"Je m'appelle Dominique de Villepin Carusso et je m'aime" cantaven en un bar satíric molt concurregut de París fa uns mesos. I és que Dominique de Villepin era un polític que ho tenia tot per ser el proper president de França: havia estat ungit dofí pel rei president republicà Jacques Chirac, era i és guapo i agrada molt a les dones (en especial, les iaies), té una gran oratòria (com demostra el seu ja mitificat discurs al consell de seguretat sobre l'Irak), i el seu rival al tron, Nicolas Sarkozy, havia quedat greument tocat amb els aldarulls de la banlieue.
Però, Dominique de Villepin tenia tanta confiança en si mateix que ha comès un error polític fatal. L'aprovació d'una llei (el CPE) sense establir un mínim diàleg amb els actors socials (els sindicats i moviments d'estudiants) als qui creia incapaços d'organitzar un moviment de protesta de grans dimensions, l'ha dut a la greu derrota d'haver de tirar enrere la llei després de 10 setmanes de negar-s'hi. Sense oblidar, és clar la greu humillació a la que el va sotmetre el monarca republicà quan el va amonestar públicament o les crítiques punxants i contínues d'un crescut Nicolas Sarkozy.
En 10 setmanes, De Villepin ha dilapidat la imatge de moderat que havia aconseguit al llarg dels mesos; una imatge que l'acostava a l'electorat del centre en contrast amb el discurs populista dretà de Sarkozy i que el feia el candidat ideal per arribar a la presidència francesa. Serà l'efecte de la maledicció del Palau de Matignon?
Aquesta pifiada dóna una cert aventatge a Nicolas Sarkozy en una carrera d'obstacles a la Presidència en la qual el qui cometi menys errors esdevindrà el propi candidat de la dreta. Quina serà la propera tanca?
La llegenda de la maledicció del Palau de Matignon: al llarg de la Va República, totes les vegades en les quals l'ocupant del Palau de Matignon, el Primer Ministre francés de torn, ha intentat arribar a la Presidència de la República Francesa han acabat amb un sonor fracàs.
L'últim cas el trobem l'any 2000 amb la derrota del llavors primer ministre socialista Lionel Jospin.
1 comentari:
"El president no em pot tirar per
la borda. No podrà fer-ho mai. [...]
Sé massa coses. Fora del sistema,
em convertiria en una bomba
d’efectes retardats”
Dominique de Villepin, citat al llibre "La tragédie du president", de Franz-Olivier Giesbert.
Publica un comentari a l'entrada