dijous, d’agost 16, 2007

Galzeran

Quan tornava del cole sempre passava per un parc rústic i mal cuidat que hi ha aprop de casa els meus pares. Més que els columpis, els tobogans o els gossos, el que més captava la meva atenció era un arbust lletjot i baix del que penjaven centenars de baies inmenjables. Dia rere dia, m'aturava davant d'aquell arbret mal girbat i arrencava un bon grapat de baies. Tot seguit jugava a tirar-les al terra al llarg del carrer que duu fins a casa tal com Hansel y Grettel havien fet en el conte dels germans Grimm.
Anys després he descobert que Galzeran és el nom en català d'aquest arbust. Per celebrar-ho, m'he posat altra vegada el mono d'incívic vàndal violador d'arbustos i he anat a tirar baies una estona. I és que a vegades la senzillesa és l'únic que necessitem per ser feliços.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si jo fós tu, ara i de petita, hauria tastat aquests fruits saborosos i no estaria escrivint en un bog aquesta bonica història...No tothom sap apreciar la senzillesa, ja té mèrit!