Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comunisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comunisme. Mostrar tots els missatges

dilluns, d’octubre 23, 2006

Marx en el siglo XXI


"Las antiguas industrias nacionales son destruídas o están a punto de serlo. Han sido suplantadas por nuevas industrias que no emplean materias indígenas, sino materias primas venidas de las regiones más alejadas, y cuyos productos se consumen, no sólo en el propio país, sino en todas las partes del globo. En lugar de las antiguas necesidades, satisfechas con productos nacionales, nacen necesidades nuevas, reclamando para su satisfacción productos de los lugares más apartados y de los climas más diversos. En lugar del antiguo aislamento de las naciones que se bastaban a sí mismas, se desenvuelve un tráfico universal, una interdependencia de las naciones. Y esto, que es verdad para la producción material, se aplica a la producción intelectual. Las producciones intelectuales de una nación advienen propiedad común de todas. La estrechez y el exclusivismo nacionales resultan de día en día más imposibles."

Fragmento del Manifiesto Comunista (1848) de Karl Marx y Fiedrich Engels.

Salvando algunos conceptos concretos podríamos decir que este texto tiene una gran vigencia en el contexto actual de internacionalización de la economía. Después de una época de renacionalización de la economía en el principio del siglo XX, volvemos otra vez a la liberalización global que ya se vivió en el siglo XIX... ¿Qué pensaría Marx de la sociedad del siglo XXI?

divendres, de juny 30, 2006

Postcapital


Com a últim regal al capdavant de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell ens ha deixat una exposició polifacètica i innovadora al Palau de la Virreina, Postcapital. El tema de l'exposició? El procés de transició de la política arran de la caiguda del mur de Berlín i la (re)transformació de sentit dels cànons polítics tradicionals d'esquerra i dreta.

Artísticament, cal reconèixer que es podrien haver deixat uns quants calerons més. Si bé els continguts ideats per l'artista Carlos Gairaicoa són prou correctes i, fins i tot, n'hi ha alguns de colpidors (com per exemple la ciutat d'espelmes sota la vigilància permanent d'un circuit tancat de càmeres o un vídeo espectacular d'un joc de guerra nord-americà), cal afegir que no són suficients per explicar la complexitat del món d'avui en dia.

Ara bé, (i aquí és on és la gràcia de l'Exposició), Postcapital té un regal amagat a la fi de l'exposició. Quan comences a renegar del bonrollisme socialista, arribes a una sala d'ordinadors on està el veritable valor tangible de l'Exposició. I és que en cada un dels ordinadors trobareu una selecció excepcional de llibres, vídeos, cançons, i una gran base de dades relacionada amb el món de la política... Busques una entrevista d'Ali G amb Noam Chomski? Vols imprimir-te Imperi del filòsof italià Antonio Negri? No busquis més, per 1,5 €(preu estudiant) podràs fer-te'n les còpies que vulguis o sobrecarregar el teu MP3 (ai, merda que no estic a la moda dels IPOD) i el teu Gmail amb els continguts més diversos. En resum, una petita biblioteca lliure especialitzada que cal aprofitar el temps que duri.

Per acabar, una crítica. Entenc que estem en una ciutat (entre comilles i recalco lo d'entrecomilles) d'"esquerres" però crec que podrien haver fet un esforç i haver posat més continguts liberals.

Web: http://www.postcapital.org

divendres, de maig 19, 2006

Che Aznar


Seré poco original, llegaré tarde... pero lo cierto es que la campaña de Converse haciendo un morphing del Che Guevara con Aznar es un exitazo comercial. Todo el mundo habla de ella. Dicen que forma parte de una campaña de la filial polaca de Converse pero lo siento no tienen ninguna credibilidad: esto va dirigido a España...

Quien iba a imaginar que una de las imagenes sacralizadas y más veneradas del comunismo (vale, el capitalismo se ha apropiado de ella que le vamos a hacer) se mezclaría con un adalid (com m'agrada aquesta paraula castellana) del liberalismo y nacionalcatolicismo. Peores conversiones políticas (jajajajja no em podia aguantar de fer aquest lamentable jc de paraules) hemos visto.