L’assassinat de l’alcalde de Fago, un petit poblet del Pirineu d’Osca, en circumstàncies no aclarades ha copsat un gran nombre de titulars en la premsa espanyola. Segons la Guàrdia Civil, l’assassí hauria de ser un dels 37 vilatans de Fago ja que la víctima, Miguel Grima, generava un gran refús entre els seus conciutadans. D'acord que sigui l'alcalde d'un poble però perquè tal desplegament mediàtic per un assassinat? D’aquí a generar tal remor informativa durant dies hi ha un gran distància. O és que la ciutadania coneix el nom de la darrera víctima d'un assassinat que ha patit Barcelona?Personalment, entroncaria el desplegament mediàtic de Fago amb el que va passar a fa uns anys amb la muntanya de Tor quan la descoberta de l’assassinat de tres persones va copsar atenció mediàtica dels mitjans catalans. El cas va esdevenir tan famós que, fins i tot, el periodista Carles Porta en va escriure un llibre: 'Tor. Tretze cases i tres morts’ que va ser tot un èxit editorial.
Porta recuperava l’estil periodístic narratiu que va inaugurar tot un històric de la literatura moderna, Truman Capote, en escriure la seva obra més cèlebre: A Sang Freda tot descrivint la matança d’una familia grangera que vivia en un poble perdut de Kansas.
Fora de l’interès per la truculència pels assassinats pròpia dels criteris informatius periodístics i l’herència per l’anàlisi derivada de Capote, en el cas de Fago i de Tor trobem un element explicatiu encara més important: el fet que els assassinats s’hagin produït en comunitats o pobles molt petits en els quals tothom es coneix, en els que fins i tot la veïna del segon podria ser l’assassí.
Més enllà d'això, cal afegir que dels articles o reportatges periodístics publicats tant en el cas de Tor com en el de Fago se’n desprèn un tufillo moralista “urbanita”. Massa vegades, els periodistes cauen en el plantejament clàssic de tractar els personatges de poble mitjançant una reformulació dels canons clàssics de l’home salvatge, irracional, rural, místic o rústic... en contraposició a l’home urbà racional i educat però decadent argument narratiu ja utilitzat en obres com Terra Baixa d’Àngel Guimerà.
(Continuarà)
6 comentaris:
Suposo que aquesta interpretació es dóna per guanyar lectors afamats d'històries passionals...Val a dir que em va sorprendre bastant la notícia que feia referència a una suposada "celebració" de la mort de l'alcalde per part d'un grup de veïns. El tractament de la notícia ha estat una mica peliculero, això si...els de la SER ho comparaven amb la peli dels Cohen "Fargo".
Totalment d'acord amb tu Albert. De fet, l'altre dia vaig indignar-me veient no sé si telecinco o A3 (ya no se diferencian) i vaig fer aquest mateix comentari però a lo "cutre": sembla que tracti a la gent dels pobles como su fóssin rucs i nosaltres els grans savis cosmopolites, fa fàstic.
Jo diria que centrar-se en les penuries d'un poble rural és una reacció davant la inseguretat que senten els propis urbanites en la seva ciutat. Desviem així l'atenció dels nostres problemes a un món que diríem ancorat en el passat.
inseguretat dels urbanites?
no sé si estic molt d'acord amb això.
potser és simple y llanamente el morbo.
que en el fons és el que va portar a capote al lloc del crim.
per cert, no estic d'acord amb què l'autor de "a sangre fría" sigui un model d'ètica a seguir: durant tot el llibre es mira els personatges com pueblerinos ridículs, molt per sobre del hombro. jo diria que més aviat va contribuir a crear el tòpic periodístic de mirar-se la vida rural com un estat menys avançat de la civilització. tot i que com a reportatge em sembla del millor que he llegit mai.
En cap moment, defenso l'ètica de Capote més quan tots sabem el que va passar amb aquell cas. L'únic que afirmo és que va plantejar un nou model de periodisme a seguir.
Pel que fa a la inseguretat dels urbanites sí que em refermo amb ella. Ens capfiquem amb les penes d'un grup de pagerols rudes per desviar l'atenció de la incertesa i inseguretat que sentim a la ciutat.
He estat a Fargo en aquesta setmana santa. El paissatge i el poble són una meravella. A part del bar no vaig veure gent del poble. Sembla que viuen amb recança des del què va passar. En qualsevol cas, això havia de passar. El que ara no volen és que els mitjans es facin ressò. a ningú li agrada. El que va passar a Fargo pot passar en un barri de qualsevol de les grans ciutats i en un poble com és el cas. Els assasins podien ser del poble o fora d'ell encarregats pel poble ja que aquelles terres són difícils per a un forani. El qeu volia dir és que potser s'ha fet un gra massa però tot és notícia i no oblidem que s'ha assasinat a un home i encara no està esclarit el seu o seus executors.
Publica un comentari a l'entrada