Vamos Rajoy, contigo estoy...

Ho sento l'havia de posar!

Cafè Babel deixa de parlar català

Us dono a conèixer la carta oberta del col·lectiu Noalafidecafebabel@hotmail.com


Estimats amics i amigues,

L’associació Cafe Babel International, que edita el portal d’informació europea www.cafebabel.com en set idiomes des de París, ha decidit suprimir la versió catalana de la seva web (www.cafebabel.com/ca ). Diuen que aquesta decisió és provisional, per a sis mesos inicialment, però segurament serà definitiva. També diuen que perden diners amb aquesta versió –o almenys que en deixen de guanyar-, perquè no rep anuncis ni subvencions.

Aquest projecte transnacional, nascut com una associació, camina cap a la professionalització gràcies a la feina de voluntaris d’arreu d’Europa. En el cas de la versió catalana, aproximadament unes 250 persones han col·laborat de forma voluntària en la redacció i traducció de textos al llarg dels darrers 3 anys. Ara, els esforços voluntaris de totes aquestes persones s’esborraran, a finals d’any, per una decisió purament econòmica que contrasta paradoxalment amb l’esperit associatiu dels promotors.. Igualment, milers de lectors es quedaran sense la possibilitat de llegir en català un portal únic dins del món mediàtic català.

Què podem fer ara? Podem seguir invertint el nostre temps buscant els diners que, diuen, salvarien la versió. Podem resignar-nos a utilitzar l’apartat de blogs per mantenir la presència del català a la web. O simplement podem plegar?

En tot cas, en el que no tenim dubtes és en mostrar el nostre rebuig al tancament de la versió catalana de www.cafebabel.com. Us demanem doncs que us adheriu a dir no a la fi arbitrària de la feina voluntària de més de 200 persones que col·laboren per portar la perspectiva catalana a Europa. Us demanem que dieu no a la pèrdua d’un mitjà de comunicació en català que segueixen mensualment milers de persones. Us demanem que ens doneu suport tot enviant un email a Noalafidecafebabelencatala@hotmail.com i a info@cafebabel.com assenyalant les vostres dades (EDAT I LLOC DE RESIDÈNCIA). Igualment reenvieu si us plau aquest mail a tot els vostres contactes mantenint el títol d’aquesta campanya:

JO TAMBÉ DIC NO A LA FI DE CAFEBABEL.COM EN CATALÀ

Moltes gràcies

HVORDAN VI SLIPPER AF MED DE ANDRE (Com desfer-se dels altres)

Copenhague, any 2007. La majoria de partits del parlament danès acaben d'aprobar una nova llei, els anomenats criteris de la Nova Copenhaguen segons la qual les persones antisocials, aquelles que s'aprofiten de forma indecent de l'estat de l'estat providència han de ser eliminades.

Sortida de la fàbrica artística de Lars Von Trier (Zentropa) Com desfer-se dels altres teoritza sobre una hipotètica deriva feixistoide (de fet va molt més enllà) de la societat democràtica danesa i per analogia de l'europea.

Dins del repartiment de cops a tort i a dret (església, exèrcit, per altra banda ja clàssics) la innovació és l'atac a una socialdemocràcia que, a la recerca de la perfecció de l'estat del benestar, està disposada a eliminar a aquells elements parasitaris (punkis, alcohòlics, artistes fracassats) que impedeixen el compliment de la societat ideal.

Assaig polític molt i molt recomanable

THE NEW COPENHAGEN CRITERIA: Si formeu part d'aquesta llista m'ho comuniqueu que actuaré en conseqüència

ad 1 : Citizens that have received, over a long period of time, welfare or other social support, with the exception of state pension.
ad 2: Citizens who have willingly bypassed Danish law for the purpose of personal gain, including social fraud, systematic moonlighting, tax evasion, etc.
ad 3 : Drug addicts and those who abuse recreational drugs, alcohol, etc.
ad 4 : People who place excessive strain on the hospital system, far above the average.
ad 5 : People who are incapable of caring for their own children.
ad 6 : People who are out of work for unusually long periods of time. Including pensioners who have been invalided prematurely.
ad 7 : People who have lived on the edge of the law for many years. Those who have often been in contact with the courts, swindlers, criminals, even though they haven't necessarily been convicted.

PARDON/EXEMPTION FROM PUNISHMENT

ad 1 : It isn't enough to live up to a single criterion. It is recommended that at least three criteria are achieved before punishment is meted out.
ad 2 : If an individual citizen - even though the person in question qualifies for several criteria - can provide some sort of proof that he or she has contributed to any kind of unselfish activity for the benefit of the common good then the individual will be free from punishment.

Nova setmana negra de RENFE

Quan podíem pensar que el xou dels darrers mesos a la sortida ferroviària sud de Barcelona ja no podia donar més de si, aquesta setmana Renfe s'ha superat a si mateixa. De set dies de la setmana, en 5 ha tingut problemes per causes diverses: la pluja (com s'entén que la pluja pugui paralitzar el trànsit ferroviari?), els suicidis, el trencament de catenàries, les avaries de trens... Mentrestant, els usuaris ens ho prenem amb ràbia o filosofia segons el dia de la setmana que sigui: els dilluns de mala llet i els divendres amb parsimònia! I pensar que la majoria dels usuaris de rodalies utilitzaran marginalment l'AVE.

PS: Magdalena Alvarez, dimissió!

Bye, bye Piqué, retorn al VidalQuadrisme?

"A quien no le guste, que se vaya a casa y no moleste" asseguren que va espetar el secretari general del Partit Popular Ángel Acebes després de comunicar a Josep Piqué la decisió d'imposar una gestora paral·lela al front del partit conservador a Catalunya. Dit i fet, Piqué va dimitir l'endemà...

Acabava una etapa en la història recent del Partit Popular a Catalunya; una era caracteritzada per la paradoxa de l'apropament al nacionalisme de centre dreta i al camí de la moderació a Catalunya, per una banda, i a la maximalització del discurs conservador a Madrid.

Amb la substitució dels Vendrell i Luna per Daniel Sirera i sobretot Xavier García Albiol -fidels seguidors als dictamens de l'executiva del carrer Génova- comença una nova era que es caracteritzarà per un viratge ideològic al populisme antiimigració -que tants bons resultats ha donat a García Albiol a Badalona- i a l'espanyolisme d'arrel vidalquadrista -que combatrà a l'espai ideològic creat per Ciutadans de Catalunya-. Com diria el brillant cronista de La Vanguardia Enric Juliana "se acercan curvas estrechas y peligrosas, abróchense los cinturones".

EL JUEVES: Censura del segle XXI

En suport a la Revista EL JUEVES.

Tot i que no sigui una revista d'alt nivell, tot i que la portada en què es veuen els prínceps d'Astúries fent cosetes pugui ser de mal gust -Per cert ho és per vosaltres? per mi no-, el seu segrest per la justícia espanyola és una rèmora del passat; una demostració dels tics conservadors que encara conserva Espanya, un país on LA MONARQUIA NO ES TOCA. Tot plegat una vergonya.

PS: L'única cosa que es podria retreure als editors d'El Jueves seria en els cas que haguessin ideat la portada amb la internacionalitat de crear un escàndol com en el seu moment ja va fer Charlie Hebdo per guanyar lectors. Això no ho sabrem mai

Mentre bona part dels diaris saluden el darrer canvi de govern de José Luís Rodríguez com, jo opino que s'ha quedat curt.

D'acord que posar a un investigador de primer nivell i de prestigi entre els professionals com és Bernat Soria al capdavant de Sanitat és un encert. Donarà un pas endavant en la potenciació d'un sistema de salut modern que incidirà a la llarga en els propis metges i en els pacients.

En la mateixa línia, col·locar el director de l'Institut Cervantes, Cesár Antonio Molina, com a ministre de Cultura també és una maniobra de gat vell. I és que al capdavant del Cervantes Molina ha apostat per mostrar la realitat plurinacional cultural de l'estat espanyol en contrast amb els projectes d'anteriors directors del Cervantes. Esperem que en la instància immediatament superior continuï en la mateixa línia. A banda d'això també cal destacar que César Antonio Molina és una persona del món de la cultura per la qual es presuposa que realitzarà una política cultural de nivell (HURRA!).

Més dubtes em planteja la designació de Carme Chacón com a ministre de la Vivenda. Són dubtes, però no del tot racionals per la qual cosa no els exposaré ara. Això sí, la substitució de Maria Antònia Trujillo al capdavant del ministeri era evident ja que no ha sabut aportar solucions de curt termini al problema de la Vivenda. Un problema que afecta a un col·lectiu com els joves que és un dels sectors sociodemogràfics que més vots aporten a Zapatero.

Ara bé, personalment he trobat a faltar una destitució. La de la Ministre de Foment Magdalena Álvarez al capdavant del Ministeri de Foment. al llarg de la legislatura ha estat lamentable. En especial, la seva gestió de Renfe al llarg de la legislatura ha estat lamentable. Personalment, he hagut de patir en les meves carns els problemes de la Renfe a Catalunya: obres inacabables, accidents inexplicables que deixen centenars de milers de persones tirades, vagons a reventar a l'estiu i retards innombrables. Em sembla patètic que una persona que no és capaç de corregir els problemes causats per la construcció de l'AVE continuï sent ministra.

PS: Zapatero ha anunciat que cedirà la competència del servei de rodalies de Renfe a la Generalitat. Per una banda, me n'alegro. Tot i això, a banda de cedir les rodalies ZP haurà d'enviar un bon feix de diners per invertir en uns infraestructures ferroviaries envellides. Perquè el més important no és la cessió d'una competència com alguns nacionalistes de curta mirada creurien sinó oferir un servei públic digne

Isabel Pantoja, "pillada con las manos en la masa"

Feia dies, setmanes, mesos que es veia a venir tot plegat. La troballa d'una bossa d'escombraries amb fajotes de billets de 500€ a la casa d'Isabel Pantoja durant les investigacions contra el pressumpte delicte de frau del seu marit Julian Muñoz feien preveure el que finalment ha passat. Isabel Pantoja ha estat detinguda per la seva pressumpte participació en la trama descoberta per l'Operació Malaya.

Tot i que podríem allargar-nos pàgines i pàgines comentant el costat rosa de la informació optarem per donar un cop de timó al post. I és que el vertaderament important de la informació és la simbologia de la detenció. Tenint en compte el fet que, segons alguns estudis, el diner negre significa un 20% de la riquesa (el PIB) a Espanya, la detenció d'Isabel Pantoja és un missatge clar per a navegants intrèpids. El govern socialista aposta per la lluita contra la corrupció.

Recobrant les belles èpoques de Rumasa (Boyer, qué te pego leche), del judici de la Faraona, Lola Flores, la judicatura i el govern de Zapatero sembla que han reiniciat la creuada contra la corrupció. La lluita no serà fàcil. Si als Estats Units es parlava de les maquinacions del lobby industrial-armamentístic, a Espanya els poders públics tenen enfront seu el poder fàctic de la indústria del Totxo i del pladur.

A això s'hi afegeix un element igualment important. Els empleats públics espanyols no són precisament un exemple de la virtut republicana roussoniana. I és que el Poderoso Caballero Don Dinero mana arreu de la península. "Manolo, eres el único alcalde honrado que hay en España, eres un gilipollas" va clamar l'alcalde de Seseña que li va dir un constructor.

Serà capaç Zapatero d'obrir de bat a bat la caixa de Pandora de la lluita contra la corrupció o es limitarà a obrir-la i a tancar-la com si no hagués passat res com ja va fer de boca Maragall amb l'assumpte del 3%? Serà un nou episodi de la política de gestos i no paraules del President Zapatero?

PS: Esclatarà algun dia un cas Tangentopoli a Espanya?

La FRASE de la Setmana:

"Diga lo que diga el PSOE, diga lo que diga el PP, una proposición hecha por unanimidad de [...] tiene que ser estudiada con respeto y atendida."

Aquesta frase no l'ha dit ni un convergent, ni un nacionalista basc ni encara menys un republicà independentista. Tot i que podéssim pensar que és el discurs prototípic d'un polític sobiranista, aquesta afirmació la va realitzar ahir el president de Castella La Manxa, José Luís Barreda, l'hereu de l'espanyolísimo Pepe Bono fent referència a les reticències de Madrid respecte a alguns articles de la Nova Proposta d'Estatut de Castella La Manxa. En concret, la polèmica gira al voltant de l'aigua ja que segons el nou Estatut manxec es vol prohibir els trasvassaments al riu Segura i a les Comunitats de València i Múrcia a partir del 2015.

La política espanyola és tot un cau de contradiccions. Quan la polèmica de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya tot just comença a oblidar-se els barons autonòmics (tant és si són socialistes o populars) han encetat la cursa per repartir-se el cafè per a tots del nou model territorial. Cap d'ells sembla recordar les furibundes crítiques que van llençar conjuntament al Parlament de Catalunya. Estan massa ocupats en dir-se mútuament "tonto el último".

Jornada de reflexió? Em sembla que no

Se suposa que en la jornada de reflexió la campanya electoral ja ha acabat i que els partits no han de donar més la llauna amb actes electorals. Aquesta tarda, però m'he donat compte que no és així. En passar davant del Corte Inglés, he vist a la llunyania com un noi repartia papers d'on sobresortia la silueta d'una figura humana nua. Tot pensant-me que seria propaganda d'un festival eròtic (ara que es multipliquen com els bolets) l'he recollit i m'he donat compte que no, que no era la figura d'una tremenda sinó la d'un tremendo d'Albert Rivera, el candidat de Ciutadans de Catalunya.

Aquest partit que es permet de donar lliçons de ciutadania i de titllar de subnormals als votants dels altres partits per voler tenir una consciència col·lectiva (no m'agrada el terme nacionalista)ignora les lleis electorals? La veu de la consciència liberal progressista (glups així és com es defineixen ideolicament) es permet de passar-se pel forro les lleis estatals que tan venera? Sense comentaris...

Marx en el siglo XXI

"Las antiguas industrias nacionales son destruídas o están a punto de serlo. Han sido suplantadas por nuevas industrias que no emplean materias indígenas, sino materias primas venidas de las regiones más alejadas, y cuyos productos se consumen, no sólo en el propio país, sino en todas las partes del globo. En lugar de las antiguas necesidades, satisfechas con productos nacionales, nacen necesidades nuevas, reclamando para su satisfacción productos de los lugares más apartados y de los climas más diversos. En lugar del antiguo aislamento de las naciones que se bastaban a sí mismas, se desenvuelve un tráfico universal, una interdependencia de las naciones. Y esto, que es verdad para la producción material, se aplica a la producción intelectual. Las producciones intelectuales de una nación advienen propiedad común de todas. La estrechez y el exclusivismo nacionales resultan de día en día más imposibles."

Fragmento del Manifiesto Comunista (1848) de Karl Marx y Fiedrich Engels.

Salvando algunos conceptos concretos podríamos decir que este texto tiene una gran vigencia en el contexto actual de internacionalización de la economía. Después de una época de renacionalización de la economía en el principio del siglo XX, volvemos otra vez a la liberalización global que ya se vivió en el siglo XIX... ¿Qué pensaría Marx de la sociedad del siglo XXI?

ConfidencialCAT -

Un petit fragment del famós DVD que Convergència va endosar a tots els diaris catalans el cap de setmana passat.

Crec que paga la pena veure especialment aquest capítol en que es titlla el tripartit com el resultat d'una conjura per "robar" el poder de manera fraudulenta al "rei legítim": Artur Mas. A l'ombra el cervell de la conjura és José Montilla un home fred i calculador.

El senyor David Madí, cap de comunicació de CIU, pot estar content del ressó que ha provocat el seu vídeo: tothom n'ha parlat.

Tot i que l'utilització de nous gèneres en la comunicació política sempre m'ha semblat molt interessant crec que aquesta vegada la fàbrica d'idees de CIU ha anat massa enllà...

N'estic segur que el Senyor Madí va quedar fascinat a l'hora de veure Fahrenheit 9/11. És per això que va decidir fer aquest DVD. Tot i el seu èxit, cal criticar fortament els seus continguts. Com es pot barrejar la veritat i la ficció en un documental electoral? Com es justifica l'ús de llenguatge cinematogràfic vari (blancs i negres, foses)per reforçar la idea de conjura? Queda suficientment separada l'opinió dels fets?

En continuarem parlant

Levántate ZP

Aznar desatado!

La frase de la semana: "Es muy interesante ver que mucha gente en el mundo islámico reclama que el Papa pida perdón, pero no oigo a ningún musulmán que me pida perdón por conquistar España y estar allí ocho siglos".

Nuestro querido expresidente José María Aznar muestra una vez más su talante tolerante con otras culturas. ¿Qué esperar de una persona cuyo ídolo histórico es Don Pelayo? Una defensa de una idea de España (nacionalcristiana) que no se ajusta a la realidad. ¿Porqué antes de los reynos cristianos no existieron antes los romanos y antes de estos los íberos? Por poner el caso yo me podría definir como romanoibérico y pedir a las instituciones católicas que pidan perdón por haber hecho desaparecer mi modo de vida.

José María Aznar tiene un problema grave de falta pluralismo y se pone al nivel de los radicales islamistas más recalcitrantes.

Otro día hablaremos sobre la polémica de la autocensura en los medios de comunicación!

Erst kommt das Fressen, dann die Morale

"First comes the food, then morals"
"Primer vé el menjar, després la moral"

La frase de la setmana pertany al dramaturg comunista alemany Bertold Brecht. Què pensaria aquest home representatiu de les primeres dècades del segle XX sobre el debat entre materialistes i postmaterialistes en el context postindustrial actual de la societat del risc del segle XXI?

Yola Berrocal presenta el seu programa

Ho sento no em podia resistir. Estava fent un post sobre el fenomen YIL i se m'ha esborrat quan l'acabava d'escriure. En espera que tingui temps per escriure'l (espero que demà o demà passat) us deixo amb aquest fragment del programa Salsa Rosa... Prometo intentar no posar més fragments d'aquest pseudoprograma periodístic de televisió!

Supermas

Clos a Polònia

Carod Rovira i Puigcercós

Discurs presidencial de José Montilla a Polònia