"Diga lo que diga el PSOE, diga lo que diga el PP, una proposición hecha por unanimidad de [...] tiene que ser estudiada con respeto y atendida."
Aquesta frase no l'ha dit ni un convergent, ni un nacionalista basc ni encara menys un republicà independentista. Tot i que podéssim pensar que és el discurs prototípic d'un polític sobiranista, aquesta afirmació la va realitzar ahir el president de Castella La Manxa, José Luís Barreda, l'hereu de l'espanyolísimo Pepe Bono fent referència a les reticències de Madrid respecte a alguns articles de la Nova Proposta d'Estatut de Castella La Manxa. En concret, la polèmica gira al voltant de l'aigua ja que segons el nou Estatut manxec es vol prohibir els trasvassaments al riu Segura i a les Comunitats de València i Múrcia a partir del 2015.
La política espanyola és tot un cau de contradiccions. Quan la polèmica de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya tot just comença a oblidar-se els barons autonòmics (tant és si són socialistes o populars) han encetat la cursa per repartir-se el cafè per a tots del nou model territorial. Cap d'ells sembla recordar les furibundes crítiques que van llençar conjuntament al Parlament de Catalunya. Estan massa ocupats en dir-se mútuament "tonto el último".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Interessant. Els barons socialistes són lo pitjor, però no puc dir que no entengui l'aspiració d'aconseguir el "café para todos".
En teoria, jo no tinc cap problema amb el café para todos. Ara bé, que els socialistes espanyols (i en conec uns quants) s'omplin la boca de solidaritat i d'igualtat i després acabin usant els termes de sobirania clàssics a mi, si menys no, em causa una certa perplexitat. Només demano una certa coherència.
Publica un comentari a l'entrada