L'esquerra llatinoamericana dividida en 3

Una onada de victòries de candidats d’esquerra sacseja des de fa uns anys Llatinoamèrica on els líders conservadors comencen a ser minoria. Tot i formar part d’una mateixa família política les estratègies i els mètodes utilitzats pels seus líders mostren una esquerra llatinoamericana dividida en dos pols: un molt o massa respectuós amb el interessos de les elits econòmiques, proper als fonaments correctors de la socialdemocràcia europea (salvant les distàncies) representat pel socialisme xilè, i l’altre, molt més innovador, rupturista i sobretot intervencionista exemplificat pel Xavisme veneçolà. Enmig, una zona grisa i indefinida per la qual transiten nombrosos presidents i candidats per tal de no tancar-se portes definitives. Evo Morales n'és un gran exemple.