dimecres, d’abril 05, 2006

Fes escoltar la teva veu (II)











A Espanya els nivells de rebuig i de desafecció envers la política són molt elevats. En nombrosos estudis del CIS hi ha present declaracions d'entrevistats que diuen que la política és massa complexa, que no els interessa gens la política o que la seva veu no és escoltada. Paradoxalment, al mateix temps saben que té una gran incidència sobre la seva vida.

I jo em pregunto:

És millor no saber res, a intentar entendre el perquè de les coses?
Diuen que els il·lusos són més feliços. Són també més lliures o viuen en la cova platoniana observant retalls mediatitzats de la realitat?
Si saps que la política té incidència en la teva vida, reacciona no?

1 comentari:

a ha dit...

No sé fins a quin punt tot això es deu a un desinterès particular de cada ciutadà. Està clar que el clima cultural és un altre, amb tota la història del final de les utopies i tal...

Desconfiar de la política o creure que és una cosa inútil respecte el que era en el passat em sembla el més normal del món. Fins i tot quan passen coses tan 'estranyes' com la revolta dels estudiants a França, de la qual els francesos estan tan i tan orgullosos, tothom s'afanya a aclarir que no té res a veure amb el Maig del 68. Com dient que aquella era la protesta autèntica i que aquesta és només una còpia barata. Que aquells joves protestaven perquè volien canviar el món i aquests perquè no tenen res millor a fer. Que aquella era en clau positiva i aquesta és tan negativa que fa plorar.

I en el fons és així! El que s'hauria de veure és que una protesta no és pitjor que l'altra i que cadascuna respon a un context que no és intercambiable. I fins i tot que l'escepticisme no té perquè ser pitjor que la fe en les utopies.