Sigui pel caràcter multilingüístic i multirreligiós del país que fa possible veure dones amb vel i cristianes amb minifaldilla, sigui pel simple fet de ser un país minúscul envoltat per autèntiques potències regionals, sigui per la meva predilecció per Amin Maalouf i, en especial per La Roca de Tànios, o sigui per ser un país en que hi ha més ciutadans fora del territori que a dins, el Líban és un país que m'atrau. No hi he estat però hi ha quelcom de la seva turbulenta identitat i de la seva misèria que m'atrau. Algun dia hi hauré d'anar a menjar-hi tabulé, hummus, a fumar xixa a passejar-me pel passeig marítim de Beirut. Per ara, però, això no podrà ser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada