Avui tenim tots plegats una cita: una apagada voluntària del consum elèctric que començarà a les 19:55 i acabarà a les 8. La iniciativa, partida d'una organització ecologista francesa, ha aconseguit fer-se un lloc a l'opinió pública gràcies al boca a boca i actualitzant l'expressió gràcies al mail a mail. De fet, el mateix govern espanyol s'ha sumat a la crida davant les pressions de diferents moviments ecologistes.En un context on l'energia s'està convertint en un dels eixos polítics, la iniciativa d'apagar els llums cinc minuts, tot i ser més aviat simbòlica, mereix un gran respecte; mostra la creixent preocupació d'una població i d'uns governs, els occidentals, davant de l'evidència de la fragilitat que significa ser dependent de l'energia i del delicat equilibri del medi ambient.
En el moment que el mateix President dels Estats Units George W. Bush i les empreses energètiques nord-americanes, actors polítics no gaire significats pel seu ecologisme, demanen una major sostenibilitat energètica és que estem davant d'un moment clau, davant d'un punt de no retorn. I és que lluny de significar que l'ecologisme ha envaït les consciències occidentals, aquesta tria indica el fet que els poders públics occidentals comencen a buscar alternatives per no continuar sent dependents de les vicissituds polítiques dels països productors d'energia com són els països àrabs, Rússia (en el cas d'Europa) i Veneçuela (en el cas dels EUA). En certa manera, aquesta insistència en l'ús eficiència em recorda el que va passar durant la crisi del petroli del 73 en la qual els països desenvolupats van veure's obligats a desenvolupar noves tecnologies més eficients per fer front als alts preus del petroli.
No és d'estranyar tampoc que tornin debats que semblaven desterrats de l'esfera política com són l'ús o l'abandonament de l'energia nuclear. I és que en els propers anys es decidirà quin model energètic viurà la humanitat: un model basat en les energies renovables o l'energia nuclear.
En aquest debat, els ciutadans hi tenim una gran responsabilitat. Tot i que creiem que som un gra de sorra al món, el nostre consum incideix en la sostenibilitat... És l'hora de desenvolupar una cultura de la sostenibilitat en la qual hi hem de ser partíceps al mateix nivell que els governs i les indústries energètiques; és l'hora de desenvolupar una cultura energètica responsable amb nosaltres mateixos i amb els nostres descendents.
Què trist és citar personatges amb una capacitat oratòria lamentable però com deia el Capità Enciam: ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS
(Continuarà)
