De Tor a Fago passant per Kansas (I)

L’assassinat de l’alcalde de Fago, un petit poblet del Pirineu d’Osca, en circumstàncies no aclarades ha copsat un gran nombre de titulars en la premsa espanyola. Segons la Guàrdia Civil, l’assassí hauria de ser un dels 37 vilatans de Fago ja que la víctima, Miguel Grima, generava un gran refús entre els seus conciutadans. D'acord que sigui l'alcalde d'un poble però perquè tal desplegament mediàtic per un assassinat? D’aquí a generar tal remor informativa durant dies hi ha un gran distància. O és que la ciutadania coneix el nom de la darrera víctima d'un assassinat que ha patit Barcelona?

Personalment, entroncaria el desplegament mediàtic de Fago amb el que va passar a fa uns anys amb la muntanya de Tor quan la descoberta de l’assassinat de tres persones va copsar atenció mediàtica dels mitjans catalans. El cas va esdevenir tan famós que, fins i tot, el periodista Carles Porta en va escriure un llibre: 'Tor. Tretze cases i tres morts’ que va ser tot un èxit editorial.

Porta recuperava l’estil periodístic narratiu que va inaugurar tot un històric de la literatura moderna, Truman Capote, en escriure la seva obra més cèlebre: A Sang Freda tot descrivint la matança d’una familia grangera que vivia en un poble perdut de Kansas.

Fora de l’interès per la truculència pels assassinats pròpia dels criteris informatius periodístics i l’herència per l’anàlisi derivada de Capote, en el cas de Fago i de Tor trobem un element explicatiu encara més important: el fet que els assassinats s’hagin produït en comunitats o pobles molt petits en els quals tothom es coneix, en els que fins i tot la veïna del segon podria ser l’assassí.

Més enllà d'això, cal afegir que dels articles o reportatges periodístics publicats tant en el cas de Tor com en el de Fago se’n desprèn un tufillo moralista “urbanita”. Massa vegades, els periodistes cauen en el plantejament clàssic de tractar els personatges de poble mitjançant una reformulació dels canons clàssics de l’home salvatge, irracional, rural, místic o rústic... en contraposició a l’home urbà racional i educat però decadent argument narratiu ja utilitzat en obres com Terra Baixa d’Àngel Guimerà.

(Continuarà)

"El problema es que en oriente próximo hay petróleo"

La frase de la semana:
Yo que me pensaba que el principal problema de oriente próximo se basaba en el comercio ilegal de diamantes o incluso en el sempiterno debate sobre el futbol de ataque o de contraataque he descubierto recientemente la verdadera causa del problema de oriente próximo en una entrevista del País al experto en terrorismo Phil Rees. ¡Qué gran descubrimiento! ¡Me han sacado la venda de los ojos! El problema radica en el petróleo...

¡Qué pésimo titular para una entrevista tan interesante! En cualquier debate de café sobre oriente próximo entre personas mínimamente informadas siempre salen varios conceptos básicos repetitivos como islam, terrorismo, ocupación israelí, radicalismo, etc... Cuantas veces abré oído la sentencia "el problema de oriente próximo es el petróleo" para zanjar un debate de dudosa calidad (yo mismo habré utilizado esta fórmula infinidad de veces).

Por favor busquen titulares más innovadores y realmente interesantes. Muchas gracias.

L'espagnol, langue étrangère en Catalogne?

Le journal Libération continue sa derive antinationaliste catalane dans cet article de son correspondant a Madrid: http://www.liberation.fr/page.php?Article=391319

Ma réponse au journaliste:

Cette article me parait vraiment loin de la réalité. Mr François Musseau ça serait bien que vous travaillez un petit peu plus... L'espagnol langue étrangère en Catalogne? Mais vous revez?... En Espagne on a le devoir de parler l'espagnol. Il y a des langues superieures à autres? Vous disez "Dans la pratique, le catalan est déclaré «prioritaire», employé en exclusivité dans l'administration, l'enseignement ou les médias." Monsieur, nous les catalans profitons d'apprentisage aux écoles en espagnol, moyens publiques en Espagnol (c'est où TVE?)... Vous croyez vraiment que l'espagnol est une langue étrangère en Catalogne? Peut-être ça serait bien que vous vous promenez par les rues de Barcelonne... Vous affirmez ou donnez l'image négative des gens que veulent parler 24 h sur 24h le catalan... Pourquoi? C'est une langue secondaire de l'espagnol? Une personne hispanophone catalane peut vivre 24 h sur 24 h en parlant l'espagnol. Pour moi c'est parfait mais Il faut donner aux catalophones la même possibilité. Personellement je parle les deux langues comme la majorité de la poblation et je ne veux pas perdre l'espagnol. Je ne comprends pas cette image négative que vous donnez du catalan. En ce qui concerne le cas de la famille immigré, je vous conseille de vous preparer les arguments un petit peu plus... Par loi, c'est prévu que les gens d'origine étranger aient une adaptation au système éducatif catalan...Pourquoi vous niez ou cachez ça? Le fait de parler le catalan c'est un instrument pour intégrer les immigrés à la société catalane... Est-ce que vous préferez des immigrés qui ne parlent pas le catalan inadaptés? Vous imaginez des gens scolarisés en France qui ne parlent le Français? Est-ce que le monde intellectuelle français peut donner des classes de multiculturalisme après la crise des banlieues? Est-ce que vous avez la maitrisse de la gestion en états décentralisés? Monsieur, quand vous traitez les questions politiques d'un pays il faut que vous aprenez qu'est que c'est ce pays... Avec cet article vous ne l'avez fait pas... Quelle déception, j'aime bien Libération mais dans la question de la decentralisation vous n'arrivez pas à lire dans une autre contexte que celui typique de la France centraliste. L'Espagne, monsieur, c'est une autre chose. Il faut changer de lunettes quand un journaliste travaille dans un autre pays pour en parler chez soi.

Èban: viatge a les mil i una cares d'Àfrica

A meitat de camí entre l'assaig, la crònica periodística, la pròpia experiència personal i el relat literari, el periodista polonès Riszard Kapucinski aconsegueix mostrar-nos les mil i una cares d'Àfrica en un llibre com Èban publicat en polonès l'any 1998 i a Espanya el 2004).

Moments d'Èban com l'explicació de la importància de l'ombra de l'únic arbre d'un poblet, de l'atmosfera inquietant i amenaçadora d'una església a Nigèria, de l'espera de la mort al Sàhara en companyia d'un camioner o el viatge en tren amb Madame Diouf, barrejats amb articles periodístics com el retrat d'Abú Amin, cròniques com la de revolució a Zanzíbar, descripcions com la d'un cementiri de tancs soviètics a Eritrea o de la situació a Libèria a mitjans dels anys 90 ens permeten construir-nos una imatge d'Àfrica més aproximada a la realitat política i social que les cròniques que llegim dia a dia en els nostres diaris habituals.



Dibuix: Geoffrey Grahn LA Weekly

Riszard Kapucinski:

Nascut a Pinsk, actualment Bielorrússia (1932) en plena era soviètica.

Obres anteriors: L'Emperador (Haile Silassie d'Etiopia), El Sha (Mohamed Reza d'Iran) , L'imperi (sobre el derrumbament de l'URSS), La guerra del Futbol (entre Hondures i El Salvador), Un dia més amb vida (sobre la descolonització a Angola)

Última obra: El món d'avui (Assaig sobre la situació mundial després de l'11-S)