Dos moments històrics han provocat un greu divorci entre dues de les 3 tradicions del nacionalisme català històriques: l’autonomisme o sobiranisme moderat i l’independentisme. Dos moments que passaran a la història i que suposen un punt de no retorn en les relacions entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana.
El primer va ser la tria de la coalició amb Iniciativa i el PSC, l’anomenat tripartit, per part de la principal força promotora de l’independentisme, Esquerra Republicana, provocant la sortida del govern de la principal força representant de l’autonomisme: Convergència. Vista la possibilitat de crear un govern de coalició “nacionalista” i que els republicans van triar el tripartit els convergents es van sentir traits ja que creien que els republicans estaven abocats a pactar amb ells.
Pels republicans pactar amb un partit desprestigiat per 23 anys de govern no era una estratègia política massa esperançadora a més del fet que podrien aparèixer com un partit no només d’oposició i de pancarta sinó d’acció de govern (implementant per exemple els seu programa social).
El següent moment clau ha estat el Pacte Mas-Zapatero de la Moncloa. Amb ell, l’autonomisme negociava a la baixa un estatut que havia amenaçat de vetar al Parlament de Catalunya (ja que considerava que era un Estatut de mínims) en un acte de teatre veritablement català com diria l’entrenador del Chelsea José Mourinho. La justificació era la següent: era l’única pacte possible amb el govern central i calia transigir a la baixa per no arribar a una situació de bloqueig final.
En aquest segon esdeveniment polític, han estat els independentistes els qui s’han sentit traïts. A diferència dels convergents van optar per un Estatut lluny dels seus màxims programàtics a Barcelona mentre que amb les negociacions amb el govern de Madrid van optar per una postura inflexible. La foto de Zapatero amb Mas a la Moncloa amb les guies del nou estatut decidides va sorprendre a uns líders d’ERC que creien que Convergència col·laboraria en la defensa inflexible de la no retallada de l’Estatut aprovat a Barcelona. Una creença fonamentada en un suposat pacte al que van arribar Puigcercós i Mas per poder aconseguir un millor Estatut(en paraules de Puigcercós).
El perquè d’aquest divorci a dos temps cal situar-lo en les dinàmiques competitives de captació de l’electorat nacionalista, les clivelles socials i sobretot el factor més important i definitiu: la possibilitat de governar. No entrarem a valorar aquí qui ha defensat millor els interessos de Catalunya. Sigui com sigui, la relació entre dos partits cabdals per entendre la política catalana està destruïda. La possibilitat que pactin queda ara per ara descartada...
Fonts: http://www.telenoticies.com/noticia/not201327502.htm
Nota de l'autor: la tercera corrent tradicional del catalanisme és la federalista. Actualment podríem dir que és la postura defensada per Iniciativa per Cataluya i certs corrents del PSC
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Com molt bé dius es tracta d'un moment històric:
- Ja sabem ben bé què és el "talante".
- Ja sabem com de brut pot arribar a jugar el PP-FAES-COPE-Ecspanyaprofunda.
- El PS-sense-C no té credibilitat si intenta fer veure que té una mínima independència del PSOE. El seu president cada dia queda més desprestigiat per les vexacions del sector jacobí del PSOE (Que l'és quasi tot excepte ell).
- ICV-EUiA son un eco tartamut dels sociates.
- CyU entén que un avanç per Catalunya és fer de ministres a Madrid. El nacionalisme de CyU és tant vertader com l'Ecspanya plural de ZP.
- ERC necessita més vots per rellevar CyU i donar un autèntic impuls al que li cal al poble català si no vol acabar desencaixat dintre una Ecspanya que fa aigües.
La nació catalana desperta del seu llarg hivern i es desmarca clarament del "6 a traïció" de la política clamant al cel pel que s'han venut els botiflers de CyU i la resta que van decidir que l'estatut de la moncloa era el que tocava ara.
Ara que estan desenmascarats descobrim que són tots bornis i que el poble català demana més maduresa política, menys indignitats i mai més rebaixes.
"Que la moqueta no ens faci traïdors,
que la premsa no ens faci entrebancar.
De la parada de verdura del congrés,
sortirà l'estatut del revés...del revéeeeesS..."
Adaptat de Brams - El senyal de combat.
a cagar!
Publica un comentari a l'entrada