Redacted

Salvatge i brutal aquesta pel·lícula de Brian de Palma! Incorporant els nous llenguatges de la propaganda bèl·lica (excepcional la recreació dels youtube dAlqaeda) i la democratització de les càmeres de videoaficionat a la guerra fa una lectura molt interessant del conflicte d'Iraq a partir de la reconstrucció d'un episodi real.

Flash a-ah

Rebuscant en el "baúl de los recuerdos" he recobrat una perla del cinema fantàstic dels 70 com és Flash Gordon. Dic perla pel to autoparòdic de la història. Veure a Ornella Mutti com a princesa sexoadicte, a Max von Sidow com a malvat emperador Ming desplegant tots els tòpics antixinesos de principis del XX, a Timothy Dalton amb malles verdes de Robin Hood refetes a tota pressa per un sastre maldestre, o a un clàssic dels 80 com és Brian Blessed repartint cops a "diestro i siniestro" realment paga la pena. No hauríem d'oblidar tampoc que l'autèntic heroi de la història és un jugador de futbol americà guapito, ros i corpulent que ha de salvar la terra de la destrucció planificada pel maquiavélic Emperador Ming, Sam J. Jones. Si això li afegim uns decorats de cartró pedra de pena i un vestuari digne de les càmares dels horrors arribem a l'antítesi de la solemnitat d'Star Wars.

Flash a-ah

Savior of the Universe

Flash

He save everyone of us

Flash

He's a miracle

Flash

King of the impossible

(Queen, 1979)

Moments estelars de la pel·lícula:

Escena de la baralla al Palau del malvat Ming: Flash Gordon s'intenta escapar dels guàrdies de l'emperador. La baralla es desenvolupa com si fos un partit de futbol americà amb pilota improvisada incluïda. Patetisme a l'exponent!!!

La transformació de la princesa Aurea: el personatge d'Ornella Mutti en un principi era el perfil d'una princesa a la que li agradava molt anar de flor en flor. Després de ser implícitament torturada amb cucs trepanadors es converteix en una virtuosa disposada al matrimoni.

Un Darth Vader de pacotilla: tot emulant Star Wars el segon dels dolents porta una màscara i una caputxa i té poders sobrehumans. Per sort, no respira de forma entretallada i és clar no és el pare de Flash Gordon.

Homes llangardaix: com en tota la pel·lícula hi ha figurants que es caracteritzen per a) estar allà i B) no dir res. La tria dels homes llangardaix afegeix una opció de figurant C) recalcar la cutresa del film.

Summer Palace

"I opened my photo album today.

I saw a picture of Zhou Wei.

My heart raced again.

One look at him

and I felt the joy and the pain.

Staring at his face

I asked myself,

On such a calm and open face,

all rectitude and resolution,

how is it that I couldn't see a trace,

not a shadow, that could make me doubt?

Why is it that no matter what this man had said to me, or what he had done to me, I do not really care, my heart still belongs to him?"

escriu en el seu diari Yu-hong l’antiheroïna de Summer Palace una pel·lícula que ha estat censurada a la Xina no se sap si pel seu retrat de la llibertat del moviment estudiantil que va manifestar-se a Tiananmen o per les seves nombroses escenes eròtiques. Amb una estètica cuidadíssima, el director Zung Yue entra en els fangosos territoris de l'obsessió sentimental.

Paris, je ne t’aime plus mon amour

Si el meu amor a Paris depengués de la pel·lícula Paris je t’aime, us asseguro que ahir a la nit hauria desaparegut d’una forma sobtada. I és que l’ús del tòpic de Paris com a ciutat de l’amor com a fil argumental dels 20 curts en els que es composa la pel·lícula està molt sobat. Si a això li afegim que bona part dels directors són nordamericans ens trobem amb una pel·lícula excessivament ensucrada. Una repetició innecessària d’Amélie sense la màgia i el surrealisme amb que ens va enganyar Jean Pierre Jeunet.

PS: Quants diners ha costat a l'erari públic aquest furúncul, es preguntaria un parisí de pro. Sembla com si després de la decepció de la no concessió dels Jocs Olímpics del 2012 i la crisi de les Banlieues Paris necessités una cura de carinyo i autobombo. Però més que mirar al turista que busca la foto de la Gioconda, que vol menjar baguettes i croissants mentre es passeja pel Sena abraçat a la seva parella, Paris ha de reinventar-se a si mateixa. El tòpic de l'amor ja no funciona.

Una ment prodigiosa

Fa una setmana vaig tornar a veure Una mente Maravillosa (A beautiful mind) del director Johan Howard sobre la vida del matemàtic esquizofrènic John Nash. En una escena, la comprensió sobre com abordar una noia en un bar porta a Nash (Russell Crowe) a redactar una teoria matemàtica moderna que li valdrà l'obtenció d'un premi Nobel: l’equilibri de Nash.

Des de llavors el cap em fa fum... Les operacions més senzilles que realitzem dia a dia sense pena ni glòria com consultar un simple mapa, anar a comprar el pa, captar les indirectes d’un amic o el simple fet de llegir i opinar sobre un article resulta que són càlculs dignes d’un doctorat o d'un Premi Nobel de Matemàtiques? En definitiva, totes les accions, tots els comportaments humans són explicables mitjançant la matemàtica?

Autor de la fotografia: Zeitan de Flickr.com

Pel·lícules que tracten el tema d'una manera o altra (s'admeten suggeriments. Aniré ampliant la llista).

PI: Dirigida per Darren Aranofski mostra un matemàtic obsesionat per trobar el sentit de la vida mitjançant la recerca matematico-mística de La Càbala

The Matrix: Tot i que sé que em criticareu per afegir aquesta pel·lícula haig de dir que trobo molt interessant el fet que els seus creadors i guionistes plantegin un món dominat per les màquines. És a dir un món dominat per una màquina que ha sabut fer tots els càlculs necessaris per reproduir el comportament humà amb tots els seus pros i contres.


PD: Després de llegir i reflexionar el post que vaig escriure dissabte al matí he decidit esborrar la part final de l'article...

The Fog of War

Aquest excel·lent documental dirigit per Errol Morris repassa la trajectòria de l'exsecretari de defensa sota els presidents demòcrates Kennedy i Johnson, Robert S McNamara. Amb la voluntat de confessar els errors passats i justificar alguna de les seves decisions més controvertides (l'inici de les accions militars al Vietnam), McNamara ens ofereix una visió molt interessant del procés de presa de decisions de la gran superpotència mundial que són els Estats Units.