Del Mondagrón abertzale a la Orquestra Mondragón

Fa un parell de dies, el diari madrileny El Mundo reobria el tema de la suposada participació d’Eta en els atemptats de l’11-M. L’autor de l’article argumentava que les forces policials havien amagat la descoberta d’una targeta de la Cooperativa basca Mondragón en la tristament famosa camioneta Kangoo robada utilitzada pels autors dels atemptats. La lectura de l’article em va plantejar molts dubtes a l’instant. El periodista relacionava la targeta amb el món abertzale de la Cooperativa i en conseqüència deixava entendre que hi podia haver una relació entre els terroristes islàmics i ETA. Però, la targeta no podia ser de l’amo veritable de la furgoneta? Havia de ser forçosament dels terroristes?

Tot i que he d’admetre que la informació em va semblar molt interessant, al mateix temps vaig arribar a la conclusió que allò no era ben bé periodisme. L’article, més aviat, em recordava un exercici d’investigació d’estar per casa (el seu autor es deu creure Sherlock Holmes) que no un article ben fonamentat ja que les conclusions a les que arribava no s’aguantaven ni pels pèls.

Quan he obert el diari avui, he trobat una notícia que m’ha fet riure inicialment i posteriorment m’ha fet pensar durant una bona estona. Però és que el fet valia la pena. La famosa targeta de la Cooperativa Mondragón descoberta per El Mundo s’havia convertit en una cinta de l’Orquestra Mondragón!!!!! Qui li hagués dit a Javier Gurruchaga i els seus companys, que passarien de les pàgines de cultura (bé, de fet, de les no pàgines perquè fa temps que no sento parlar d’ells) a les de Política Nacional! Quin boig podria relacionar el grup que va popularitzar allò de “Ellas las preferien supergordas, gordas, gordas, supergordas y a gozar” amb un atemptat terrorista islàmic? M’imagino la cara de l’autor de l’article avui... Per res del món voldria estar a la seva pell avui en la reunió que haurà tingut amb el seu cap. Si es que no va ser un article elaborat pels caps de la redacció perquè en el diari no surt el nom de l’afortunat.
De moment, però, l’editor d’El Mundo Pedro J. Ramirez ha reaccionat reiterant l’existència de la targeta de la Cooperativa Mondragón i el portaveu del Partit Popular al Congrés Eduardo Zaplana s’ha adherit a la tesi. Després de la famosa motxila perduda (què bona la paròdia d’Acebes i la motxila que van realitzar al Guiñol), la teoria de la conspiració de la participació d’Eta al’11-M continua. Més de dos anys després, la dreta espanyola no ha acceptat encarra la seva derrota en les eleccions del 14-M i manté la seva deriva d’acusacions i de deslegitimació de la democràcia. Que continuin buscant...