Fes escoltar la teva veu (II)

A Espanya els nivells de rebuig i de desafecció envers la política són molt elevats. En nombrosos estudis del CIS hi ha present declaracions d'entrevistats que diuen que la política és massa complexa, que no els interessa gens la política o que la seva veu no és escoltada. Paradoxalment, al mateix temps saben que té una gran incidència sobre la seva vida.

I jo em pregunto:

És millor no saber res, a intentar entendre el perquè de les coses?
Diuen que els il·lusos són més feliços. Són també més lliures o viuen en la cova platoniana observant retalls mediatitzats de la realitat?
Si saps que la política té incidència en la teva vida, reacciona no?

Fes escoltar la teva veu!

Un dels fonaments principals de tota democràcia que es valgui és la participació política dels ciutadans en la discussió dels temes polítics i el seu poder de modificació sobre les decisions polítiques. Amb això el que vull plantejar és que tot i que la democràcia representativa és necessària i efectiva és igualment necessari que els governants escoltin la veu dels ciutadans. Perquè al cap i a la fi, el govern no és del poble i per al poble?

Un exemple clarivident del poder del poble sobre les decisions polítiques el trobem en l'evolució de la polèmica del famós contracte pels joves promogut pel govern francès. Mitjançant el tancament de les facultats, les vagues i les manifestacions, els estudiants i els treballadors han aconseguit modificar una decisió que semblava inalterable i han posat a la picota al primer ministre francès Dominique de Villepin.

El poder de la massa és evident. Les polítiques no poden anar de dalt a baix sense una negociació amb els actors socials. En definitiva, el govern no pot governar sense el vist-i-plau de la ciutadania.

Ara bé, compte amb el paper de la massa. I és que com demostren els referèndums de les dècades més negres del segle XX els ciutadans poden ser manipulats per l'establishment sigui del color polític que sigui.

Per això, cal un ciutadà ben format que tingui una concepció crítica del poder. Un ciutadà que pugui reclamar els seus drets al poder, que sigui capaç de valorar si li estan venent fum o si l'estant manipulant.

La Revuelta como leitmotiv francés

La actual revuelta de los estudiantes franceses contra la ley laboral del Contrat Première Embauche (CPE) del actual gobierno liderado por Dominique de Villepin, la revuelta de la Banlieue contra la desigualdad social en Noviembre pasado, las habituales y violentas huelgas obreras de n'importe quand contra el recorte de un derecho social y yendo mucho atrás las protestas del mismísimo Mayo del 68 demuestran la importancia de la revuelta en la cultura política de los ciudadanos de nuestro país vecino.

Francia es el país paradigmático en desconfianza hacia los gobiernos. Como reproduce un estudio del 2001 del Instituto de Sondeo francés TNS-Sofres[1], los franceses desconfian ampliamente de la política (58%) y consideran que los políticos son más corruptos (64%) que honestos (28%) y en definitiva se ocupan poco o muy poco de las preocupaciones de los franceses (65%).

Curiosamente, esta desconfianza en los políticos no se reproduce en su concepción del Estado. Para los franceses, el Estado tiene un papel paternalista de protección de los intereses de los franceses representados en los valores republicanos básicos y tradicionales de libertad, igualdad y posteriormente de laicismo. Para proteger estos valores consensuales republicanos, no es extraño que se justifique la intervención estatalista para corregir los errores del mercado o que temas como la presencia del velo islámico en la escuela pública generen tanta polémica.

Como consecuencia última de esta desconfianza ante los gobernantes, la “revuelta ciudadana”[2] o la revolución ante los actos “indebidos” de un gobierno en los ciudadanos tiene una gran importancia como acto político. Con la herencia mitificada de las diferentes revoluciones en la mente, los ciudadanos franceses creen tener el derecho de pedir responsabilidades a sus gobernantes mediante actos políticos no convencionales como las huelgas (tan habituales en los servicios públicos franceses), las manifestaciones o las revueltas de mayor o menor calado político.

Podríamos decir que esta tendencia a la rebelión de la autoridad, en palabras de Hancock[3], de los ciudadanos franceses es un elemento de desestabilización política muy potente en relación a la pasividad de los ciudadanos británicos. No obstante, si tenemos en cuenta la participación de los ciudadanos como un elemento de legitimación del sistema político, veremos que el gobierno francés tiene una mayor responsabilidad ante su ciudadanía por el simple hecho de querer evitar ponerse en contra los movimientos sociales.

Citando el famoso artículo 2 de la Constitución francesa, (“gobierno del pueblo, por el pueblo y para el pueblo”), entendemos el valor que tiene el gobierno para los francesos.

En definitiva, el gobierno ha de responder a sus necesidades, para eso está!

[1] Les Français, la politiques et la représentation, 2001 Institut TNS-Sofres de 2001, París en http://www.tns-sofres.com/etudes/pol/060901_chron_r.htm

[2] Theen, Rolf H.W: Comparative Politics:an introduction to seven countries Upper Saddle River Prentice Hall 2001
[3] Hancock, Donald y VVAA: Politics in Europe (2002) Ed Palgrave MacMillan pág 96