La ressaca de les festes de Gràcia

Aquesta foto mal encuadrada (feta amb el mòbil) la vaig fer un parell de dies després de la fi de les festes de Gràcia. A que no sabeu quin carrer és? Els que vau anar a les festes teniu avantatge

El tauró de Tarragona

Finalment, el tauró que visitava diàriament la platja del Miracle de Tarragona ha mort aquesta nit a l'Aquàrium de Barcelona. Es tanca en fals el que ha estat la història del mes d'agost dels mitjans de comunicaciò de la Península. Avidosos de recrear la història de Jaws s'han trobat amb un tauronet malalt i desorientat... Si més no han omplert unes quantes pàgines amb palla!

Galzeran

Quan tornava del cole sempre passava per un parc rústic i mal cuidat que hi ha aprop de casa els meus pares. Més que els columpis, els tobogans o els gossos, el que més captava la meva atenció era un arbust lletjot i baix del que penjaven centenars de baies inmenjables. Dia rere dia, m'aturava davant d'aquell arbret mal girbat i arrencava un bon grapat de baies. Tot seguit jugava a tirar-les al terra al llarg del carrer que duu fins a casa tal com Hansel y Grettel havien fet en el conte dels germans Grimm.

Anys després he descobert que Galzeran és el nom en català d'aquest arbust. Per celebrar-ho, m'he posat altra vegada el mono d'incívic vàndal violador d'arbustos i he anat a tirar baies una estona. I és que a vegades la senzillesa és l'únic que necessitem per ser feliços.

Jim CareMerkel

John SarkoWayne

SchwarzyPutin

Nova setmana negra de RENFE

Quan podíem pensar que el xou dels darrers mesos a la sortida ferroviària sud de Barcelona ja no podia donar més de si, aquesta setmana Renfe s'ha superat a si mateixa. De set dies de la setmana, en 5 ha tingut problemes per causes diverses: la pluja (com s'entén que la pluja pugui paralitzar el trànsit ferroviari?), els suicidis, el trencament de catenàries, les avaries de trens... Mentrestant, els usuaris ens ho prenem amb ràbia o filosofia segons el dia de la setmana que sigui: els dilluns de mala llet i els divendres amb parsimònia! I pensar que la majoria dels usuaris de rodalies utilitzaran marginalment l'AVE.

PS: Magdalena Alvarez, dimissió!

Blackadder Season 2 Episode 2 Part 1/4

I ja que estem generosos perquè no un fragment de l'Escurçó negre!!! Què gran

El cutre partit de futbol americà improvisat

Go Flash go!

Flash a-ah

Rebuscant en el "baúl de los recuerdos" he recobrat una perla del cinema fantàstic dels 70 com és Flash Gordon. Dic perla pel to autoparòdic de la història. Veure a Ornella Mutti com a princesa sexoadicte, a Max von Sidow com a malvat emperador Ming desplegant tots els tòpics antixinesos de principis del XX, a Timothy Dalton amb malles verdes de Robin Hood refetes a tota pressa per un sastre maldestre, o a un clàssic dels 80 com és Brian Blessed repartint cops a "diestro i siniestro" realment paga la pena. No hauríem d'oblidar tampoc que l'autèntic heroi de la història és un jugador de futbol americà guapito, ros i corpulent que ha de salvar la terra de la destrucció planificada pel maquiavélic Emperador Ming, Sam J. Jones. Si això li afegim uns decorats de cartró pedra de pena i un vestuari digne de les càmares dels horrors arribem a l'antítesi de la solemnitat d'Star Wars.

Flash a-ah

Savior of the Universe

Flash

He save everyone of us

Flash

He's a miracle

Flash

King of the impossible

(Queen, 1979)

Moments estelars de la pel·lícula:

Escena de la baralla al Palau del malvat Ming: Flash Gordon s'intenta escapar dels guàrdies de l'emperador. La baralla es desenvolupa com si fos un partit de futbol americà amb pilota improvisada incluïda. Patetisme a l'exponent!!!

La transformació de la princesa Aurea: el personatge d'Ornella Mutti en un principi era el perfil d'una princesa a la que li agradava molt anar de flor en flor. Després de ser implícitament torturada amb cucs trepanadors es converteix en una virtuosa disposada al matrimoni.

Un Darth Vader de pacotilla: tot emulant Star Wars el segon dels dolents porta una màscara i una caputxa i té poders sobrehumans. Per sort, no respira de forma entretallada i és clar no és el pare de Flash Gordon.

Homes llangardaix: com en tota la pel·lícula hi ha figurants que es caracteritzen per a) estar allà i B) no dir res. La tria dels homes llangardaix afegeix una opció de figurant C) recalcar la cutresa del film.

Les Maniobres maquiavèliques d'Alonso

Faltava un minut i mig per acabar-se la sessió d'entrenaments del Gran Premi de F-1 d'Hongria. Fernando Alonso acabava de canviar les rodes per afrontar l'últim intent per obtenir una pole que en aquells moments detentava el seu company Lewis Hamilton. Aquest esperava que Alonso sortís del box per tal de canviar les rodes gastades per unes de noves.

Quan l'enginyer mecànic ha assenyalat a Alonso que ja podia sortir, aqust s'ha esperat de forma expressa per tal d'impedir que Lewis Hamilton tingués temps de fer també un últim intent per aconseguir la volta ràpida. Una maniobra maquiavèlica que li ha donat resultats -ha obtingut la pole i Hamilton no ha pogut iniciar la volta llançada- però que a la vegada recalca el costat antiesportiu d'Alonso amb la imatge ja danyada després de la polèmica amb el ferrarista Felipe Massa.

PS: Déu ni do la cara llarga del Director de McClaren, Ron Dennis, després de la fi dels entrenaments. Res feia semblar que un pilot del seu equip hagués aconseguit la pole. La tensió a McClaren puja de temperatura una altra vegada. Mentrestant, el cabdill de la F-1, Bernie Ecclestone, es frega les mans: les audiències pugen cada gran premi a mida que s'acosta la fi d'una temporada històrica pel circ de l'automobilisme. La F1 ja té el Bueno (L. Hamilton), el malo (F. Alonso). Ara hauran de trobar el feo

La pregunta: Per ser campió és necessari aquest toque de maldat i puteria?

Heroes: In Sylar and Dharma we trust!

De tots els personatges d'Heroes, aquesta sèrie que s'ha posat de moda arreu del món, em quedo amb Sylar, el malvat psicòpata que arreplega els poders dels altres herois obrint-li's el cap per poder esdevenir algú en la vida fart de ser un gris rellotger. M'abstindré d'anàlisis psicològiques del personatge i de la figura dels superherois en el pensament contemporani perquè valgui la redundància en aquests moments em fa mal de cap!!

En tot cas, Sylar és un dels personatges més ben definits d'una sèrie el guió de la qual queda a llarga distància del llenguatge narratiu de Lost que requereix uns esforços intel·lectuals més exigents per part dels seus televidents. Una qualitat o un defecte ja que a menys que et baixis els seus capítols per internet o tinguis una cita cada setmana amb la battele a la mateixa bathora perdràs de segur el fil d'una història plena de backgrounds i personatges amb mil històries al darrere.

PS: Mort a Jack Sheperd i a Peter Petrelli i a tots els personatges buenistes!!!!