dissabte, de juliol 07, 2007


Mentre bona part dels diaris saluden el darrer canvi de govern de José Luís Rodríguez com, jo opino que s'ha quedat curt.

D'acord que posar a un investigador de primer nivell i de prestigi entre els professionals com és Bernat Soria al capdavant de Sanitat és un encert. Donarà un pas endavant en la potenciació d'un sistema de salut modern que incidirà a la llarga en els propis metges i en els pacients.

En la mateixa línia, col·locar el director de l'Institut Cervantes, Cesár Antonio Molina, com a ministre de Cultura també és una maniobra de gat vell. I és que al capdavant del Cervantes Molina ha apostat per mostrar la realitat plurinacional cultural de l'estat espanyol en contrast amb els projectes d'anteriors directors del Cervantes. Esperem que en la instància immediatament superior continuï en la mateixa línia. A banda d'això també cal destacar que César Antonio Molina és una persona del món de la cultura per la qual es presuposa que realitzarà una política cultural de nivell (HURRA!).

Més dubtes em planteja la designació de Carme Chacón com a ministre de la Vivenda. Són dubtes, però no del tot racionals per la qual cosa no els exposaré ara. Això sí, la substitució de Maria Antònia Trujillo al capdavant del ministeri era evident ja que no ha sabut aportar solucions de curt termini al problema de la Vivenda. Un problema que afecta a un col·lectiu com els joves que és un dels sectors sociodemogràfics que més vots aporten a Zapatero.

Ara bé, personalment he trobat a faltar una destitució. La de la Ministre de Foment Magdalena Álvarez al capdavant del Ministeri de Foment. al llarg de la legislatura ha estat lamentable. En especial, la seva gestió de Renfe al llarg de la legislatura ha estat lamentable. Personalment, he hagut de patir en les meves carns els problemes de la Renfe a Catalunya: obres inacabables, accidents inexplicables que deixen centenars de milers de persones tirades, vagons a reventar a l'estiu i retards innombrables. Em sembla patètic que una persona que no és capaç de corregir els problemes causats per la construcció de l'AVE continuï sent ministra.

PS: Zapatero ha anunciat que cedirà la competència del servei de rodalies de Renfe a la Generalitat. Per una banda, me n'alegro. Tot i això, a banda de cedir les rodalies ZP haurà d'enviar un bon feix de diners per invertir en uns infraestructures ferroviaries envellides. Perquè el més important no és la cessió d'una competència com alguns nacionalistes de curta mirada creurien sinó oferir un servei públic digne

2 comentaris:

a ha dit...

hola albert, gràcies pel teu comentari, que tinc el blog molt mort. bueno, molt bé aquesta anàlisi, però a veure si m'expliques per què han canviat de càrrec la elena salgado. jo em pensava que era una de les estrelles del govern i una de les més valorades gràcies a la llei antitabac i al seu to ferm i blablabla...

ha estat només per fer fora el jordi sevilla pel tema de les transferències a les comunitats i posar algú de perfil més amable a administracions públiques (més amable = una dona)???

cap dels diaris de la nostra gloriosa premsa nacional m'ha donat una explicació convincent.

Satàrric ha dit...

Hipotètiques causes de la designació d'Elena Salagado com a Ministra d'Administracions Públiques:

A) Èxit: Elena Salgado està molt ben valorada per Zapatero en tant que ha aconseguit portar a terme les polítiques sanitàries que destacaves tot i que el Ministeri de Salut té una petita trampa:
LA SANITAT ACTUALMENT ÉS UNA COMPETÈNCIA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES.
Recalco en majúscules el fet que sigui una competència compartida amb les CCAA per destacar el fet que Zapatero pot haver valorat que Salgado és una bona gestora pel que fa a les relacions amb les CCAAs i que, per tant, no hi ha ningú millor que ella per dirigir un ministeri complicat, fosc i poc agraït en la ciutadania (ai los hopitales son una mierda... he arribat a sentir al Pas a una iaiona la pobra) com és el d'Administracions Públiques on s'ha de gestionar relació amb ens subestatals i la relació amb el funcionariat. A la seva contra cal dir, però, que algunes CCAA com la de Madrid d'Espe li han posat molts pals a les rodes.
B) Teoria Convergent: Teoria molt usada pels convergents segons la qual Zapatero ofereix el cap de Sevilla per tal que el procés de desplegament de l'Estatut vagi sobre rodes. Certament, no és que Sevilla fos molt procliu. Molts pensarien que la seva substitució per una altra persona (en aquest cas la Salgado) farà que les coses vagin més ràpid.
C) Teoria cap a Sevilla cap a València: El desastre del PSOE en aquesta comunitat necessitaria que una persona de confiança de Zapatero aterrissés al Túria i posés una mica d'ordre i restés una mica de vots al PP.

Teoria meva personal:
A-a'+B-b'+C-c'=D

Per una banda, certament Salgado és una de les ministres més valorades tot i que el ministeri de Sanitat cada cop perdi més volada. La sortida de Sevilla ordenada per Zapatero bé sigui com un càstig bé sigui una maniobra per contrarrestar al PP a la Comunitat Valenciana (jo aposto per aquesta segona però Zapatero no és tonto i sap que ha de combatre l'abstenció del seu electorat català amb alguns caramelets)implicava la necessitat que una persona amb forta presència i amb capacitat negociadora el substituís. La tria de Salgado és clara i positiva. Com deia en la teoria A Salgado ha passat amb nota la prova del Ministeri de gestionar el Ministeri de Sanitat on ha pogut coordinar els diferents sistemes de Salut. Sincerament, la teoria que serà una perita en dulce pels negociadors del desplegament em sembla poc ajustada. Com deia abans Zapatero ha de donar molts carmelets perquè el Carmel, la Renfe, l'Aeroport i tants d'altres temes poden treure-li molt escons i fer-li perdre les eleccions. Per tant, si Salgado cedeix serà pk Zapatero li ordenarà.

I és que com el PP (en breu crònica sobre dimissió de Piqué)saben que bona part de la governabilitat de l'estat espanyol es juga a Catalunya.