Vídeo electoral d'IU 2007

La Izquierda Unida de Gaspar Llamazares sembla apuntar-se a la recepta d'èxit d'obrir-se camins en els terrenys tous dels cleavages postmaterialistes com ja fa anys que Iniciativa i Ezker Batua fan amb relatiu èxit. Tot i que podríem obrir el debat de si IU perd la seva característica de partit de classe (desdibuixant el seu posicionament ideològic marxista dels partits comunistes de tota la vida com denuncien Paco Frutos i altres ortodoxos del PCE)amb aquesta aposta, sembla que la cosa li pot sortir bé esgarrapant una bona part dels votants decebuts d'un PSOE l'ànima socialista del qual cada dia sembla donar a pas a una ànima liberal (ho dic en sentit positiu).

!Oda al bogavante humanista!

“Nunca he visto a nadie que matase para comer (quiero decir por necesidad, no me refiero a esos que cocinan lo que han matado un dia de vacaciones por azar). Vivimos en Europa y TODO es representación. Normalmente, las cosas se presentan ya muertas. Vas al Súper y todo ya está muerto. En saquitos, en conservas, al vacío, plastificado, empapelado; todo está muerto. En estos tiempos nos esforzamos para ganar dinero y cambiarlo por cadáveres. Y nos perdemos en esta masacre. Bajo mi humilde opinión, no ser asesinos nos deshumaniza y nos hace perder nuestra naturalidad. Hace falta tener mucha imaginación – y yo no tengo suficiente – para estremecernos ante la idea de la muerte abriendo una lata de judías con albóndigas en la cocina.”

Estas brillantes palabras corresponden a un fragmento de la obra Accidens del dramaturgo hispano argentino Rodrigo García cuyo amago de estreno en el Teatre Lliure en el transcurso del ciclo Radicals Lliures ha creado un gran revuelo. ¿El motivo del escándalo? Al final de la obra, su único protagonista hierve en vivo un bogavante colgado encima del escenario violando de forma explícita la ley catalana que prohibe matar animales en espectáculos artísticos. En un claro ejercicio de autocensura, finalmente el Teatre Lliure suspendió la representacíón de la función para evitar males mayores.

¿Con que os quedáis? ¿Con el sacrificio del bogavante (cual si fuera un émulo de Jesucristo en la Cruz) como reafirmación de nuestra animalidad y vitalidad humana o con el trato digno y respetuoso a los animales? ¿Es Accidens una obra de arte o un simple ejercicio de barbarie gratuito? Este debate no es muy lejano al que enfrenta desde hace años los colectivos antitaurinos y los aficionados a la fiesta nacional. Teniendo en cuenta que, aunque venidas a venidas a menos, las corridas de toros todavía se celebran, me plantea la duda de si es que los bogavantes tienen más derechos que los toros...

Lepenització dels esperits a Badalona?

Immigració=Delinqüència és el perillós missatge d'aquest polèmic vídeo de la campanya del Partit Popular a les eleccions municipals de Badalona que utilitza la demagògia preferida per Jean-Marie Lepen en un escenari abonat a la discòrdia: els barris populars de Badalona.

M'estalvio comentaris! Es veu que al PP han après ràpid que el sistema Sarkozy funciona. Si s'ha de trepitjar el principi constitucional de la no discriminació per raó de raça, què hi farem.

Mentrestant, Aznar se les dóna d'anarcoide ultraliberal(Robert Nozick estaria content) en el tema de les campanyes de la Direcció General de Trànsit.

Realment, la dreta d'aquest país és una caixa de sorpreses. A vegades és ultraliberal, d'altres ultraconservadora (tema gays), d'altres voreja (sent generosos)l'extrema dreta com a Badalona.

PS: Este mensaje se autodestruirà en 15 días...

Summer Palace (Trailer)

Que aprofiti!

Isabel Pantoja, "pillada con las manos en la masa"

Feia dies, setmanes, mesos que es veia a venir tot plegat. La troballa d'una bossa d'escombraries amb fajotes de billets de 500€ a la casa d'Isabel Pantoja durant les investigacions contra el pressumpte delicte de frau del seu marit Julian Muñoz feien preveure el que finalment ha passat. Isabel Pantoja ha estat detinguda per la seva pressumpte participació en la trama descoberta per l'Operació Malaya.

Tot i que podríem allargar-nos pàgines i pàgines comentant el costat rosa de la informació optarem per donar un cop de timó al post. I és que el vertaderament important de la informació és la simbologia de la detenció. Tenint en compte el fet que, segons alguns estudis, el diner negre significa un 20% de la riquesa (el PIB) a Espanya, la detenció d'Isabel Pantoja és un missatge clar per a navegants intrèpids. El govern socialista aposta per la lluita contra la corrupció.

Recobrant les belles èpoques de Rumasa (Boyer, qué te pego leche), del judici de la Faraona, Lola Flores, la judicatura i el govern de Zapatero sembla que han reiniciat la creuada contra la corrupció. La lluita no serà fàcil. Si als Estats Units es parlava de les maquinacions del lobby industrial-armamentístic, a Espanya els poders públics tenen enfront seu el poder fàctic de la indústria del Totxo i del pladur.

A això s'hi afegeix un element igualment important. Els empleats públics espanyols no són precisament un exemple de la virtut republicana roussoniana. I és que el Poderoso Caballero Don Dinero mana arreu de la península. "Manolo, eres el único alcalde honrado que hay en España, eres un gilipollas" va clamar l'alcalde de Seseña que li va dir un constructor.

Serà capaç Zapatero d'obrir de bat a bat la caixa de Pandora de la lluita contra la corrupció o es limitarà a obrir-la i a tancar-la com si no hagués passat res com ja va fer de boca Maragall amb l'assumpte del 3%? Serà un nou episodi de la política de gestos i no paraules del President Zapatero?

PS: Esclatarà algun dia un cas Tangentopoli a Espanya?

Kubrador (The Bet Collector)

En veure aquesta pel·lícula vaig pensar immediatament amb Ciudad de Dios. Sense arribar al desplegament audiovisual videoclipero de Fernando de Meirelles (la falta de pressupost és evident), Kubrador mostra la vida diària d'un barri de barraques filipí a través de la mirada madura d'una "mammie" corredora d'apostes.

Tindrà les falles que voldreu però els plans seqüència de les passejades pel barri de la dona són espectaculars. Si això li afegim el paper de l'atzar i les creències catòliques ens trobem davant d'una pel·lícula que es deixa veure de "cabo a rabo".

Summer Palace

"I opened my photo album today.

I saw a picture of Zhou Wei.

My heart raced again.

One look at him

and I felt the joy and the pain.

Staring at his face

I asked myself,

On such a calm and open face,

all rectitude and resolution,

how is it that I couldn't see a trace,

not a shadow, that could make me doubt?

Why is it that no matter what this man had said to me, or what he had done to me, I do not really care, my heart still belongs to him?"

escriu en el seu diari Yu-hong l’antiheroïna de Summer Palace una pel·lícula que ha estat censurada a la Xina no se sap si pel seu retrat de la llibertat del moviment estudiantil que va manifestar-se a Tiananmen o per les seves nombroses escenes eròtiques. Amb una estètica cuidadíssima, el director Zung Yue entra en els fangosos territoris de l'obsessió sentimental.