Copenhague, any 2007. La majoria de partits del parlament danès acaben d'aprobar una nova llei, els anomenats criteris de la Nova Copenhaguen segons la qual les persones antisocials, aquelles que s'aprofiten de forma indecent de l'estat de l'estat providència han de ser eliminades.
Avui tenim tots plegats una cita: una apagada voluntària del consum elèctric que començarà a les 19:55 i acabarà a les 8. La iniciativa, partida d'una organització ecologista francesa, ha aconseguit fer-se un lloc a l'opinió pública gràcies al boca a boca i actualitzant l'expressió gràcies al mail a mail. De fet, el mateix govern espanyol s'ha sumat a la crida davant les pressions de diferents moviments ecologistes.(Continuarà)
Yo que me pensaba que el principal problema de oriente próximo se basaba en el comercio ilegal de diamantes o incluso en el sempiterno debate sobre el futbol de ataque o de contraataque he descubierto recientemente la verdadera causa del problema de oriente próximo en una entrevista del País al experto en terrorismo Phil Rees. ¡Qué gran descubrimiento! ¡Me han sacado la venda de los ojos! El problema radica en el petróleo...
Per primera vegada, el President nordamericà George W. Bush ha reconegut el fet que un gran nombre de pressumptes terroristes integristes estan empresonats en un nombre indeterminat de presons secretes de la CIA. 
Entrem en una nova etapa de conflicte a Israel i Palestina. El periode d'impass arran de la mort d'Arafat, la malaltia de Sharon, les eleccions a Israel i Palestina, la retirada i el desmantelament de les colònies israelianes de Gaza i la treva tàcita entre Hamas i l'estat isrealià queden ja lluny... Tornem a una nova fase de retroalimentació de l’acció-reacció. Primer seran les operacions militars, després els atemptats suicides. És el conflicte de mai acabar.
Una onada de victòries de candidats d’esquerra sacseja des de fa uns anys Llatinoamèrica on els líders conservadors comencen a ser minoria. Tot i formar part d’una mateixa família política les estratègies i els mètodes utilitzats pels seus líders mostren una esquerra llatinoamericana dividida en dos pols: un molt o massa respectuós amb el interessos de les elits econòmiques, proper als fonaments correctors de la socialdemocràcia europea (salvant les distàncies) representat pel socialisme xilè, i l’altre, molt més innovador, rupturista i sobretot intervencionista exemplificat pel Xavisme veneçolà. Enmig, una zona grisa i indefinida per la qual transiten nombrosos presidents i candidats per tal de no tancar-se portes definitives. Evo Morales n'és un gran exemple. |
Aquest excel·lent documental dirigit per Errol Morris repassa la trajectòria de l'exsecretari de defensa sota els presidents demòcrates Kennedy i Johnson, Robert S McNamara. Amb la voluntat de confessar els errors passats i justificar alguna de les seves decisions més controvertides (l'inici de les accions militars al Vietnam), McNamara ens ofereix una visió molt interessant del procés de presa de decisions de la gran superpotència mundial que són els Estats Units.
A meitat de camí entre l'assaig, la crònica periodística, la pròpia experiència personal i el relat literari, el periodista polonès Riszard Kapucinski aconsegueix mostrar-nos les mil i una cares d'Àfrica en un llibre com Èban publicat en polonès l'any 1998 i a Espanya el 2004).
Imagineu-vos a Gaspar Llamazares planificant una revolució comunista en un taller de la Seat de finals del 60, afegiu un Pepe Bono apallissant a un policia amb els seus “amiguets” de pandilla, somieu que un joveníssim Ángel Acebes transporta pistoles de dubtosa procedència que la policia descobreix que han estat usades en un assassinat polític, sumeu-li un Duran i Lleida preparant els seus discursos mentre fa rondes nocturnes en un taxi o, per últim, en un exercici de surrealisme associeu Moratinos amb un còctel Molotov.
