setmana de música al festival Summercase del fòrum. El pitjor? El concert de New Order i el mal encadenament de grups que impedia veure els començaments i acabaments dels concerts. Per arribar a l'alçada d'altres festivals com el Primavera Sound o el Festival de Benicàssim els organitzadors del Summercase farien bé de portar noves promeses i evitar portar massa velles glòries amb cap necessitat de guanyar-se el públic o el sou.

Makis agridolços

2006-07-13T10:26:00.000+02:00

Ahir vaig tenir el gust d'anar a menjar a un japonès de gràcia i avui al matí n'estic patint les conseqüències. No ho puc negar-ho encara tinc els makis de tonyina i de Salmó i d'alvocat en un lloc indeterminat entre l'estómac i l'esòfag. I mira que quan vaig acabar de menjar em va sentar molt bé la cosa. Però una cosa està clara el peix cru o la soja (jo diria que més aviat el peix) no em senta bé... Hauré d'optar per la deliciosa cuina japonesa de les verduretes que em senta molt millor.

El Papa troba Zapatero

2006-07-08T14:33:00.000+02:00

Aquesta tarda es produirà un xoc entre dos móns, entre dues perspectives de veure les coses, de valorar el bé comú. Benet XVI i Rodríguez Zapatero (amb l'ajuda inestimable de la Vicepresidenta De la Vega) es trobaran a València enmig d'una polèmica fictícia sobre la idoneïtat de la no anada de Zapatero a la missa de demà al matí.

Les relacions conflictives entre l'església catòlica i el govern socialista de Zapatero han esdevingut un dels grans pals de paller de la legislatura. El projecte reformista d'arrel radical (en termes de politologia) zapaterià d'alliberament del ciutadà ha xocat nombroses vegades amb l'estament religiós espanyol que no ha dubtat en manifestar-se al carrer (!!!) en el tema estrella de discussió: la legalització dels matrimonis gaus. Ara bé, darrere el tema de portada han coexistit temes tan o més importants que els drets dels homosexuals com són la reforma educativa (amb una gran incidència en un camp de tan importància per l'església com és el de les escoles), els projectes de minvar les aportacions econòmiques de l'estat a l'església catòlica, etc... Per la seva banda, les maniobres de l'església catòlica de suport al partit de l'oposició en temes com la familia i la unitat d'Espanya (que gran és Cañizares demanant una pregària per la unitat d'Espanya als seus preveres) tampoc no han estat gens ben rebudes en el govern si bé de cara a la premsa l'executiu ha declinat fer comentaris.

Fora d'Espanya, cal destacar com l'església i el conservadurisme italià han denigrat la imatge de Zapatero en la darrere campanya electoral italiana. No és d'estranyar, un dels últims comentaris de preocupació que va fer l'antic papa Joan Pau II abans de morir va ser que feia Zapatero. L'església encara pensa que Espanya és el seu pati del darrere i que encara pot manar i desmanar en la societat espanyola. Les enquestes d'afiliació religiosa però no menteixen: el catolicisme recula...

2006-07-03T12:37:00.000+02:00

Tori Spelling - So NoTORIous

Una petita aportació en el debat sobre Donna Martin Graduates. Vet aquí una promo del seu programa. No tinc paraules...

2006-07-03T12:18:00.000+02:00

Elvis encara està viu però de poc el maten

Pensàveu que la enquesta sobre el polític mundial més frikie ja estava acabada? Doncs no, Junichiro Koizumi dóna nous arguments amb la seva visita a Gracelan i ens deleita amb uns moviments de cadera no molt "elvístics" però si menys no graciosos... Al darrere, George W. Bush intenta passar desaparcebut. El numeret ja el muntarà un altre dia.

Postcapital

2006-06-30T19:29:00.000+02:00

Com a últim regal al capdavant de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell ens ha deixat una exposició polifacètica i innovadora al Palau de la Virreina, Postcapital. El tema de l'exposició? El procés de transició de la política arran de la caiguda del mur de Berlín i la (re)transformació de sentit dels cànons polítics tradicionals d'esquerra i dreta.

Artísticament, cal reconèixer que es podrien haver deixat uns quants calerons més. Si bé els continguts ideats per l'artista Carlos Gairaicoa són prou correctes i, fins i tot, n'hi ha alguns de colpidors (com per exemple la ciutat d'espelmes sota la vigilància permanent d'un circuit tancat de càmeres o un vídeo espectacular d'un joc de guerra nord-americà), cal afegir que no són suficients per explicar la complexitat del món d'avui en dia.

Ara bé, (i aquí és on és la gràcia de l'Exposició), Postcapital té un regal amagat a la fi de l'exposició. Quan comences a renegar del bonrollisme socialista, arribes a una sala d'ordinadors on està el veritable valor tangible de l'Exposició. I és que en cada un dels ordinadors trobareu una selecció excepcional de llibres, vídeos, cançons, i una gran base de dades relacionada amb el món de la política... Busques una entrevista d'Ali G amb Noam Chomski? Vols imprimir-te Imperi del filòsof italià Antonio Negri? No busquis més, per 1,5 €(preu estudiant) podràs fer-te'n les còpies que vulguis o sobrecarregar el teu MP3 (ai, merda que no estic a la moda dels IPOD) i el teu Gmail amb els continguts més diversos. En resum, una petita biblioteca lliure especialitzada que cal aprofitar el temps que duri.

Per acabar, una crítica. Entenc que estem en una ciutat (entre comilles i recalco lo d'entrecomilles) d'"esquerres" però crec que podrien haver fet un esforç i haver posat més continguts liberals.

Web: http://www.postcapital.org

2006-06-29T11:59:00.000+02:00

Familia palestina morta a la platja - Al Jazira

Palestina/Israel: eL tema de mai acabar

2006-06-29T11:49:00.000+02:00

Entrem en una nova etapa de conflicte a Israel i Palestina. El periode d'impass arran de la mort d'Arafat, la malaltia de Sharon, les eleccions a Israel i Palestina, la retirada i el desmantelament de les colònies israelianes de Gaza i la treva tàcita entre Hamas i l'estat isrealià queden ja lluny... Tornem a una nova fase de retroalimentació de l’acció-reacció. Primer seran les operacions militars, després els atemptats suicides. És el conflicte de mai acabar.

Sense voler restar el protagonisme igualment negatiu dels palestins en la situació, destacaria les operacions desmesurades dels isrealians els últims dies. En resposta als atacs amb míssils katiusha des de Gaza van matar a una familia mentre disfrutava d'un diumenge estival a la platja. Ara, per rescatar a un soldat segrestat organitzen una operació d’invasió d’un territori que havien abandonat fa només uns mesos amb maniobres desmesurades que podrien titllar-se de càstig col·lectiu a la comunitat palestina...

La fita històrica del reconeixement implícit d’Israel per part de Hamas (organització recordem que fins ara propugnava la desaparició de l’estat d’Israel) passarà a l’oblit davant de l’estiu sagnant que ens espera.

blogsbasura

2006-06-29T11:11:00.000+02:00

Passejant-me pel món dels blocs m'he donat compte que els blocs de cultura escombraries arrassen en termes d'audiència com ho fan els anàlogs televisius. Des d'aquest bloc condamnem aquestes pràctiques immorals a l'infern dels bloc salsarrossencs i ens neguem a seguir aquestes tècniques tan barriobajeres. Ara bé, com fan totes les cadenes públiques després d'evocar els arguments de millor qualitat, oferta pública social i blablabla ens afegirem en aquesta corrent "bloggera" per no quedar enrere...

Blog Provisional... Prepárate!!! La guerra ha començat!!!

2006-06-23T11:32:00.000+02:00

Salvador Cardús analitza els resultats del referèndum

Estic una mica mandrós i no tinc ganes de fer anàlisis del resultat del referèndum l'Estatut. Qui millor que Salvador Cardús per fer-ho... Després comentem el que diu. Anar a la contra demagògicament sempre és més fàcil que defensar una posició ben argumentada i pensada

Oeil Public

2006-06-21T15:58:00.000+02:00

Oeil public és un col·lectiu de fotògrafs que afirma tenir una una perspectiva molt progressista (o almenys això diuen) de la realitat. En el treball de cadascun d'ells trobareu temes tant diversos com diferents la religió, l'erotisme, la desesperació de no tenir res, l'abundància decadent, l'opi de la religió o la grandària dels espais més inabastables, etc...

Un exemple de la seva feina el podreu veure aquests dies a l'Institut francès de Barcelona amb l'exposició col·lectiva France O ma France.
El pas a la segona volta del candidat de l'extrema dreta Jean Marie Le-Pen va suposar un xoc tan brutal pels ciutadans del país veí que tots ells van decidir donar la seva opinió del "desastre" a partir de la imatge.

Com que sé que alguns de vosaltres sou una mica mandrosos i això de moure's no va amb vosaltres seré generós i us passaré el link on podreu trobar l'expo per internet:

http://www.oeilpublic.com/diaporama.php?r=190&l=liste.php&l_name=LES%20HISTOIRES

2006-06-21T13:56:00.000+02:00

Alain Touraine analitza la insurrecció dels suburbis parisins del 2005

Encara que arriba tard... sempre va bé l'anàlisi

L'espagnol, langue étrangère en Catalogne?

2006-06-19T11:46:00.000+02:00

Le journal Libération continue sa derive antinationaliste catalane dans cet article de son correspondant a Madrid: http://www.liberation.fr/page.php?Article=391319

Ma réponse au journaliste:

Cette article me parait vraiment loin de la réalité. Mr François Musseau ça serait bien que vous travaillez un petit peu plus... L'espagnol langue étrangère en Catalogne? Mais vous revez?... En Espagne on a le devoir de parler l'espagnol. Il y a des langues superieures à autres? Vous disez "Dans la pratique, le catalan est déclaré «prioritaire», employé en exclusivité dans l'administration, l'enseignement ou les médias." Monsieur, nous les catalans profitons d'apprentisage aux écoles en espagnol, moyens publiques en Espagnol (c'est où TVE?)... Vous croyez vraiment que l'espagnol est une langue étrangère en Catalogne? Peut-être ça serait bien que vous vous promenez par les rues de Barcelonne... Vous affirmez ou donnez l'image négative des gens que veulent parler 24 h sur 24h le catalan... Pourquoi? C'est une langue secondaire de l'espagnol? Une personne hispanophone catalane peut vivre 24 h sur 24 h en parlant l'espagnol. Pour moi c'est parfait mais Il faut donner aux catalophones la même possibilité. Personellement je parle les deux langues comme la majorité de la poblation et je ne veux pas perdre l'espagnol. Je ne comprends pas cette image négative que vous donnez du catalan. En ce qui concerne le cas de la famille immigré, je vous conseille de vous preparer les arguments un petit peu plus... Par loi, c'est prévu que les gens d'origine étranger aient une adaptation au système éducatif catalan...Pourquoi vous niez ou cachez ça? Le fait de parler le catalan c'est un instrument pour intégrer les immigrés à la société catalane... Est-ce que vous préferez des immigrés qui ne parlent pas le catalan inadaptés? Vous imaginez des gens scolarisés en France qui ne parlent le Français? Est-ce que le monde intellectuelle français peut donner des classes de multiculturalisme après la crise des banlieues? Est-ce que vous avez la maitrisse de la gestion en états décentralisés? Monsieur, quand vous traitez les questions politiques d'un pays il faut que vous aprenez qu'est que c'est ce pays... Avec cet article vous ne l'avez fait pas... Quelle déception, j'aime bien Libération mais dans la question de la decentralisation vous n'arrivez pas à lire dans une autre contexte que celui typique de la France centraliste. L'Espagne, monsieur, c'est une autre chose. Il faut changer de lunettes quand un journaliste travaille dans un autre pays pour en parler chez soi.

El salvatge oest torna

2006-06-15T12:11:00.000+02:00

Un dels elements habituals de tota pel·lícula clàssica de l'oest és el cartell de Es busca viu o mort amb la foto d'un fugitiu i una recompensa en dòlars el tamany de la qual varia segons la calanya del pressumpte criminal.

Si creieu que això forma part del món de la ficció o d'un passat tronat, us recomanaria visitar la pàgina governamental nordamericana de Rewards for justice (http://www.rewardsforjustice.net)... Com no trobareu a Bin Laden a primera pàgina...
El seu preu 25 milions de $!!! Deu n'hi do... Pels que volen informacions curioses si mireu la fitxa de Bin Laden a part dels seus alias sabreu que l'home és un gegant (entre 1,94 i 1,98) i té complexió oliva?

Ah, una última cosa: impagables també les cerimònies de donació de les recompenses... Els vaquers nordamericans mai no canviaran.

Arriba l'hora de l'Estatut

2006-06-15T11:49:00.000+02:00

A dos dies del Referèndum de l''Estatut de Catalunya, finalment ja he decidit el meu vot. M'ha costat bastant decidir-me pels punts a favor i en contra que presenta però, ara, ja estic decidit. Serà un vot diferent... És clar que al final com en el Referèndum de la Constitució tot està ja venut. El sí guanyarà de carrer.

El nou estatut serà un gran pas per Catalunya o una mostra de continuïtat d'un model esgotat? En els propers anys, ho podrem veure. Però com deia Duran i Lleida d'aquí a 5 anys ja tornarem a reclamar...

El mirador satàrric 2.0

2006-06-09T11:39:00.000+02:00

Si si si el video ja està aquí. El mirador satàrric obre una nova etapa gràcies a la col·laboració de You Tube i de les persones que envien vídeos de lliure distribució. D'ara endavant esperem fer una bona selecció de vídeos amb l'intent de millorar els continguts del bloc.

2006-06-09T11:38:00.000+02:00

Chavez a Alo Presidente

George Bush o Mr Danger

2006-06-09T11:35:00.000+02:00

Soldats americans a Fallujah

Prova de video

La Febre del mundial

2006-06-08T15:29:00.000+02:00

Com tants d'altres individus febles de ment d'aquest planeta he caigut en una greu malaltia: la futbolitis mundialística. I què? També hi ha altres malalts que asseguraven veure Operación Triumfo o encara veuenVentdelplà i símils se n'orgulleixen... Però és que els meus símptomes són molt forts. I és que no miro els partits de la selecció espanyola (ja tindré temps de veure com perden abans de quarts del mundial) sinó que em dedico a veure partits llegendaris de mundials com Mèxic 70, Alemanya 74, Argentina 78 o Espanya 82 que emet el Canal Mundial 24h de Digital Plus.

Digueu-me malalt però fer-ho és un exercici molt divertit i profitós. Per una banda, veus com han canviat les modes en el tallat de cabells o en el món de les samarretes. També pots veure com ha evolucionat la qualitat de les retransmissions esportives o els missatges de la publicitat estàtica. És clar que el més important és veure com ha evolucionat el joc. I és que als 70 es feien unes entrades criminals mereixedores de targeta vermella no a l'alçada del turmell com es fan ara sinó a l'alçada de la cintura!!!!! (com no Argentina i Itàlia al capdavant) I el que és pitjor, la targeta vermella brillava per la sava absència.

Però el que més m'ha satisfet aquests dies és veure la qualitat de jugadors com Pélé, Rivelino, Carlos Alberto, Kempes, Rossi, Beckenbauer, Neeskens, Reensenbrink, Passarella, el Pato Fillol o Karl Heinz Rummenigge...

Per acabar dos detalls sense importància:

1- El mostatxo de Rivelino és esplèndid!
2- No he vist mai ni crec que ho faci unes celles comparables amb les de Kempes!!

Que comenci el mundial d'Alemanya, tinc ganes de veure nous mites... Estic enfebrat.

Web oficial del mundial: http://fifaworldcup.yahoo.com/06/es/

Sobre llatinoamèrica

2006-06-06T17:18:00.000+02:00

Un article sobre llatinoamèrica que he trobat per la xarxa ehem ehem...

http://www.cafebabel.com/ca/article.asp?T=A&Id=1844